Diferència entre les revisions de "R"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
m
 
(No es mostren 11 edicions intermiges d'3 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
La '''R''', '''r''' en minúscula, és la dècima ocatva [[lletra]] de l'[[alfabet valencià]] i la dècima quarta de les consonants. El seu nom en [[valencià]] és '''er''', pero per castellanisme també se la coneix pel seu nom en castellà, '''erre'''.
+
[[Archiu:Latin R.svg|200px|miniaturadeimagen|Lletra R]]
 +
La '''R''', '''r''' en minúscula, és la dècima ocatva [[lletra]] de l'[[alfabet valencià]] i la dècima quarta de les consonants. El seu nom en [[valencià]] és '''er''', pero per castellanisme també se la coneix pel seu nom en castellà, '''erre''', i inclús, quan va entre vocals, '''ere''', per a distinguir-la del sò de la [[Rr (dígraf)|doble er]], que també pot rebre el nom castellà de ''erre''.
  
 
== Fonètica ==
 
== Fonètica ==
Llínea 17: Llínea 18:
  
 
== Vore també==
 
== Vore també==
*[[Alfabet valencià]]
+
* [[Alfabet valencià]]
*[[Dígraf]]
+
* [[Dígraf]]
 +
 
 +
== Enllaços externs ==
 +
{{DGLV|Er}}
 +
{{Commonscat|R}}
  
 
[[Categoria:Llingüística]]
 
[[Categoria:Llingüística]]

Última revisió del 12:31 17 jun 2024

Lletra R

La R, r en minúscula, és la dècima ocatva lletra de l'alfabet valencià i la dècima quarta de les consonants. El seu nom en valencià és er, pero per castellanisme també se la coneix pel seu nom en castellà, erre, i inclús, quan va entre vocals, ere, per a distinguir-la del sò de la doble er, que també pot rebre el nom castellà de erre.

Fonètica[editar | editar còdic]

En valencià la lletra er se pronuncia alveolar vibrant múltiple a començament de paraula o despuix de consonant fricativa, i es pronuncia alveolar vibrant senzilla entre vocals o despuix de consonant oclusiva. Si es vol que sone múltiple entre vocals s'usa el dígraf doble er.

En els dialectes del nort de Castelló hi ha tendència a no pronunciar les ers finals, açò és un vulgarisme inadmissible en el valencià estàndart oral, que pronuncia totes les ers. Les úniques excepcions ad esta regla són els plurals diners i socors, a on la er no es pronuncia en cap dialecte i tampoc en valencià estàndart pero que es manté en l'escritura per tradició.

Ortografia[editar | editar còdic]

S'escriu er[editar | editar còdic]

  • En sò de [r] (carreter)
  1. En inicial de paraula: roda, rajola.
  2. En interior de paraula darrere de M, N, S: somriure, enriquir, israelí.
  • En sò de [ɾ] (cara)
  1. En interior i final de paraula: mira, cura, cor, dolor.
  2. En els grups BR, CR, GR, TR, PR: brot, cru, gran, traure, propi, arbre, recriar, agranar, batre, comprar.
  • En les paraules diners i socors, encara que no es pronuncie.

Vore també[editar | editar còdic]

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons