Bastet

Representació de Bastet portant l'anj i un sistro

Bastet o Bast és una deesa de la mitologia de l'antic Egipte, adorada des de la Segona Dinastia (2890 a. C.). Representa la protecció, l'amor i l'harmonia. Protectora dels llars i temples. Va ser la deesa de la guerra en el Baix Egipte, regió del Delta del Nil, abans de l'unificació de les cultures de l'antic Egipte.​

Bastet en la mitologia grega

• Nom egipcíac: Bastet
• Nom grec: Bastis
• Deitat grega: Artemisa​

Iconografia

Era representada en cap de gat o, en ocasions, de lleona., que sempre du un ankh (creu de la vida egipcíaca) o en atres casos un sistro (instrument musical) degut a que li agradava especialment que els humans ballaren i tocaren música en el seu honor. Deesa de Bubastis, ciutat del Delta, en la que ya apareixen restants del seu cult entorn a l'IV dinastia. Se la representava com una gata o una dòna en cap de gata o lleona. El seu equivalent grec seria la deesa Artemisa.

Mitologia

És la personificació dels càlits rajos del Sol i eixercia els seus poders benèfics. Encarnava els aspectes pacífics de deeses perilloses com Sejmet, que expressaven les qualitats maléfique del Sol. Com a ull d'Atum, estava associada a la Lluna i protegia els naiximents i a les embarassades de les malalties i els mals esperits.

És una deesa pacífica pero, quan s'enfada, es transforma en una dòna en cap de lleona, assimilant-se a la deesa Sejmet i, algunes voltes, és molt més violenta que esta. De la mateixa manera que l'animal totèmic que la representa, Bastet era una deesa impredictible que podia mostrar-se tendra o feroç en qualsevol moment.

Se l'identificava en l'estrela Siri, de qui li la considerava Senyora i en la deitat sumèria Inanna. Segons alguns erudits, com a M. Oldfield Howey, el seu nom significa la desgarradora, pese al seu caràcter principalment benigne.

Cult

Els egipcíacs consideraven als gats com a manifestacions de la deesa Bastet. El seu cult es remonta als primers temps de la civilisació egipcíaca, havent guanyat notorietat més tart, i se la menciona en els Texts de les Piràmides i el Llibre dels morts.

L'antiga ciutat de Bubastis (hui Zagazig, en la delta del Nil) estava consagrada al seu cult, i d'allí procedixen centenars de gats momificats que varen ser enterrats en la seua memòria. El seu cult va ser tan important que en els seus temples es varen criar gats que eren la seua representació, i a la mort d'estos, eren cuidadosadament momificats, enterrant-los en tombes específiques per a ells. Trobem necròpolis d'este tipo en Bubastis, Saqqara, Tanis, Beni Hassan i Tebas.

Els egipcíacs consideraven als gats com a manifestacions de la deesa Bastet i, conta la llegenda, que Egipte es va rendir davant els perses quan estos varen portar gats en els seus escuts, ya que els perses sabien que els egipcíacs eren capaços de rendir-se abans de llastimar a algun gat. Aixina va ser com varen perdre a la ciutat de Pelusio, l'actual Port Saíd.

En la ciutat de Bubastis se celebrava en honor a esta deesa la Festa de l'embriaguea, a on es consumia vi en abundància, es ballava i es feya sonar la música. Esta festa es realisava per a que la deesa Bastet es mostrara contenta i afalagada, i d'esta manera no prenguera l'aspecte d'una lleona enfurida.

Referències

• Assmann, Jan (2005) [2001], Death and Salvation in Ancient Egypt, Lorton, David (traductor), Cornell University Press, ISBN 0-8014-4241-9
• Traunecker, Claude (2001) [1992], The Gods of Egypt, Lorton, David (traductor), Cornell University Press, ISBN 0-8014-3834-9
• Wilkinson, Richard H. (2003). The Complete Gods and Goddesses of Ancient Egypt. Thames & Hudson. pp. 145–146

Bibliografia

• Budge, E. A. Wallis: El libro egipcio de los muertos. Málaga: Editorial Sirio, 2007. ISBN 978-84-7808-532-3
• Grimal, Nicolas. Historia del Antiguo Egipto. Akal. ISBN 84-460-0621-9
• Lara Peinado, Federico (2009). Libro de los Muertos (Julia García Lenberg, trad.) (5 edición). Madrid: Tecnos. ISBN 9788481642421
• Melton, J. Gordon (2009), Encyclopedia of American Religions (8.ª edición), Gale Cengage Learning, ISBN 0-7876-9696-X

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Bastet.