Diferència entre les revisions de "Paladi"
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils) |
|||
| (No es mostren 5 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[File:Palladium.jpg|thumb|200px|right|<center>Paladi</center>]] | [[File:Palladium.jpg|thumb|200px|right|<center>Paladi</center>]] | ||
| − | El '''paladi''' és un metal escàs del grup del [[platí]], de color [[blanc]] [[argent|argentat]], dúctil i maleable, inalterable en l'aire i es torna de color fosc en oxidar-se. | + | El '''paladi''' és un metal escàs del grup del [[platí]], de color [[blanc]] [[argent|argentat]], dúctil i maleable, poc abundant, inalterable en l'aire i es torna de color fosc en oxidar-se. S'assembla químicament al platí i s'extrau d'algunes mines de coure i níquel. |
| − | + | El paladi, junt en el platí, el [[rodi]], el [[ruteni]], l'[[iridi]] i l'[[osmi]] forma un grup d'elements mencionats com els metals del grup del platí, que compartixen propietats químiques similars, pero el paladi té el punt de fusió més baix i és el menys dens d'estos metals preciosos. | |
| − | El seu símbol és Pd i el seu número atòmic és 46. | + | El seu símbol és Pd i el seu número atòmic és 46. |
| + | == Aplicacions == | ||
| + | El paladi s'usa principalment en els convertidors catalítics. També s'usa en la joyeria, en odontologia, rellongeria, en les tires reactives per a comprovar els nivells de sucre en la sanc, en les bugies dels avions i en la producció d'instruments quirúrgics i contactes elèctrics i en la construcció d'instruments i astronòmics . | ||
| + | |||
| + | El paladi s'usa també per a fer flautes traveseres professionals. Com en els productes bàsics de metals preciosos, el paladi està codificat l'estàndart internacional ISO 4217 com XPD i 964. El paladi és un dels quatre metals que té còdics en dit estàndar, els atres són: [[or]], [[argent]] i platí. | ||
| + | |||
| + | == Referències == | ||
| + | * Hesse, Rayner W. (2007). «palladium». Jewelry-making through history: an encyclopedia. Greenwood Publishing Group. p. 146 | ||
| + | * Holmes, E. (13 de febrero de 2007). «Palladium, Platinum's Cheaper Sister, Makes a Bid for Love». Wall Street Journal (Eastern edition). pp. B.1 | ||
| + | * [https://web.archive.org/web/20100420034649/http://www.ipa-news.com/pgm/index.htm «Palladium». International Platinum Group Metals Association] | ||
| + | |||
| + | == Bibliografia == | ||
| + | * Garrett, Christine E.; Prasad, Kapa (2004). «The Art of Meeting Palladium Specifications in Active Pharmaceutical Ingredients Produced by Pd-Catalyzed Reactions». Advanced Synthesis & Catalysis 346 (8): 889-900. doi:10.1002/adsc.200404071 | ||
| + | * Kielhorn, J.; Melber, C.; Keller, D.; Mangelsdorf, I. (2002). «Palladium – A review of exposure and effects to human health». International Journal of Hygiene and Environmental Health 205 (6): 417. PMID 12455264. doi:10.1078/1438-4639-00180 | ||
| + | * Verryn, Sabine M. C.; Merkle, Roland K. W. (1994). «Compositional variation of cooperite, braggite, and vysotskite from the Bushveld Complex». Mineralogical Magazine 58 (2): 223-234. doi:10.1180/minmag.1994.058.391.05 | ||
| + | |||
| + | == Enllaços externs == | ||
| + | {{Commonscat|Palladium}} | ||
[[Categoria:Minerals]] | [[Categoria:Minerals]] | ||
Última revisió del 07:06 13 jun 2024
El paladi és un metal escàs del grup del platí, de color blanc argentat, dúctil i maleable, poc abundant, inalterable en l'aire i es torna de color fosc en oxidar-se. S'assembla químicament al platí i s'extrau d'algunes mines de coure i níquel.
El paladi, junt en el platí, el rodi, el ruteni, l'iridi i l'osmi forma un grup d'elements mencionats com els metals del grup del platí, que compartixen propietats químiques similars, pero el paladi té el punt de fusió més baix i és el menys dens d'estos metals preciosos.
El seu símbol és Pd i el seu número atòmic és 46.
Aplicacions[editar | editar còdic]
El paladi s'usa principalment en els convertidors catalítics. També s'usa en la joyeria, en odontologia, rellongeria, en les tires reactives per a comprovar els nivells de sucre en la sanc, en les bugies dels avions i en la producció d'instruments quirúrgics i contactes elèctrics i en la construcció d'instruments i astronòmics .
El paladi s'usa també per a fer flautes traveseres professionals. Com en els productes bàsics de metals preciosos, el paladi està codificat l'estàndart internacional ISO 4217 com XPD i 964. El paladi és un dels quatre metals que té còdics en dit estàndar, els atres són: or, argent i platí.
Referències[editar | editar còdic]
- Hesse, Rayner W. (2007). «palladium». Jewelry-making through history: an encyclopedia. Greenwood Publishing Group. p. 146
- Holmes, E. (13 de febrero de 2007). «Palladium, Platinum's Cheaper Sister, Makes a Bid for Love». Wall Street Journal (Eastern edition). pp. B.1
- «Palladium». International Platinum Group Metals Association
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Garrett, Christine E.; Prasad, Kapa (2004). «The Art of Meeting Palladium Specifications in Active Pharmaceutical Ingredients Produced by Pd-Catalyzed Reactions». Advanced Synthesis & Catalysis 346 (8): 889-900. doi:10.1002/adsc.200404071
- Kielhorn, J.; Melber, C.; Keller, D.; Mangelsdorf, I. (2002). «Palladium – A review of exposure and effects to human health». International Journal of Hygiene and Environmental Health 205 (6): 417. PMID 12455264. doi:10.1078/1438-4639-00180
- Verryn, Sabine M. C.; Merkle, Roland K. W. (1994). «Compositional variation of cooperite, braggite, and vysotskite from the Bushveld Complex». Mineralogical Magazine 58 (2): 223-234. doi:10.1180/minmag.1994.058.391.05
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Paladi.