Diferència entre les revisions de "Enzo Ferrari"
(Text reemplaça - ' menuda ' a ' chicoteta ') (Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils) |
|||
| (No es mostren 3 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
| Llínea 20: | Llínea 20: | ||
En [[1914]], Alfredo fon enviat al front quan Itàlia entrà en la [[Primera Guerra Mundial]], morint de [[Tifus|febra tifoidea]]. Alfredo Ferrari va morir en [[1916]], en lo que l'empresa familiar va quebrar casi de colp i repent. | En [[1914]], Alfredo fon enviat al front quan Itàlia entrà en la [[Primera Guerra Mundial]], morint de [[Tifus|febra tifoidea]]. Alfredo Ferrari va morir en [[1916]], en lo que l'empresa familiar va quebrar casi de colp i repent. | ||
| − | Enzo Ferrari va quedar pràcticament sol i passà d'un treball a un atre durant més d'un any. En [[1917]] fon reclutat per l'eixèrcit. Encara que va intentar demostrar els seus dots com a mecànic, els seus superiors no ho varen tindre en conte i el varen destinar a ferrar [[Mula|mules]]. Enzo va contraure [[pleuresia]], una malaltia comunament mortal, pero que va conseguir superar. | + | Enzo Ferrari va quedar pràcticament sol i passà d'un treball a un atre durant més d'un any. En l'any [[1917]] fon reclutat per l'eixèrcit. Encara que va intentar demostrar els seus dots com a mecànic, els seus superiors no ho varen tindre en conte i el varen destinar a ferrar [[Mula|mules]]. Enzo va contraure [[pleuresia]], una malaltia comunament mortal, pero que va conseguir superar. |
Als 20 anys, Enzo va acabar el seu servici en l'eixèrcit, pero es va trobar en una Itàlia de postguerra totalment en crisis. Enzo va conseguir una carta de recomanació del coronel del seu regiment i es va dirigir a [[Torí]], capital automovilística italiana, per a buscar sòrt. Solicità treball en [[Fiat]], pero no se li va tindre en conte. | Als 20 anys, Enzo va acabar el seu servici en l'eixèrcit, pero es va trobar en una Itàlia de postguerra totalment en crisis. Enzo va conseguir una carta de recomanació del coronel del seu regiment i es va dirigir a [[Torí]], capital automovilística italiana, per a buscar sòrt. Solicità treball en [[Fiat]], pero no se li va tindre en conte. | ||
| − | Un any despuix, conseguí treball en una | + | Un any despuix, conseguí treball en una chicoteta empresa de fabricants de coches anomenada CMN, en [[Milà]]. Ahí Ferrari va comprar un [[Alfa Romeo]] usat per a competir en carreres, cridant l'atenció dels directius d'Alfa Romeo, els qui el varen convidar a treballar en la marca i competir en els seus coches de carreres. |
| − | |||
| − | |||
| − | |||
== Cites == | == Cites == | ||
Última revisió del 14:14 5 jun 2024
| Enzo Anselmo Giuseppe Maria Ferrari | |||
|---|---|---|---|
| Nacionalitat: | Italiana | ||
| Ocupació: | Pilot i empresari. | ||
| Naiximent: | 18 de febrer de 1898 | ||
| Lloc de naiximent: | Mòdena, Itàlia | ||
| Defunció: | 14 d'agost de 1988 | ||
| Lloc de defunció: | Mòdena, Itàlia | ||
Enzo Anselmo Giuseppe Maria Ferrari, conegut com Enzo Ferrari (Mòdena, Itàlia, 18 de febrer de 1898 - † 14 d'agost de 1988) fon un pilot d'automovilisme i empresari italià, fundador de la Scuderia Ferrari i més tart de la marca d'automòvils que duria el seu llinage, Ferrari.
Biografia[editar | editar còdic]
Enzo Ferrari naixqué el 18 de febrer de l'any 1898 en la ciutat italiana de Mòdena, encara que el seu certificat parla del dia 20, i va créixer en la vall del Po, al nort d'Itàlia. El pare d'Enzo, Alfredo Ferrari, treballava en una empresa d'estructures metàliques. Alfredo desijava que el seu fill Enzo es dedicara a continuar en el negoci familiar, pero Enzo afirmava voler ser periodiste o cantant d'òpera.
En l'any 1908 Alfredo Ferrari dugué al seu fill a vore una carrera de coches prop de Mòdena. Enzo va tindre l'oportunitat de vore en carrera a Vincenzo Lancia. Des d'este moment la seua vida quedaria marcada per les carreres d'automòvils. Alfredo va enviar al seu fill a una escola d'ingenieria.
En 1914, Alfredo fon enviat al front quan Itàlia entrà en la Primera Guerra Mundial, morint de febra tifoidea. Alfredo Ferrari va morir en 1916, en lo que l'empresa familiar va quebrar casi de colp i repent.
Enzo Ferrari va quedar pràcticament sol i passà d'un treball a un atre durant més d'un any. En l'any 1917 fon reclutat per l'eixèrcit. Encara que va intentar demostrar els seus dots com a mecànic, els seus superiors no ho varen tindre en conte i el varen destinar a ferrar mules. Enzo va contraure pleuresia, una malaltia comunament mortal, pero que va conseguir superar.
Als 20 anys, Enzo va acabar el seu servici en l'eixèrcit, pero es va trobar en una Itàlia de postguerra totalment en crisis. Enzo va conseguir una carta de recomanació del coronel del seu regiment i es va dirigir a Torí, capital automovilística italiana, per a buscar sòrt. Solicità treball en Fiat, pero no se li va tindre en conte.
Un any despuix, conseguí treball en una chicoteta empresa de fabricants de coches anomenada CMN, en Milà. Ahí Ferrari va comprar un Alfa Romeo usat per a competir en carreres, cridant l'atenció dels directius d'Alfa Romeo, els qui el varen convidar a treballar en la marca i competir en els seus coches de carreres.