Diferència entre les revisions de "Illa Grossa"
(Text reemplaça - ' menut ' a ' chicotet ') |
|||
| (No es mostren 15 edicions intermiges d'3 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | [[Archiu: | + | [[Archiu:Isla la Grosa.JPG|300px|miniaturadeimagen|Vista de l'illa Grossa]] |
[[File:Faro de columbretes.JPG|thumb|rigth|300px|Far en l'illa Grossa.]] | [[File:Faro de columbretes.JPG|thumb|rigth|300px|Far en l'illa Grossa.]] | ||
L''''Illa Grossa''' o '''Columbret Gran''' és la principal illa de l'[[archipèlec]] de les [[Columbretes]], en una superfície de 14 hectàrees. És l'única illa habitable de l'archipèlec, ya que les atres són illots rocosos. És utilisada com a base de barques peixqueres de la zona, especialment dels ports de [[Vinaròs]], [[Benicarló]], [[Peníscola]], el [[Grau de Castelló]] i [[Borriana]]. També serviren històricament com a refugi de pirates i contrabandistes. | L''''Illa Grossa''' o '''Columbret Gran''' és la principal illa de l'[[archipèlec]] de les [[Columbretes]], en una superfície de 14 hectàrees. És l'única illa habitable de l'archipèlec, ya que les atres són illots rocosos. És utilisada com a base de barques peixqueres de la zona, especialment dels ports de [[Vinaròs]], [[Benicarló]], [[Peníscola]], el [[Grau de Castelló]] i [[Borriana]]. També serviren històricament com a refugi de pirates i contrabandistes. | ||
| Llínea 5: | Llínea 5: | ||
== Geografia == | == Geografia == | ||
La intensa activitat geològica va donar lloc al sorgiment del con volcànic característic de l'illa, originada durant quatre episodis volcànics de magmatisme alcalí fa entre 1 i 0,3 millons d'anys.<ref>Aparicio, A., Mitjavila, J.M., Arafia, V., Villa. I.M. | La intensa activitat geològica va donar lloc al sorgiment del con volcànic característic de l'illa, originada durant quatre episodis volcànics de magmatisme alcalí fa entre 1 i 0,3 millons d'anys.<ref>Aparicio, A., Mitjavila, J.M., Arafia, V., Villa. I.M. | ||
| − | (1991) BoL Geol. Min., 102, 562-70</ref> La mija lluna s'ha anat formant a base d'erupcions volcàniques successives, que anaren desplaçant el [[cràter volcànic]] llaugerament. El círcul està parcialment tancat també pels illots [[Mancolibre]], [[La Senyoreta]], [[ | + | (1991) BoL Geol. Min., 102, 562-70</ref> La mija lluna s'ha anat formant a base d'erupcions volcàniques successives, que anaren desplaçant el [[cràter volcànic]] llaugerament. El círcul està parcialment tancat també pels illots [[Mancolibre]], [[La Senyoreta]], [[El Mascarat]] i el chicotet [[Trenca Timons]]. L'illa està associada a un procés de ''[[rifting]]'' actiu des del [[Miocé]] inferior.<ref>Bolletí Geològic i Miner, 1991 JUL-AGO; 102 (4)</ref> |
| − | Està formada per diversos cràters encadenats, que donaren com a resultat una classe de mija elipsis d'aproximadament 1 km de diàmetro,<ref>{{ref-llibre|autor=Sociedad Española de Historia Natural |títul=Anales, vol. 28 |pàgina=94 |any=1900 |editorial=La Sociedad}}</ref> que té dos elevacions principals o colines unides per les restes d'un cràter. L'elevació de més altura, situada al nort de l'illa, rep el nom de ''Mont Colibrí''<ref>{{ref-llibre|autor=Ruiz Iñiguez, Ignacio |títol=La tierra y sus aguas ocultas. Reglas para descubrir manantiales |pàgina=101 |any=1935 |edició=2008a ed.|editorial=MAXTOR |lloc=Valladolid |ISBN=9788497614276 |url=http://books.google.cat/books?id=Bj2sfwRZVLYC&pg=PA101&dq=columbrete+grande&hl=ca&ei=sDy0TNP4EtHFswaW2uGYCA&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=2&ved=0CCoQ6AEwATgK#v=onepage&q=columbrete%20grande&f=false}}</ref> o ''Colibre''.<ref name="l">{{ref-llibre|autor=Instituto Nacional de Estadística |títul=Anuario estadístico de España |pàgina=67 |any=1859 |url=http://books.google.cat/books?id=wf6OgKrVldMC&pg=PA67&dq=columbrete+grande&hl=ca&ei=sDy0TNP4EtHFswaW2uGYCA&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=5&ved=0CDgQ6AEwBDgK#v=onepage&q=columbrete%20grande&f=false}}</ref> Per atra banda, la plataforma que queda en la part central es nomena ''Port Tofiño'', en honor de l'almirant [[Vicente Tofiño de San Miguel]], que cartografià les Columbretes per primera volta. Des d'este punt ixen els dos camins que recorren l'illa, l'un cap al far i l'atre cap a una capella dedicada a la Verge del Carme i a un | + | Està formada per diversos cràters encadenats, que donaren com a resultat una classe de mija elipsis d'aproximadament 1 km de diàmetro,<ref>{{ref-llibre|autor=Sociedad Española de Historia Natural |títul=Anales, vol. 28 |pàgina=94 |any=1900 |editorial=La Sociedad}}</ref> que té dos elevacions principals o colines unides per les restes d'un cràter. L'elevació de més altura, situada al nort de l'illa, rep el nom de ''Mont Colibrí''<ref>{{ref-llibre|autor=Ruiz Iñiguez, Ignacio |títol=La tierra y sus aguas ocultas. Reglas para descubrir manantiales |pàgina=101 |any=1935 |edició=2008a ed.|editorial=MAXTOR |lloc=Valladolid |ISBN=9788497614276 |url=http://books.google.cat/books?id=Bj2sfwRZVLYC&pg=PA101&dq=columbrete+grande&hl=ca&ei=sDy0TNP4EtHFswaW2uGYCA&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=2&ved=0CCoQ6AEwATgK#v=onepage&q=columbrete%20grande&f=false}}</ref> o ''Colibre''.<ref name="l">{{ref-llibre|autor=Instituto Nacional de Estadística |títul=Anuario estadístico de España |pàgina=67 |any=1859 |url=http://books.google.cat/books?id=wf6OgKrVldMC&pg=PA67&dq=columbrete+grande&hl=ca&ei=sDy0TNP4EtHFswaW2uGYCA&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=5&ved=0CDgQ6AEwBDgK#v=onepage&q=columbrete%20grande&f=false}}</ref> Per atra banda, la plataforma que queda en la part central es nomena ''Port Tofiño'', en honor de l'almirant [[Vicente Tofiño de San Miguel]], que cartografià les Columbretes per primera volta. Des d'este punt ixen els dos camins que recorren l'illa, l'un cap al far i l'atre cap a una capella dedicada a la Verge del Carme i a un chicotet cementeri, que conté 11 tombes a on estan enterrats els farers i els seus familiars morts durant la seua estància en l'illa. |
| − | La seua forma de ferradura o mija lluna va fer que des d'antic fora utilisat com a port natural. Port Tofiño té 30 metros d'amplària en el centre i uns 45 fora de la boca, i constituïx l'únic [[port]] de les Illes Columbretes gràcies a les condicions de [[refugi]] que proporciona la forma de mija lluna de l'Illa Grossa, pero tot i això només pot oferir abric quan el vent bufa de l'[[oest]], i és complicat eixir del port si els vents venen del [[nordest]]. Aixina, les embarcacions només poden | + | La seua forma de ferradura o mija lluna va fer que des d'antic fora utilisat com a port natural. Port Tofiño té 30 metros d'amplària en el centre i uns 45 fora de la boca, i constituïx l'únic [[port]] de les Illes Columbretes gràcies a les condicions de [[refugi]] que proporciona la forma de mija lluna de l'Illa Grossa, pero tot i això només pot oferir abric quan el vent bufa de l'[[oest]], i és complicat eixir del port si els vents venen del [[nordest]]. Aixina, les embarcacions només poden permanéixer dins del port quan el vent bufa de surest, sur, suroest i oest. Per contra, si els vents procedixen del nort-oest, nort, nordest i est, els barcos no poden quedar-se en Port Tofiño i han de refugiar-se en el sur de l'illa.<ref>[http://www.visitaislascolumbretes.com/puerto-tofino-islas-columbretes-castellon/ Puerto Tofiño de las Islas Columbretes] Visitaislascolumbretes.com {{es}}</ref> |
== Història == | == Història == | ||
| − | En el sigle XIX s'incendià l'[[illa]] per tal de liquidar | + | En el [[sigle XIX]] s'incendià l'[[illa]] per tal de liquidar les [[serp]]s. En [[decembre]] de [[1859]] s'instalà un [[far]] en un extrem, que va mantindre una població de farers fins a l'any 1975, en que el far, de 67 m d'altitut –el punt més alt de l'archipèlec–, s'automatisà.<ref name="web"/> Des de l'any [[1975]] fins a l'actualitat, està habitat només per personal dels servicis de vigilància, establits per la [[Generalitat Valenciana]] des de l'any [[1987]]. Aixina mateix, diverses empreses organisen visites en barco a l'illa i immersions de submarinisme.<ref name="web"/> |
== Fauna == | == Fauna == | ||
| − | L'illa és famosa pel fet d'albergar una numerosa població de [[sargantana|sargantanes]], la sargantana de les Columbretes, ''[[Podarcis atrata]]'', l'únic vertebrat endèmic | + | L'illa és famosa pel fet d'albergar una numerosa població de [[sargantana|sargantanes]], la sargantana de les Columbretes, ''[[Podarcis atrata]]'', l'únic vertebrat endèmic de la [[Comunitat Valenciana]]. Només en esta illa vivien en les postrimeries de l'any [[2006]] 25.000 eixemplars,<ref>[http://www.desarrollointeligente.org/desarrollo_inteligente/VisNot?id=53733e22dc5a47cd8db1b227376a7ef5 ''La Sargantana dels Columbretes, l'únic vertebrat endèmic de la Comunitat Valenciana, té una salut excelent'']{{Enllaç no actiu|bot=InternetArchiveBot |data=2021}}. Desenroll inteligent (última consulta a 10 d'abril de 2009) {{es}}</ref> encara que actualment es discutix si esta espècie és endèmica de les [[Columbretes]], ya que s'han trobat eixemplars de genètica molt semblant al nort i nordest de la [[península Ibèrica]].<ref>{{ref-web|url=http://www.nerium.net/CursConservacio/descargas/docs2007/Estudios%20Lagartija%20Columbretes%202006.pdf|títol=Estudio sobre la lagartija de Columbretes<!--Títul generat per bot-->}} (última consulta a 10 d'abril de 2009)</ref> |
| − | També guarda eixemplars d'espècies en perill d'extinció, com el [[falcó marí]] i la [[gavina corsa]].<ref name="web">[ | + | També guarda eixemplars d'espècies en perill d'extinció, com el [[falcó marí]] i la [[gavina corsa]].<ref name="web">[https://web.archive.org/web/20100904014225/http://www.escapadarural.com/blog/islas-columbretes/ EscapadaRural.com] {{Archivat}} {{es}}</ref> |
== Vore també == | == Vore també == | ||
| − | * [[El | + | * [[Illes Columbretes]] |
| + | * [[Mancolibre]] | ||
| + | * [[El Mascarat]] | ||
* [[La Ferrera]] | * [[La Ferrera]] | ||
* [[La Foradada]] | * [[La Foradada]] | ||
| + | * [[El Carallot]] | ||
== Referències == | == Referències == | ||
Última revisió del 14:14 5 jun 2024
L'Illa Grossa o Columbret Gran és la principal illa de l'archipèlec de les Columbretes, en una superfície de 14 hectàrees. És l'única illa habitable de l'archipèlec, ya que les atres són illots rocosos. És utilisada com a base de barques peixqueres de la zona, especialment dels ports de Vinaròs, Benicarló, Peníscola, el Grau de Castelló i Borriana. També serviren històricament com a refugi de pirates i contrabandistes.
Geografia[editar | editar còdic]
La intensa activitat geològica va donar lloc al sorgiment del con volcànic característic de l'illa, originada durant quatre episodis volcànics de magmatisme alcalí fa entre 1 i 0,3 millons d'anys.[1] La mija lluna s'ha anat formant a base d'erupcions volcàniques successives, que anaren desplaçant el cràter volcànic llaugerament. El círcul està parcialment tancat també pels illots Mancolibre, La Senyoreta, El Mascarat i el chicotet Trenca Timons. L'illa està associada a un procés de rifting actiu des del Miocé inferior.[2]
Està formada per diversos cràters encadenats, que donaren com a resultat una classe de mija elipsis d'aproximadament 1 km de diàmetro,[3] que té dos elevacions principals o colines unides per les restes d'un cràter. L'elevació de més altura, situada al nort de l'illa, rep el nom de Mont Colibrí[4] o Colibre.[5] Per atra banda, la plataforma que queda en la part central es nomena Port Tofiño, en honor de l'almirant Vicente Tofiño de San Miguel, que cartografià les Columbretes per primera volta. Des d'este punt ixen els dos camins que recorren l'illa, l'un cap al far i l'atre cap a una capella dedicada a la Verge del Carme i a un chicotet cementeri, que conté 11 tombes a on estan enterrats els farers i els seus familiars morts durant la seua estància en l'illa.
La seua forma de ferradura o mija lluna va fer que des d'antic fora utilisat com a port natural. Port Tofiño té 30 metros d'amplària en el centre i uns 45 fora de la boca, i constituïx l'únic port de les Illes Columbretes gràcies a les condicions de refugi que proporciona la forma de mija lluna de l'Illa Grossa, pero tot i això només pot oferir abric quan el vent bufa de l'oest, i és complicat eixir del port si els vents venen del nordest. Aixina, les embarcacions només poden permanéixer dins del port quan el vent bufa de surest, sur, suroest i oest. Per contra, si els vents procedixen del nort-oest, nort, nordest i est, els barcos no poden quedar-se en Port Tofiño i han de refugiar-se en el sur de l'illa.[6]
Història[editar | editar còdic]
En el sigle XIX s'incendià l'illa per tal de liquidar les serps. En decembre de 1859 s'instalà un far en un extrem, que va mantindre una població de farers fins a l'any 1975, en que el far, de 67 m d'altitut –el punt més alt de l'archipèlec–, s'automatisà.[7] Des de l'any 1975 fins a l'actualitat, està habitat només per personal dels servicis de vigilància, establits per la Generalitat Valenciana des de l'any 1987. Aixina mateix, diverses empreses organisen visites en barco a l'illa i immersions de submarinisme.[7]
Fauna[editar | editar còdic]
L'illa és famosa pel fet d'albergar una numerosa població de sargantanes, la sargantana de les Columbretes, Podarcis atrata, l'únic vertebrat endèmic de la Comunitat Valenciana. Només en esta illa vivien en les postrimeries de l'any 2006 25.000 eixemplars,[8] encara que actualment es discutix si esta espècie és endèmica de les Columbretes, ya que s'han trobat eixemplars de genètica molt semblant al nort i nordest de la península Ibèrica.[9]
També guarda eixemplars d'espècies en perill d'extinció, com el falcó marí i la gavina corsa.[7]
Vore també[editar | editar còdic]
Referències[editar | editar còdic]
- ↑ Aparicio, A., Mitjavila, J.M., Arafia, V., Villa. I.M. (1991) BoL Geol. Min., 102, 562-70
- ↑ Bolletí Geològic i Miner, 1991 JUL-AGO; 102 (4)
- ↑ Sociedad Española de Historia Natural (1900). Anales, vol. 28, La Sociedad, p. 94.
- ↑ Ruiz Iñiguez, Ignacio (1935). [1], 2008a ed. edició, MAXTOR, p. 101.
- ↑ Instituto Nacional de Estadística (1859). Anuario estadístico de España, p. 67.
- ↑ Puerto Tofiño de las Islas Columbretes Visitaislascolumbretes.com (espanyol)
- ↑ 7,0 7,1 7,2 EscapadaRural.com (Archivat) en Wayback Machine. (espanyol)
- ↑ La Sargantana dels Columbretes, l'únic vertebrat endèmic de la Comunitat Valenciana, té una salut excelentPlantilla:Enllaç no actiu. Desenroll inteligent (última consulta a 10 d'abril de 2009) (espanyol)
- ↑ Error en el títul o la url.«». (última consulta a 10 d'abril de 2009)
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Illa Grossa.