Diferència entre les revisions de "Manfred Max-Neef"
| Llínea 35: | Llínea 35: | ||
== Obra i pensament == | == Obra i pensament == | ||
| + | |||
| + | Fon considerat per les seues idees, enfocaments econòmics i ambientalistes com un alvançat per a la seua época. Les seues obres més destacades són dos tesis que va denominar ''L'economia descalça'' i ''Desenroll a escala humana'', les que definixen una matriu que comprén nou necessitats humanes bàsiques: «subsistència», «protecció», «afecte», «comprensió» o «enteniment», «participació», «creació», «recreació» o «oci», «identitat» i «llibertat»; ademés proponia una dècima necessitat, pero que preferia mantindre separada de les anteriors: la «transcendència». Totes elles fan recalcament en l'importància dels esforços humans menuts i apassionats. Max-Neef ademés postulava que no existix correlació alguna entre el grau de desenroll econòmic (industrial) i la felicitat relativa de les persones implicades; al contrari, el desenroll econòmic sembla aumentar la soletat i l'alienació en les societats desenrollades. | ||
(Secció per completar) | (Secció per completar) | ||
Revisió de 20:57 3 jun 2024
| Manfred Arthur Max-Neef Neef | |||
|---|---|---|---|
| Nacionalitat: | Chilena | ||
| Ocupació: | Economiste, escritor i polític. | ||
| Naiximent: | 26 d'octubre de 1932 | ||
| Lloc de naiximent: | Valparaíso, Chile | ||
| Defunció: | 8 d'agost de 2019 | ||
| Lloc de defunció: | Valdivia, Chile | ||
Manfred Arthur Max-Neef Neef (Valparaíso, Chile, 26 d'octubre de 1932 - † Valdivia, Chile, 8 d'agost de 2019) fon un intelectual, economiste, ambientaliste, escritor i polític chilé. És autor de varis llibres, guanyador del Right Livelihood Award en l'any 1983 i fon candidat independent (Moviment ecologiste) a la presidència de Chile en l'any 1993.
Biografia
Primers anys
Fill de Magdalena Sophie Neef, en estudis humanistes i musicals i d'Alfred Wilhelm Hermann Max, economiste d'orige alemà, abdós alemans que varen aplegar a Chile despuix de la Primera Guerra Mundial. Max Neef estudià en el Liceu d'Aplicació i posteriorment economia en l'Universitat de Chile.
A mitan de la década de 1950, treballà en la companyia Shell, a on va alcançar un càrrec directiu. En l'any 1957 decidix abandonar per a sempre el treball en empreses privades, per a començar a enriquir-se intelectualment de manera independent.
En l'any 1961 pren un lloc acadèmic en l'Universitat de Califòrnia en Berkeley, acompanyant als seus alumnes en les protestes en contra de la guerra de Vietnam. Durant els anys següents, treballa esporàdicament en proyectes per a la ONU (especialment la FAO) i la OEA.
L'exili
Durant la década de 1970 l'economiste comença a treballar en Equador, en menuts llauradors indígenes de la regió plujosa occidental, i també en Brasil, intentant revitalisar una menuda ciutat en l'estat federal de Minas Gerais. Les idees desenrollades en estos treballs acaben per materialisar-se en els seus texts Experiences in Barefoot Economics, subtítul que duria més tart, en l'any 1992, el seu llibre From the Outside Looking In, editat per la Fundació Dag Hammarskjöld de Suècia.
En l'any 1973 accepta un lloc acadèmic en l'Universitat de Chile, pero el mateix any es produïx el colp d'Estat que dona inici a la dictadura militar liderada per Augusto Pinochet, i pel seu treball realisat en Equador, mal vist per la dictadura, decidix exiliar-se en Argentina, a on comença a treballar per a la Fundació Bariloche, fortament marcada per les idees de Carlos Mallmann, i que mesclava els estudis en ciències naturals, matemàtiques i música, ademés de ser els responsables de l'estudi Llímits de la pobrea, en el qual es presenta el «Model de Bariloche», una alternativa optimista a lo expost en el reconegut informe Els llímits del creiximent de Donella Meadows, publicat en 1972 pel Club de Roma.
Vida política i administrativa
En l'any 1985 fon un dels integrants del grup polític Intransigència Democràtica, i en 1988 fon un dels fundadors del moviment polític Independents pel Consens Democràtic. Max Neef fon membre del Consell Assessor dels Governs de Canadà i Suècia per al Desenroll Sostenible, i en 1993 es postula com a candidat independent a la presidència de Chile, sent presentat pel Moviment Ecologiste, eleccions guanyades per Eduardo Frei Ruiz-Tagle en primera majoria i obtenint solament un quart lloc, en el 5.55 % dels vots.
Entre els anys 1991 i 1994 fon rector de l'Universitat Bolivariana, i entre 1994 i 2002 fon rector de l'Universitat Austral de Chile. Posteriorment va treballar com a Professor Titular de la Facultat de Ciències Econòmiques i Administratives, ocupant ademés el càrrec de director de l'Institut d'Economia de dita universitat.
Obra i pensament
Fon considerat per les seues idees, enfocaments econòmics i ambientalistes com un alvançat per a la seua época. Les seues obres més destacades són dos tesis que va denominar L'economia descalça i Desenroll a escala humana, les que definixen una matriu que comprén nou necessitats humanes bàsiques: «subsistència», «protecció», «afecte», «comprensió» o «enteniment», «participació», «creació», «recreació» o «oci», «identitat» i «llibertat»; ademés proponia una dècima necessitat, pero que preferia mantindre separada de les anteriors: la «transcendència». Totes elles fan recalcament en l'importància dels esforços humans menuts i apassionats. Max-Neef ademés postulava que no existix correlació alguna entre el grau de desenroll econòmic (industrial) i la felicitat relativa de les persones implicades; al contrari, el desenroll econòmic sembla aumentar la soletat i l'alienació en les societats desenrollades.
(Secció per completar)