Diferència entre les revisions de "Zinc"
(Text reemplaça - '* {{DGLV|' a '{{DGLV|') |
|||
| (No es mostren 3 edicions intermiges d'un usuari) | |||
| Llínea 4: | Llínea 4: | ||
El seu número atòmic és el 3 i s'utilisa fonamentalment per a la fabricació de piles i la galvanisació del [[ferro]] i l'[[acer]]. El seu símbol és Zn. | El seu número atòmic és el 3 i s'utilisa fonamentalment per a la fabricació de piles i la galvanisació del [[ferro]] i l'[[acer]]. El seu símbol és Zn. | ||
| + | |||
| + | == Característiques principals == | ||
| + | El zinc és un metal, a voltes classificat com a metal de transició encara que estrictament no ho siga, ya que tant el metal com el seu ió positiu presenten el conjunt orbital complet. Este element presenta certa semblança en el [[magnesi]], i en el [[cadmi]] del seu grup. És el 23.º element més abundant en la Terra i una de les seues aplicacions més importants és el galvanisat de l'acer. | ||
| + | |||
| + | == Aplicacions == | ||
| + | |||
| + | La principal aplicació del zinc —prop del 50% del consum anual— és el galvanisat de l'acer per a protegir-ho de la corrosió, protecció efectiva inclús quan es bada el recobriment ya que el zinc actua com a ànodo de sacrifici. Atres usos sóns: | ||
| + | |||
| + | * Bateries de Zn-C usades en l'indústria aeroespacial per a missils i càpsules espacials pel seu òptim rendiment per unitat de pes i bateries zinc-aire per a computadores portàtils. | ||
| + | * Peces de fundició injectada en l'indústria d'automoció. | ||
| + | * Metalúrgia de metals preciosos i eliminació de l'[[argent]] del [[plom]]. | ||
| + | * Utilisat en fabricació de pintures a l'oli, per a fabricar el color [[blanc]] de zinc, utilisat per a crear transparències en la pintura. | ||
| + | * Aleacions: [[llautó]], [[alpaca]], cuproníquel-zinc, aluzinc, [[virenium]], tombac, etc. | ||
| + | * Ànodos: utilisat com a element de sacrifici per a evitar la corrosió d'atres parts metàliques en depòsits d'aigua, barcos, etc. | ||
| + | |||
| + | El zinc també s'usa per a la galvanisació i fabricació de làmines de construcció en tramat per a evitar la sobre flexió, conegudes com acanalades o ondulades, per ser un material d'ínfima calitat el seu cost és baix, lo que implica que les làmines de dit material s'ampren en construccions de vivendes improvisades o criaders d'animals. | ||
| + | |||
| + | == Funció biològica == | ||
| + | El zinc és un element químic essencial per als sers humans i certs animals. El cos humà conté al voltant de 40 mg de zinc per kg i moltes enzimes funcionen en el seu concurs: intervé en el metabolisme de [[proteïnes]] i àcits nucleics, estimula l'activitat d'aproximadament 300 enzimes diferents, colabora en el bon funcionament del sistema inmunitari, és necessari per a la cicatrisació de les ferides, intervé en les percepcions del [[gust]] i l'[[olfat]] i en la síntesis del [[ADN]]. El metal es troba en l'[[insulina]], les proteïnes dit de zinc (zinc finger) i diverses enzimes com la superóxido dismutasa. | ||
| + | |||
| + | == Referències == | ||
| + | * [http://www.iza.com/Documents/Communications/Publications/History.pdf Habashi, Fathi, Discovering the 8th Metal (PDF) (en [[anglés]]), International Zinc Association (IZA)] | ||
| + | * Ho, Emily; Drake, Victoria J.; Huang, Liping (1 de marzo de 2015). «Zinc». Advances in Nutrition (en inglés) 6 (2): 224-226. ISSN 2161-8313. doi:10.3945/an.114.006874 | ||
| + | * Kies, C., Young, E. y McEndree, L. Zinc bioavailability from vegetarian diets. In: Nutritional Bioavailability of Zinc, Vol. 210. Inglett, G. E. (ed), American Chemical Society, Washington, DC, 1983 | ||
| + | * Porter, Frank (1994). «Wrought Zinc». Corrosion Resistance of Zinc and Zinc Alloys. CRC Press. pp. 6-7. ISBN 978-0-8247-9213-8 | ||
| + | |||
| + | == Bibliografia == | ||
| + | * David R. Lide, ed. (2006). Handbook of Chemistry and Physics (87th edición). Boca Raton, Florida: CRC Press, Taylor & Francis Group. ISBN 978-0-8493-0487-3 | ||
| + | * Diccionario Enciclopédico Hispano-Americano, Tomo XXIII, Montaner y Simón Editores, Barcelona, 1898. | ||
| + | * Hershfinkel Michal, Silverman William F, and Sekler Israel (2007). "The Zinc Sensing Receptor, a Link Between Zinc and Cell Signaling". Mol Med 13 (7-8): 331-336. doi:10.2119/2006-00038.Hershfinkel. PMID 17728842. | ||
| + | * Lehto, R. S. (1968). «Zinc». En Clifford A. Hampel, ed. The Encyclopedia of the Chemical Elements. New York: Reinhold Book Corporation. pp. 822–830. ISBN 978-0-442-15598-8. LCCN 68029938 | ||
| + | * Stewart-Knox BJ, Simpson EE, Parr H, et al (2005). "Zinc status and taste acuity in older Europeans: the ZENITH study". Eur J Clin Nutr 59 Suppl 2: S31-6. doi:10.1038/sj.ejcn.1602295. PMID 16254578 | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
Última revisió del 09:37 1 jun 2024
El zinc (del francés zinc) és un metal blanc blavós, lluent i bla, poc deformable en fret.
El seu número atòmic és el 3 i s'utilisa fonamentalment per a la fabricació de piles i la galvanisació del ferro i l'acer. El seu símbol és Zn.
Característiques principals[editar | editar còdic]
El zinc és un metal, a voltes classificat com a metal de transició encara que estrictament no ho siga, ya que tant el metal com el seu ió positiu presenten el conjunt orbital complet. Este element presenta certa semblança en el magnesi, i en el cadmi del seu grup. És el 23.º element més abundant en la Terra i una de les seues aplicacions més importants és el galvanisat de l'acer.
Aplicacions[editar | editar còdic]
La principal aplicació del zinc —prop del 50% del consum anual— és el galvanisat de l'acer per a protegir-ho de la corrosió, protecció efectiva inclús quan es bada el recobriment ya que el zinc actua com a ànodo de sacrifici. Atres usos sóns:
- Bateries de Zn-C usades en l'indústria aeroespacial per a missils i càpsules espacials pel seu òptim rendiment per unitat de pes i bateries zinc-aire per a computadores portàtils.
- Peces de fundició injectada en l'indústria d'automoció.
- Metalúrgia de metals preciosos i eliminació de l'argent del plom.
- Utilisat en fabricació de pintures a l'oli, per a fabricar el color blanc de zinc, utilisat per a crear transparències en la pintura.
- Aleacions: llautó, alpaca, cuproníquel-zinc, aluzinc, virenium, tombac, etc.
- Ànodos: utilisat com a element de sacrifici per a evitar la corrosió d'atres parts metàliques en depòsits d'aigua, barcos, etc.
El zinc també s'usa per a la galvanisació i fabricació de làmines de construcció en tramat per a evitar la sobre flexió, conegudes com acanalades o ondulades, per ser un material d'ínfima calitat el seu cost és baix, lo que implica que les làmines de dit material s'ampren en construccions de vivendes improvisades o criaders d'animals.
Funció biològica[editar | editar còdic]
El zinc és un element químic essencial per als sers humans i certs animals. El cos humà conté al voltant de 40 mg de zinc per kg i moltes enzimes funcionen en el seu concurs: intervé en el metabolisme de proteïnes i àcits nucleics, estimula l'activitat d'aproximadament 300 enzimes diferents, colabora en el bon funcionament del sistema inmunitari, és necessari per a la cicatrisació de les ferides, intervé en les percepcions del gust i l'olfat i en la síntesis del ADN. El metal es troba en l'insulina, les proteïnes dit de zinc (zinc finger) i diverses enzimes com la superóxido dismutasa.
Referències[editar | editar còdic]
- Habashi, Fathi, Discovering the 8th Metal (PDF) (en anglés), International Zinc Association (IZA)
- Ho, Emily; Drake, Victoria J.; Huang, Liping (1 de marzo de 2015). «Zinc». Advances in Nutrition (en inglés) 6 (2): 224-226. ISSN 2161-8313. doi:10.3945/an.114.006874
- Kies, C., Young, E. y McEndree, L. Zinc bioavailability from vegetarian diets. In: Nutritional Bioavailability of Zinc, Vol. 210. Inglett, G. E. (ed), American Chemical Society, Washington, DC, 1983
- Porter, Frank (1994). «Wrought Zinc». Corrosion Resistance of Zinc and Zinc Alloys. CRC Press. pp. 6-7. ISBN 978-0-8247-9213-8
Bibliografia[editar | editar còdic]
- David R. Lide, ed. (2006). Handbook of Chemistry and Physics (87th edición). Boca Raton, Florida: CRC Press, Taylor & Francis Group. ISBN 978-0-8493-0487-3
- Diccionario Enciclopédico Hispano-Americano, Tomo XXIII, Montaner y Simón Editores, Barcelona, 1898.
- Hershfinkel Michal, Silverman William F, and Sekler Israel (2007). "The Zinc Sensing Receptor, a Link Between Zinc and Cell Signaling". Mol Med 13 (7-8): 331-336. doi:10.2119/2006-00038.Hershfinkel. PMID 17728842.
- Lehto, R. S. (1968). «Zinc». En Clifford A. Hampel, ed. The Encyclopedia of the Chemical Elements. New York: Reinhold Book Corporation. pp. 822–830. ISBN 978-0-442-15598-8. LCCN 68029938
- Stewart-Knox BJ, Simpson EE, Parr H, et al (2005). "Zinc status and taste acuity in older Europeans: the ZENITH study". Eur J Clin Nutr 59 Suppl 2: S31-6. doi:10.1038/sj.ejcn.1602295. PMID 16254578
