Diferència entre les revisions de "Joaquim Casas i Carbó"
(No se mostra una edició intermija del mateix usuari) | |||
Llínea 10: | Llínea 10: | ||
| lloc_mort = [[Barcelona]], [[Catalunya]], [[Espanya]] | | lloc_mort = [[Barcelona]], [[Catalunya]], [[Espanya]] | ||
}} | }} | ||
− | '''Joaquim Casas i Carbó''' ([[Barcelona]], [[1858]] - † [[1943]]) fon un advocat, editor i filòlec espanyol. Amic de [[Pompeu Fabra]], que tingué un paper destacat en la campanya de normativisació llingüística del [[català]] portada a terme en la revista ''L'Avenç''. | + | '''Joaquim Casas i Carbó''' ([[Barcelona]], [[1858]] - † [[1943]]) fon un advocat, editor i filòlec espanyol d'ideologia [[Catalanisme|catalanista]]. Amic de [[Pompeu Fabra]], que tingué un paper destacat en la campanya de normativisació llingüística del [[català]] portada a terme en la revista ''L'Avenç''. |
== Biografia == | == Biografia == | ||
Llínea 37: | Llínea 37: | ||
[[Categoria:Escritors catalans]] | [[Categoria:Escritors catalans]] | ||
[[Categoria:Catalanisme]] | [[Categoria:Catalanisme]] | ||
+ | [[Categoria:Catalanistes]] |
Última revisió del 17:28 20 maig 2024
Joaquim Casas i Carbó | |||
---|---|---|---|
Nacionalitat: | Espanyola | ||
Ocupació: | Advocat, editor i filòlec. | ||
Naiximent: | 1858 | ||
Lloc de naiximent: | Barcelona, Catalunya, Espanya | ||
Defunció: | 1943 | ||
Lloc de defunció: | Barcelona, Catalunya, Espanya |
Joaquim Casas i Carbó (Barcelona, 1858 - † 1943) fon un advocat, editor i filòlec espanyol d'ideologia catalanista. Amic de Pompeu Fabra, que tingué un paper destacat en la campanya de normativisació llingüística del català portada a terme en la revista L'Avenç.
Biografia[editar | editar còdic]
Naixcut en la ciutat de Barcelona en l'any 1858, es va llicenciar en Dret. Era primer germà del pintor Ramon Casas i Carbó per partida doble, puix els pares i mares d'abdós eren germans.
En l'any 1891 publicà un artícul defenent un orige cèltic dels catalans. Font editor de la revista catalana L'Avenç, defengué l'enriquiment del català a partir d'elements de llengües contemporànees com el provençal, el francés, l'italià o el portugués; totes excepte el castellà, llengua de la que, segons Casas i Carbó, el català es tindria que desassimilar.
En l'any 1933 defengué en El Problema Peninsular l'unió peninsular en la forma d'un gran estat a on es reconegueren diferents «nacionalitats» com un pas previ a una «unió llatina».
Fallí en la seua ciutat natal en l'any 1943.