Diferència entre les revisions de "Real valencià"
Anar a la navegació
Anar a la busca
| (No es mostren 11 edicions intermiges d'3 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | [[ | + | [[File:Jaime I dinero 1238 751634.jpg|right|thumb|250px|<center>'''Real valencià'''</center>]] |
| − | + | Era la [[moneda]] del [[Regne de Valéncia]]. '''Real de Valéncia''' o '''Reals de Valéncia''' és com va ordenar [[Jaume I]] que es nomenara. | |
| − | Era la [[moneda]] del [[Regne de Valéncia]]. | ||
== Història == | == Història == | ||
| − | En [[Valéncia]] s'havia acunyat moneda en atres moments històrics, si be esta, que es trobava arreplegada ya en els Furs del Regne des de l'any [[1239]],<ref> Ubieto Arteta, ''Orígens del Regne de Valéncia'', ed. Citada [[1981]], p. 109</ref> és segurament més emblemàtica i que més temps ha estat en circulació com a moneda pròpia. | + | En [[Valéncia]] s'havia acunyat moneda en atres moments històrics, si be esta, que es trobava arreplegada ya en els [[Furs|Furs del Regne]] des de l'any [[1239]],<ref> Ubieto Arteta, ''Orígens del Regne de Valéncia'', ed. Citada [[1981]], p. 109</ref> és segurament la més emblemàtica i que més temps ha estat en circulació com a moneda pròpia. |
| − | El 8 de maig de l'any [[1247]], per disposició del Rei Jaume I, es creà una moneda única per al Regne de Valéncia que es denominarà Real de Valéncia, la qual | + | El [[8 de maig]] de l'any [[1247]], per disposició del Rei Jaume I, es creà una moneda única per al Regne de Valéncia que es denominarà Real de Valéncia, la qual serà coneguda posteriorment com a Diner. Els "Reals de Valencia" foren les monedes pròpies del Regne de Valéncia i és com ordenà Jaume I que es denominaren. |
Originàriament (en época cristiana) les transaccions comercials es varen realisar en "moneda jaquesa", la pròpia del [[Regne d'Aragó|regne d'Aragó]], si be també varen circular en cantitats no significatives, moneda melgaresa i tornesa (de [[França]]), del [[Regne de Castella|regne de Castella]], genovesa i mazmudina musulmana. | Originàriament (en época cristiana) les transaccions comercials es varen realisar en "moneda jaquesa", la pròpia del [[Regne d'Aragó|regne d'Aragó]], si be també varen circular en cantitats no significatives, moneda melgaresa i tornesa (de [[França]]), del [[Regne de Castella|regne de Castella]], genovesa i mazmudina musulmana. | ||
| − | La moneda que originàriament es va regular en la "Costum" no va a aplegar a acunyar-se, pero dèu anys despuix de la [[Conquista del Regne de Valéncia|Conquista]], Jaume I va conseguir la moneda que volia tindre per a tot el regne de Valéncia, disponent que es acunyara. Segons les | + | La moneda que originàriament es va regular en la "Costum" no va a aplegar a acunyar-se, pero dèu anys despuix de la [[Conquista del Regne de Valéncia|Conquista]], Jaume I va conseguir la moneda que volia tindre per a tot el regne de Valéncia, disponent que es acunyara. Segons les órdens donades pel monarca, les primeres monedes tenien el següent disseny: |
{{cita|'''vam fer coure una moneda en el signe de la creu sobre flors i el nom del regne de Valéncia, en el meu nom i efígie. ([[Jaume I]])'''<ref> Ubieto Arteta, ''Orígens del Regne de Valéncia'', ed. Citada 1981, p. 109</ref>}} | {{cita|'''vam fer coure una moneda en el signe de la creu sobre flors i el nom del regne de Valéncia, en el meu nom i efígie. ([[Jaume I]])'''<ref> Ubieto Arteta, ''Orígens del Regne de Valéncia'', ed. Citada 1981, p. 109</ref>}} | ||
| Llínea 19: | Llínea 18: | ||
La transició a la nova moneda es va establir en 40 dies, prohibint l'extracció d'atres monedes en qualsevol material (or, argent o velló). | La transició a la nova moneda es va establir en 40 dies, prohibint l'extracció d'atres monedes en qualsevol material (or, argent o velló). | ||
| − | La primera acunyació està datada en l'any [[1247]]. | + | La primera acunyació està datada en l'any [[1247]], 8 de maig. |
| − | |||
== Paritats == | == Paritats == | ||
| − | |||
Paritat inicial: | Paritat inicial: | ||
| Llínea 39: | Llínea 36: | ||
En el mateix document en el que es va establir la paritat entre monedes, es va regular el tipo d'interés per a préstams, equivalent a un 1'66% mensual, afegint el 25 de febrer de [[1241]] un top anual del 16'6%, sent el mateix per a moros, cristians i judeus. | En el mateix document en el que es va establir la paritat entre monedes, es va regular el tipo d'interés per a préstams, equivalent a un 1'66% mensual, afegint el 25 de febrer de [[1241]] un top anual del 16'6%, sent el mateix per a moros, cristians i judeus. | ||
| + | |||
| + | == Bibliografia == | ||
| + | * [[Joan Ignaci Culla|Culla Hernandez, Joan Ignaci]] i [[Teresa Puerto|Puerto Ferré, Teresa]]. ''Cronologia Històrica de la [[idioma valencià|llengua valenciana]]''. [[2007]]. [[Valéncia]]. [[Diputació de Valéncia]]. ISBN: 84-7795-470-4 | ||
| + | * [[Antonio Ubieto|Ubieto Arteta, Antonio]]. ''Orígens del Regne de Valéncia''. [[1981]] (primera edició [[1971]]). Saragossa. Facsímil. ISBN: 84-7013-154-0 | ||
| + | * [http://aledua.blogspot.com/2009/09/per-tretze-monedes-es-va-vendre-judes.html Fotografies de Monedes valencianes - Aledua] | ||
== Vore també == | == Vore també == | ||
| − | |||
* [[Moneda jaquesa]] | * [[Moneda jaquesa]] | ||
* [[Morabatí]] | * [[Morabatí]] | ||
| Llínea 47: | Llínea 48: | ||
== Referències == | == Referències == | ||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
{{listaref}} | {{listaref}} | ||
| − | + | * [[Jesús Moya Casado|Moya Casado, Jesús]]. ''El Real de Valéncia''. 8 de maig de 2018 | |
| − | |||
| − | * [[ | ||
| − | |||
| − | |||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
| − | + | {{Commonscat|Mint of Valencia}} | |
* [http://www.culturavalenciana.es/historia/monedas-de-la-ciudad-y-reino-de-valencia/ Monedas de la Ciudad y Reino de Valencia - [[Ricart Garcia Moya]] - Cultura Valenciana] | * [http://www.culturavalenciana.es/historia/monedas-de-la-ciudad-y-reino-de-valencia/ Monedas de la Ciudad y Reino de Valencia - [[Ricart Garcia Moya]] - Cultura Valenciana] | ||
Última revisió del 15:44 20 maig 2024
Era la moneda del Regne de Valéncia. Real de Valéncia o Reals de Valéncia és com va ordenar Jaume I que es nomenara.
Història[editar | editar còdic]
En Valéncia s'havia acunyat moneda en atres moments històrics, si be esta, que es trobava arreplegada ya en els Furs del Regne des de l'any 1239,[1] és segurament la més emblemàtica i que més temps ha estat en circulació com a moneda pròpia.
El 8 de maig de l'any 1247, per disposició del Rei Jaume I, es creà una moneda única per al Regne de Valéncia que es denominarà Real de Valéncia, la qual serà coneguda posteriorment com a Diner. Els "Reals de Valencia" foren les monedes pròpies del Regne de Valéncia i és com ordenà Jaume I que es denominaren.
Originàriament (en época cristiana) les transaccions comercials es varen realisar en "moneda jaquesa", la pròpia del regne d'Aragó, si be també varen circular en cantitats no significatives, moneda melgaresa i tornesa (de França), del regne de Castella, genovesa i mazmudina musulmana.
La moneda que originàriament es va regular en la "Costum" no va a aplegar a acunyar-se, pero dèu anys despuix de la Conquista, Jaume I va conseguir la moneda que volia tindre per a tot el regne de Valéncia, disponent que es acunyara. Segons les órdens donades pel monarca, les primeres monedes tenien el següent disseny:
vam fer coure una moneda en el signe de la creu sobre flors i el nom del regne de Valéncia, en el meu nom i efígie. (Jaume I)[2]
...establix que la llei siga de tres diners d'argent en onze diners i óbol, lo que la convertix en "ternal" aproximadament, havent d'eixir d'una marca fins a díhuit sous, o siga, dos-cents setze peces.[3]
La transició a la nova moneda es va establir en 40 dies, prohibint l'extracció d'atres monedes en qualsevol material (or, argent o velló).
La primera acunyació està datada en l'any 1247, 8 de maig.
Paritats[editar | editar còdic]
Paritat inicial:
- 16 melgaresos ---- 12 reals de Valéncia
- 1 denari d'argent ---- 3 diners de reals (36 reals)
- 15 diners de Jaca ---- 12 diners de reals (144 reals)
- 15 torneses ---- 12 reals
- 1 morabatí alfonsí ---- 6 sous de reals (72 reals)
- 1 mazmudina luzif ---- 4 sous (48 reals)
- 1 mazmudina contrafeta ---- 3 sous i 6 diners (42 reals)
- 2 genoveses ---- 1 diners de reals (12 reals)
- 2 reals de Marsella ---- 1 diners de reals (12 reals)
- 1 genovés gros d'argent ---- 3 reals
- 1 marca d'argent ---- 28 sous (336 reals)
En el mateix document en el que es va establir la paritat entre monedes, es va regular el tipo d'interés per a préstams, equivalent a un 1'66% mensual, afegint el 25 de febrer de 1241 un top anual del 16'6%, sent el mateix per a moros, cristians i judeus.
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Culla Hernandez, Joan Ignaci i Puerto Ferré, Teresa. Cronologia Històrica de la llengua valenciana. 2007. Valéncia. Diputació de Valéncia. ISBN: 84-7795-470-4
- Ubieto Arteta, Antonio. Orígens del Regne de Valéncia. 1981 (primera edició 1971). Saragossa. Facsímil. ISBN: 84-7013-154-0
- Fotografies de Monedes valencianes - Aledua
Vore també[editar | editar còdic]
Referències[editar | editar còdic]
- Moya Casado, Jesús. El Real de Valéncia. 8 de maig de 2018
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Real valencià.- Monedas de la Ciudad y Reino de Valencia - Ricart Garcia Moya - Cultura Valenciana