Diferència entre les revisions de "Lluís I"
(Text reemplaça - 'cridat' a 'nomenat') (Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils) |
|||
Llínea 23: | Llínea 23: | ||
== Referències == | == Referències == | ||
− | + | * Núñez Boluda, 2022, pp. 33-36. | |
+ | * [https://www.boe.es/datos/pdfs/BOE//1707/050/A00199-00200.pdf «Madrid, 13 de Diciembre de 1707.- Función por el Bautismo del Príncipe de Asturias. Se espera la rendición de Morella.». Gazeta de Madrid (50) (Madrid)] | ||
+ | * [https://books.google.es/books?id=jPZdRidGQiYC&pg=PA272#v=onepage&q&f=false Carta que Felipe V escribió a su hijo Luis haciéndole cesión del trono, y respuesta de éste] | ||
+ | |||
+ | == Bibliografia == | ||
+ | * Cazorla, Frank, G. Baena, Rosa, Polo, David, Reder Gadow, Marion (2019) El gobernador Luis de Unzaga (1717-1793) Precursor en el nacimiento de los EEUU. Fundación. Málaga | ||
+ | * Maqueda Abreu, Consuelo. «Luis I de España». Diccionario biográfico español. Real Academia de la Historia | ||
+ | * Núñez Boluda, Luis (2022). Luis I, un reinado breve y un debate constitucional. Universidad Complutense de Madrid. | ||
{{Successió | {{Successió |
Última revisió del 14:53 18 maig 2024
Lluís I de Espanya , nomenat «el Ben Amat» o «el Lliberal» (Madrit, 25 d'agost de 1707 - † Madrit, 31 d'agost de 1724), va ser rei d'Espanya des del 15 de giner de 1724 fins a la seua mort 229 dies despuix, lo que convertix al seu regnat en el més efímer de l'història d'Espanya. Era el fill major de Felip V i Maria Lluisa de Saboya.
Príncip d'Astúries[editar | editar còdic]
El 7 d'abril de 1709, va ser jurat com a príncip d'Astúries en les Corts reunides en el monasteri de Sant Jerónimo de Madrit. Entre els anys 1717 i 1720 va ser educat i preparat per a ser rei pel Marqués de Riscal d'Alegre, don Baltasar Hurtado de Amézaga Unzaga, gentilhome de Cambra del Rei, ilustrat militar i Gran Comendador de l'Orde de Santiago. El 10 de giner de 1724, el rei Felip V va firmar un decret pel que abdicava en favor del seu fill Lluís. El príncip va rebre els documents el 15 i es va publicar la disposició al sendemà.
Matrimoni[editar | editar còdic]
Lluís estava casat en la princesa francesa Luisa Isabel de Orleáns, filla de Felipe II de Orleáns, des del 20 de giner de 1722. Quan varen contraure matrimoni en el palau Ducal de Lerma, ell tenia quinze anys i ella dotze.
Lluisa Isabel, com a reina, es va fer acreedora de fortes censures per la seua conducta extravagant deguda al trastorn llímit de la personalitat que patia. Lluisa Isabel es presentava davant tota la cort bruta i malolient, es negava a utilisar roba interior i intentava provocar al personal exponent les seues parts íntimes d'un modo sibilino. També es diu que rebujava tocar el menjar en la taula, pero despuix s'amagava i engolia de modo compulsivo tot lo que trobava a mà, fòra o no comestible. El seu comportament semblava empijorar en el temps, ya que de la nit al matí li la vea netejant mocadors, cristals, taulells, rajoletes i teixits de tota índole en el palau. Els súbdits allí presents veen atònits cóm la sobirana es despullava, agarrava el seu vestit i s'afanava en netejar en ell els cristals del saló. Inclús Lluís horrorisat davant la situació va escriure al seu pare:
No veig un atre remei que tancar-la lo més pronte possible, puix el seu desarreglo va en aument.
Mort[editar | editar còdic]
No obstant, quan el jove rei va emmalaltir de pigota en agost d'eixe mateix any, Lluisa Isabel el va cuidar solícitament, exponent-se al contagi, com aixina va ocórrer encara que en distint desenllaç al del seu espós. Als sèt mesos d'haver ascendit al tro, el monarca va morir de pigota en Madrit el 31 d'agost de 1724, en dèsset anys recent complits.
Este reinat tan curt va ser intranscendent per la seua brevetat i perque, en realitat, no es governava tant des de Madrit (cort de Luis I), com des del Real Lloc de la Granja (en la localitat segoviana de Sant Ildefons), l'atra cort paralela de Felip V i de la seua dòna Isabel de Farnesio, puix Luis I s'ocupava únicament de festes en els seus amics. El seu pare va tornar al tro despuix de la seua mort i la reina viuda Lluisa Isabel va ser enviada de tornada a França, ya que la seua estància en Espanya era inútil i gojava de poques simpaties en la Cort espanyola. No varen tindre descendència.
Vore també[editar | editar còdic]
Referències[editar | editar còdic]
- Núñez Boluda, 2022, pp. 33-36.
- «Madrid, 13 de Diciembre de 1707.- Función por el Bautismo del Príncipe de Asturias. Se espera la rendición de Morella.». Gazeta de Madrid (50) (Madrid)
- Carta que Felipe V escribió a su hijo Luis haciéndole cesión del trono, y respuesta de éste
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Cazorla, Frank, G. Baena, Rosa, Polo, David, Reder Gadow, Marion (2019) El gobernador Luis de Unzaga (1717-1793) Precursor en el nacimiento de los EEUU. Fundación. Málaga
- Maqueda Abreu, Consuelo. «Luis I de España». Diccionario biográfico español. Real Academia de la Historia
- Núñez Boluda, Luis (2022). Luis I, un reinado breve y un debate constitucional. Universidad Complutense de Madrid.
Predecessor: Felip V |
Rei d'Espanya 1724 - 1724 |
Successor: Felip V |