Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
sense resum d'edició
Llínea 3: Llínea 3:     
== Història ==
 
== Història ==
En [[1916]], [[G.N. Lewis]] va propondre que un enllaç químic es forma per l'interacció conjunta de dos electrons compartits, en la representació de molècules segons l'[[estructura de Lewis]]. En [[1927]], va ser formulada la teoria de [[Walter Heitler|Heitler]]-[[Fritz London|London]], que va permetre per primera volta el càlcul de les propietats de l'enllaç de la molècula de dihidrogen (H<sub>2</sub>), basat en consideracions de mecànica quàntica. Específicament, un dia, despuix d'una llarga sesta, [[Walter Heitler]] va imaginar cóm podria usar l'[[equació de Schrödinger|equació d'ona de Schrödinger]] ([[1925]]) per a mostrar cóm poden unir-se les [[funció d'ona|funciones d'ona]] de dos àtoms d'hidrogen, en més, menys, i térmens d'intercanvi (bescanvi), per a formar un [[enllaç covalent]]. Va cridar al seu associat [[Fritz London]] i varen treballar els detalls de la teoria en el curs de la nit.<ref>[http://osulibrary.oregonstate.edu/specialcollections/coll/pauling/bond/people/heitler.html Walter Heitler] - Key participants in the development of Linus Pauling's ''The Nature of the Chemical Bond''.</ref>
+
En l'any [[1916]], [[G.N. Lewis]] va propondre que un enllaç químic es forma per l'interacció conjunta de dos electrons compartits, en la representació de molècules segons l'[[estructura de Lewis]]. En [[1927]], va ser formulada la teoria de [[Walter Heitler|Heitler]]-[[Fritz London|London]], que va permetre per primera volta el càlcul de les propietats de l'enllaç de la molècula de dihidrogen (H<sub>2</sub>), basat en consideracions de mecànica quàntica. Específicament, un dia, despuix d'una llarga sesta, [[Walter Heitler]] va imaginar cóm podria usar l'[[equació de Schrödinger|equació d'ona de Schrödinger]] ([[1925]]) per a mostrar cóm poden unir-se les [[funció d'ona|funciones d'ona]] de dos àtoms d'hidrogen, en més, menys, i térmens d'intercanvi (bescanvi), per a formar un [[enllaç covalent]]. Va cridar al seu associat [[Fritz London]] i varen treballar els detalls de la teoria en el curs de la nit.<ref>[http://osulibrary.oregonstate.edu/specialcollections/coll/pauling/bond/people/heitler.html Walter Heitler] - Key participants in the development of Linus Pauling's ''The Nature of the Chemical Bond''.</ref>
Posteriorment, [[Linus Pauling]] va usar les idees de parells enllaçants de Lewis junt en la teoria de Heitler-London per a desenrollar atres dos conceptes claus en la teoria EV: [[resonància (química)|resonància]] ([[1928]]) i [[hibridació (química)|hibridació d'orbitals]] ([[1930]]). Segons [[Charles Coulson]], autor de l'aclamat llibre de [[1952]], ''Valence'', este periodo marca el naiximent de la "teoria d'enllaç de valència moderna", en contrast en les velles teories d'enllaç de valència, que són essencialment teories electròniques de [[valència (química)|valència]], expressades en térmens pre-mecànic-ondulatoris. La teoria de resonància va ser criticada com a imperfecta pels químics soviètics en la década de 1950.<ref> I. Hargittai, When Resonance Made Waves, The Chemical Intelligencer 1, 34 Rawr (HH)(1995)) </ref>
+
Posteriorment, [[Linus Pauling]] va usar les idees de parells enllaçants de Lewis junt en la teoria de Heitler-London per a desenrollar atres dos conceptes claus en la teoria EV: [[resonància (química)|resonància]] ([[1928]]) i [[hibridació (química)|hibridació d'orbitals]] ([[1930]]). Segons [[Charles Coulson]], autor de l'aclamat llibre de l'any  [[1952]], ''Valence'', este periodo marca el naiximent de la "teoria d'enllaç de valència moderna", en contrast en les velles teories d'enllaç de valència, que són essencialment teories electròniques de [[valència (química)|valència]], expressades en térmens pre-mecànic-ondulatoris. La teoria de resonància va ser criticada com a imperfecta pels químics soviètics en la [[Anys 1950|década de 1950]].<ref> I. Hargittai, When Resonance Made Waves, The Chemical Intelligencer 1, 34 Rawr (HH)(1995)) </ref>
    
== Teoria ==
 
== Teoria ==
Una estructura d'enllaç de valència és similar a una [[estructura de Lewis]], no obstant, poden escriure's vàries estructures d'enllaç de valència a on no pot escriure's només una estructura de Lewis. Cadascuna d'estes estructures de EV representa a una estructura de Lewis específica. La combinació de les estructures d'enllaç de valència és el punt principal de la teoria de [[resonància (química)|resonància]]. La teoria de l'enllaç de valència considera que el [[solapamient]] d'[[orbital atòmic|orbitals atòmics]] dels àtoms participants formant un [[enllaç químic]]. Pel traslap, és més provable que els electrons estiguen en la regió de l'enllaç. La teoria de l'enllaç de valència considera als enllaços com a orbitals dèbilment emparellats (traslap menut). Típicament, la teoria de l'enllaç de valència és més fàcil d'amprar en molècules en l'[[estat basal]].
+
Una estructura d'enllaç de valència és similar a una [[estructura de Lewis]], no obstant, poden escriure's vàries estructures d'enllaç de valència a on no pot escriure's a soles una estructura de Lewis. Cadascuna d'estes estructures de EV representa a una estructura de Lewis específica. La combinació de les estructures d'enllaç de valència és el punt principal de la teoria de [[resonància (química)|resonància]]. La teoria de l'enllaç de valència considera que el [[solapamient]] d'[[orbital atòmic|orbitals atòmics]] dels àtoms participants formant un [[enllaç químic]]. Pel traslap, és més provable que els electrons estiguen en la regió de l'enllaç. La teoria de l'enllaç de valència considera als enllaços com a orbitals dèbilment emparellats (traslap chicotet). Típicament, la teoria de l'enllaç de valència és més fàcil d'amprar en molècules en l'[[estat basal]].
    
== La teoria d'enllaç de valència hui ==
 
== La teoria d'enllaç de valència hui ==
Llínea 19: Llínea 19:     
'''Per eixemple''' en el cas de la molècula F<sub>2</sub>, l'enllaç F-F està format pel solapament d'orbitals p de dos àtoms de flúor diferents, cadascun contenint un electró desapareat. Ya que la naturalea dels orbitals és diferent en les molècules d'H<sub>2</sub> i F<sub>2</sub>, la [[força d'enllaç]] i la [[llongitut d'enllaç]] diferiran en abdós molècules.
 
'''Per eixemple''' en el cas de la molècula F<sub>2</sub>, l'enllaç F-F està format pel solapament d'orbitals p de dos àtoms de flúor diferents, cadascun contenint un electró desapareat. Ya que la naturalea dels orbitals és diferent en les molècules d'H<sub>2</sub> i F<sub>2</sub>, la [[força d'enllaç]] i la [[llongitut d'enllaç]] diferiran en abdós molècules.
 
+
 
   
== Referències ==
 
== Referències ==
 
<div class="references-small"><references/></div>
 
<div class="references-small"><references/></div>
113 049

edicions

Menú de navegació