Diferència entre les revisions de "Martin Luther King"
| (No se mostren 2 edicions intermiges del mateix usuari) | |||
| Llínea 10: | Llínea 10: | ||
| lloc_mort = [[Memphis]], [[Tennessee]], [[Estats Units]] | | lloc_mort = [[Memphis]], [[Tennessee]], [[Estats Units]] | ||
}} | }} | ||
| − | '''Martin Luther King''' ([[Atlanta]], [[Georgia]], [[Estats Units]], [[15 de giner]] de [[1929]] - † [[Memphis (Tennessee)|Memphis]], [[Tennessee]], [[Estats Units]], [[4 d'abril]] de [[1968]]) fon un famós clerc i activiste en pro dels drets dels negres, per lo que va rebre el [[Premi Nobel de la Pau]] en l'any [[1964]]. Aixina puix, fon un dels principals líders del [[moviment afroamericà pels drets civils]] dels anys xixanta. Morí assessinat el [[4 d'abril]] de [[1968]]. | + | '''Martin Luther King''', el seu nom de pila fon '''Michael King Jr.''' ([[Atlanta]], [[Georgia]], [[Estats Units]], [[15 de giner]] de [[1929]] - † [[Memphis (Tennessee)|Memphis]], [[Tennessee]], [[Estats Units]], [[4 d'abril]] de [[1968]]) fon un famós clerc i activiste en pro dels drets dels negres, per lo que va rebre el [[Premi Nobel de la Pau]] en l'any [[1964]]. Aixina puix, fon un dels principals líders del [[moviment afroamericà pels drets civils]] dels anys xixanta. Morí assessinat el [[4 d'abril]] de [[1968]]. |
| + | |||
| + | Fon un ministre i activiste batiste nortamericà que es va convertir en el veuer i líder més visible del moviment de drets civils des de [[1955]] fins al seu assessinat en 1968. Líder de l'iglésia afronortamericana, fill del primer activiste i ministre de drets civils [[Martin Luther King Sr.]], que va desenrollar una llabor al front del moviment pels drets civils per als afroestatunidencs i que, ademés, va participar com a activiste en numeroses protestes contra la [[guerra de Vietnam]] i la pobrea en general. Per eixa activitat encaminada a acabar en la segregació nortamericana i la discriminació racial a través de mijos no violents, fon condecorat en el [[Premi Nobel de la Pau]] en [[1964]]. Quatre anys despuix, en una época en que la seua llabor s'havia orientat en especial cap a l'oposició a la guerra i la lluita contra la pobrea, fon assessinat en Memphis, quan es preparava per a assistir a un sopar d'amics. | ||
| + | |||
| + | Martin Luther King, activiste pels [[drets civils]] des de molt jove, va organisar i va portar a terme diverses activitats pacífiques reclamant el [[dret al vot]], la no discriminació i atres drets civils bàsics per a la gent afrodescendent dels [[Estats Units]]. Entre les seues accions més recordades estan el boicot d'autobusos en [[Montgomery]], en [[1955]]; el seu respal a la fundació de la Southern Christian Leadership Conference (SCLC), en [[1957]] (de la que fon el seu primer president); i el liderage de la Marcha sobre Washington pel Treball i la Llibertat, en agost de [[1963]], al final de la qual va pronunciar el seu discurs que s'ha fet famós «[[I have a dream]]» («Yo tinc un somi»), gràcies al qual s'estendria per tot el país la consciència pública sobre el moviment dels drets civils i es consolidaria com un dels més grans oradors de l'història nortamericana. La major part dels drets reclamats pel moviment serien aprovats en la promulgació de la Llei de Drets Civils de 1964 i la Llei de dret de vot de 1965. | ||
| + | |||
| + | L'assessinat de Martin Luther King, Jr. es considera un dels [[Magnicidi|magnicidis]] del [[sigle XX]]. King és recordat com un dels majors líders i héroes de l'història dels Estats Units, i en la moderna història de la no violència. | ||
| + | |||
| + | Se li va concedir a títul pòstum la Medalla Presidencial de la Llibertat per [[Jimmy Carter]] en [[1977]] i la Medalla d'Or del congrés dels Estats Units en [[2004]]. | ||
| + | |||
| + | Des de l'any [[1986]], el dia de Martin Luther King Jr. és dia festiu en els Estats Units. | ||
== Cites == | == Cites == | ||
{{Cita|Hem deprés a volar com els pardals, a nadar com els peixos; pero no hem deprés el senzill art de viure com a germans.|Martin Luther King}} | {{Cita|Hem deprés a volar com els pardals, a nadar com els peixos; pero no hem deprés el senzill art de viure com a germans.|Martin Luther King}} | ||
| + | |||
| + | {{Cita|Per a tindre enemics no fa falta declarar una guerra; solament basta dir lo que es pensa.|Martin Luther King}} | ||
| + | |||
| + | {{Cita|El problema no són les 5.000 persones roïns que tracten de fer lo que volen, el problema son els millons de bones persones que els deixen fer-ho.|Martin Luther King}} | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
Revisió de 20:49 6 maig 2024
| Martin Luther King | |||
|---|---|---|---|
| |||
| Nacionalitat: | Nortamericana | ||
| Ocupació: | Clerc, activiste polític, teòlec, orador, ministre, escritor i pastor. | ||
| Naiximent: | 15 de giner de 1929 | ||
| Lloc de naiximent: | Atlanta, Georgia, Estats Units | ||
| Defunció: | 4 d'abril de 1968 | ||
| Lloc de defunció: | Memphis, Tennessee, Estats Units | ||
Martin Luther King, el seu nom de pila fon Michael King Jr. (Atlanta, Georgia, Estats Units, 15 de giner de 1929 - † Memphis, Tennessee, Estats Units, 4 d'abril de 1968) fon un famós clerc i activiste en pro dels drets dels negres, per lo que va rebre el Premi Nobel de la Pau en l'any 1964. Aixina puix, fon un dels principals líders del moviment afroamericà pels drets civils dels anys xixanta. Morí assessinat el 4 d'abril de 1968.
Fon un ministre i activiste batiste nortamericà que es va convertir en el veuer i líder més visible del moviment de drets civils des de 1955 fins al seu assessinat en 1968. Líder de l'iglésia afronortamericana, fill del primer activiste i ministre de drets civils Martin Luther King Sr., que va desenrollar una llabor al front del moviment pels drets civils per als afroestatunidencs i que, ademés, va participar com a activiste en numeroses protestes contra la guerra de Vietnam i la pobrea en general. Per eixa activitat encaminada a acabar en la segregació nortamericana i la discriminació racial a través de mijos no violents, fon condecorat en el Premi Nobel de la Pau en 1964. Quatre anys despuix, en una época en que la seua llabor s'havia orientat en especial cap a l'oposició a la guerra i la lluita contra la pobrea, fon assessinat en Memphis, quan es preparava per a assistir a un sopar d'amics.
Martin Luther King, activiste pels drets civils des de molt jove, va organisar i va portar a terme diverses activitats pacífiques reclamant el dret al vot, la no discriminació i atres drets civils bàsics per a la gent afrodescendent dels Estats Units. Entre les seues accions més recordades estan el boicot d'autobusos en Montgomery, en 1955; el seu respal a la fundació de la Southern Christian Leadership Conference (SCLC), en 1957 (de la que fon el seu primer president); i el liderage de la Marcha sobre Washington pel Treball i la Llibertat, en agost de 1963, al final de la qual va pronunciar el seu discurs que s'ha fet famós «I have a dream» («Yo tinc un somi»), gràcies al qual s'estendria per tot el país la consciència pública sobre el moviment dels drets civils i es consolidaria com un dels més grans oradors de l'història nortamericana. La major part dels drets reclamats pel moviment serien aprovats en la promulgació de la Llei de Drets Civils de 1964 i la Llei de dret de vot de 1965.
L'assessinat de Martin Luther King, Jr. es considera un dels magnicidis del sigle XX. King és recordat com un dels majors líders i héroes de l'història dels Estats Units, i en la moderna història de la no violència.
Se li va concedir a títul pòstum la Medalla Presidencial de la Llibertat per Jimmy Carter en 1977 i la Medalla d'Or del congrés dels Estats Units en 2004.
Des de l'any 1986, el dia de Martin Luther King Jr. és dia festiu en els Estats Units.
Cites
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Martin Luther King.