Diferència entre les revisions de "Palau dels Escrivà"
m |
|||
(No es mostra una edició intermija d'un usuari) | |||
Llínea 17: | Llínea 17: | ||
L'exterior de la frontera, de pedra en el sòcol i recoberta de lluït de morter en el restant, obri finestrals al celler i entrebaix, tancades per reixes, i balconades en la planta principal i pis alt. Contribuïx a realçar el noble aspecte d'este palau l'ixent voladiç de l'ala de [[fusta]], recolzat sobre bigues. | L'exterior de la frontera, de pedra en el sòcol i recoberta de lluït de morter en el restant, obri finestrals al celler i entrebaix, tancades per reixes, i balconades en la planta principal i pis alt. Contribuïx a realçar el noble aspecte d'este palau l'ixent voladiç de l'ala de [[fusta]], recolzat sobre bigues. | ||
− | Franquejada la portada es penetra a un pati quadrat de gran caràcter, a través d'un vestíbul de planta també quadrada en el sostre format per un treginat de fusta. Com és habitual en este tipo d'edificacions, dos portes a banda i banda del vestíbul comuniquen en les estàncies del entrebaix, destinades un temps a vivenda, que mantenen certa prestància pel seu cobriment a força de grans bigues de fusta vista. A través d'un senzill arc rebaixat es passa al pati descobert, del que arranca pel costat est l'escala principal, semidescoberta, característica d'estes edificacions. Dita escala consta de dos trams en àngul recte, units per un replà per on s'accedix a través d'una porta d'arc conopial a l'entrebaix. | + | Franquejada la portada es penetra a un pati quadrat de gran caràcter, a través d'un vestíbul de planta també quadrada en el sostre format per un treginat de fusta. Com és habitual en este tipo d'edificacions, dos portes a banda i banda del vestíbul comuniquen en les estàncies del entrebaix, destinades un temps a vivenda, que mantenen certa prestància pel seu cobriment a força de grans bigues de fusta vista. A través d'un senzill arc rebaixat es passa al pati descobert, del que arranca pel costat est l'escala principal, semidescoberta, característica d'estes edificacions. Dita escala consta de dos trams en àngul recte, units per un replà per a on s'accedix a través d'una porta d'arc conopial a l'entrebaix. |
El replà es cobrix en senzilla volta estrelada i les estàncies de l'entrebaix destaquen pels dos interessants treginats decorats en motius geomètrics, tallats o pintats de [[vert]], [[roig]] i [[blanc]]. Un d'ells ha segut traslladat últimament al pis principal. Al fons del pati un atre arc rebaixat dona pas a una galeria coberta en trespol de bigues per la qual s'accedix a les antigues cavalleries. A banda i banda del pati dos portes conduïxen a sengles cambres en entrebaix, els antics graner i celler. | El replà es cobrix en senzilla volta estrelada i les estàncies de l'entrebaix destaquen pels dos interessants treginats decorats en motius geomètrics, tallats o pintats de [[vert]], [[roig]] i [[blanc]]. Un d'ells ha segut traslladat últimament al pis principal. Al fons del pati un atre arc rebaixat dona pas a una galeria coberta en trespol de bigues per la qual s'accedix a les antigues cavalleries. A banda i banda del pati dos portes conduïxen a sengles cambres en entrebaix, els antics graner i celler. | ||
− | Va ser casa pairal dels Escrivà, llinage valencià que arranca en Guillem Bell-lloc, "l'escriba", secretari de [[Jaume I]]. | + | Va ser casa pairal dels Escrivà, llinage valencià que arranca en Guillem Bell-lloc, "l'escriba", secretari de [[Jaume I]]. |
[[Categoria:Arquitectura]] | [[Categoria:Arquitectura]] |
Última revisió del 07:31 29 abr 2024
El Palau dels Escrivà, situat en la plaça Sant Lluís Bertran núm. 1 de la ciutat de Valéncia, és un edifici residencial construït en el sigle XV en estil gòtic que va ser reformat en el sigle XVIII.
El Palau està catalogat com a Be d'Interés Cultural i categoria de Monument, per la Generalitat Valenciana.
Descripció[editar | editar còdic]
L'aspecte actual del Palau delata la reforma que va patir en el sigle XVIII, puix anteriorment, i fins a principis del sigle XVII, presentava merles i finestres gòtiques.
La portada és d'estil gòtic i pedra de cadiram, destacant en ella el gran tímpan en l'escut dels Verdes-Montenegro, orlat de lambrequins d'estil rococó, i que un gran alfís molurat elegantment enquadra.
L'exterior de la frontera, de pedra en el sòcol i recoberta de lluït de morter en el restant, obri finestrals al celler i entrebaix, tancades per reixes, i balconades en la planta principal i pis alt. Contribuïx a realçar el noble aspecte d'este palau l'ixent voladiç de l'ala de fusta, recolzat sobre bigues.
Franquejada la portada es penetra a un pati quadrat de gran caràcter, a través d'un vestíbul de planta també quadrada en el sostre format per un treginat de fusta. Com és habitual en este tipo d'edificacions, dos portes a banda i banda del vestíbul comuniquen en les estàncies del entrebaix, destinades un temps a vivenda, que mantenen certa prestància pel seu cobriment a força de grans bigues de fusta vista. A través d'un senzill arc rebaixat es passa al pati descobert, del que arranca pel costat est l'escala principal, semidescoberta, característica d'estes edificacions. Dita escala consta de dos trams en àngul recte, units per un replà per a on s'accedix a través d'una porta d'arc conopial a l'entrebaix.
El replà es cobrix en senzilla volta estrelada i les estàncies de l'entrebaix destaquen pels dos interessants treginats decorats en motius geomètrics, tallats o pintats de vert, roig i blanc. Un d'ells ha segut traslladat últimament al pis principal. Al fons del pati un atre arc rebaixat dona pas a una galeria coberta en trespol de bigues per la qual s'accedix a les antigues cavalleries. A banda i banda del pati dos portes conduïxen a sengles cambres en entrebaix, els antics graner i celler.
Va ser casa pairal dels Escrivà, llinage valencià que arranca en Guillem Bell-lloc, "l'escriba", secretari de Jaume I.