Diferència entre les revisions de "Idioma ucranià"
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils Edició mòvil alvançada) |
|||
| (No es mostren 2 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
| Llínea 22: | Llínea 22: | ||
|mapa= | |mapa= | ||
}} | }} | ||
| − | L''''ucranià''' (''украї́нська мо́ва'', transliteració: ukraïns'ka mova [ukrɑ'jinʲsʲkɑ ˈmɔʋɑ]) és una [[Llengües eslaves|llengua eslava]] oriental, una de les [[tres]] que formen este grup de llengües; les atres dos són el [[Idioma rus|rus]] i el [[Idioma | + | L''''ucranià''' (''украї́нська мо́ва'', transliteració: ukraïns'ka mova [ukrɑ'jinʲsʲkɑ ˈmɔʋɑ]) és una [[Llengües eslaves|llengua eslava]] oriental, una de les [[tres]] que formen este grup de llengües; les atres dos són el [[Idioma rus|rus]] i el [[Idioma bielorrús|bielorrús]]. L'ucranià escrit guarda certes similituts en abdós llengües, encara en notables diferències. El bielorrús i l'ucranià sorgiren de l'[[idioma ruté]] antic o mig. No obstant, l'ucranià parlat se pareix més al [[Idioma polac|polac]], que alguns atribuïxen, en part, a la influència del polac sobre el ruteni i l'ucranià. Se li solia dir "chicotet rus". |
L'idioma ucranià està actualment mergit d'un llarc periodo de decliu. Encara que hi ha casi cinquanta millons d'ucranians en tot lo món, incloent 37,5 millons en [[Ucrània]] (77,8% de la població total), a soles en Ucrània occidental l'ucranià és l'idioma que predomina. En [[Kíev]] se parlen abdós llengües, un canvi notable des del passat recent quan la ciutat era principalment rusparlant. El canvi ha segut causat en gran mida per l'influència de la població rural i les migracions des de les regions occidentals d'Ucrània, pero també per alguns natius de Kíev que recorrien a l'idioma que parlen en casa i en la vida quotidiana. En el nort i centre de Ucrània, el rus és la llengua de la població urbana, mentres que l'ucranià és molt més comú en les zones rurals. En el sur i est d'Ucrània, el rus predomina inclús en les àrees rurals, i en [[Crimea]] l'ucranià està casi absent. | L'idioma ucranià està actualment mergit d'un llarc periodo de decliu. Encara que hi ha casi cinquanta millons d'ucranians en tot lo món, incloent 37,5 millons en [[Ucrània]] (77,8% de la població total), a soles en Ucrània occidental l'ucranià és l'idioma que predomina. En [[Kíev]] se parlen abdós llengües, un canvi notable des del passat recent quan la ciutat era principalment rusparlant. El canvi ha segut causat en gran mida per l'influència de la població rural i les migracions des de les regions occidentals d'Ucrània, pero també per alguns natius de Kíev que recorrien a l'idioma que parlen en casa i en la vida quotidiana. En el nort i centre de Ucrània, el rus és la llengua de la població urbana, mentres que l'ucranià és molt més comú en les zones rurals. En el sur i est d'Ucrània, el rus predomina inclús en les àrees rurals, i en [[Crimea]] l'ucranià està casi absent. | ||
| Llínea 73: | Llínea 73: | ||
== Vore també == | == Vore també == | ||
| − | *[[Ucrània]] | + | * [[Ucrània]] |
| − | *[[Llengües eslaves]] | + | * [[Llengües eslaves]] |
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
| − | {{ | + | {{Commonscat|Ukrainian language}} |
{{Llengües eslaves}} | {{Llengües eslaves}} | ||
Última revisió del 18:04 28 abr 2024
| Ucranià українська мова / Ukrajinsĭka Mova | |
| Pronunciació: | AFI: ukra'jinska 'mɔʋɑ |
| Atres denominacions: | |
| Parlat en: | Ucrània, Polònia, Rússia, Eslovàquia, Moldàvia, Hongria, Romania, Bielorrússia, Sèrbia i Kazakstan |
| Regió: | |
| Parlants: | 41 millons |
| Rànquing: | 26ª |
| Família: | Indoeuropea Eslava |
| estatus oficial | |
| Llengua oficial de: | Ucrània, Transnístria (Moldàvia) |
| Regulat per: | Acadèmia Nacional de Ciències d'Ucrània |
| còdics de la llengua | |
| ISO 639-1 | uk |
| ISO 639-2 | ukr |
| ISO/FDIS 639-3 | ukr |
| SIL | |
| vore també: llengua | |
L'ucranià (украї́нська мо́ва, transliteració: ukraïns'ka mova [ukrɑ'jinʲsʲkɑ ˈmɔʋɑ]) és una llengua eslava oriental, una de les tres que formen este grup de llengües; les atres dos són el rus i el bielorrús. L'ucranià escrit guarda certes similituts en abdós llengües, encara en notables diferències. El bielorrús i l'ucranià sorgiren de l'idioma ruté antic o mig. No obstant, l'ucranià parlat se pareix més al polac, que alguns atribuïxen, en part, a la influència del polac sobre el ruteni i l'ucranià. Se li solia dir "chicotet rus".
L'idioma ucranià està actualment mergit d'un llarc periodo de decliu. Encara que hi ha casi cinquanta millons d'ucranians en tot lo món, incloent 37,5 millons en Ucrània (77,8% de la població total), a soles en Ucrània occidental l'ucranià és l'idioma que predomina. En Kíev se parlen abdós llengües, un canvi notable des del passat recent quan la ciutat era principalment rusparlant. El canvi ha segut causat en gran mida per l'influència de la població rural i les migracions des de les regions occidentals d'Ucrània, pero també per alguns natius de Kíev que recorrien a l'idioma que parlen en casa i en la vida quotidiana. En el nort i centre de Ucrània, el rus és la llengua de la població urbana, mentres que l'ucranià és molt més comú en les zones rurals. En el sur i est d'Ucrània, el rus predomina inclús en les àrees rurals, i en Crimea l'ucranià està casi absent.
Pot esperar-se un aument de l'us de l'idioma ucranià en Ucrània mentres la població rural (encara abrumadorament ucranòfona) migre cap a les ciutats i s'origine un us més ampli en Ucrània central. La tradició lliterària de l'ucranià s'està desenrollant ràpidament, superant les conseqüències d'un llarc periodo d'obstrucció al seu desenroll per supressió directa o simplement per la carència de polítiques incentives per part de l'estat.
Alfabet[editar | editar còdic]
| A a | Б б | В в | Г г | Ґ ґ | Д д | Е е | Є є | Ж ж | З з | И и | |
| A a | B b | V v | J j | G g | D d | E e | Ye | Zh | Z z | Ɨ ɨ | |
| I i | Ї ї | Й й | К к | Л л | М м | Н н | О о | П п | P p | С с | |
| I i | Yi | Ll ll | K k | L l | M m | N n | O o | P p | R r | S s | |
| Т т | У у | Ф ф | Х х | Ц ц | Ч ч | Ш ш | Щ щ | Ь ь | Ю ю | Я я | |
| T t | U u | F f | J j | Ts | Ch | Sh | Shch | signe
moll |
Yu | Ya |
Grups de variants[editar | editar còdic]
- Grup septentrional
- Polesi
- Polesi occidental
- Polesi central
- Polesi oriental
- Polesi
- Grup sudoriental
- Dniéper (poltau)
- Slobozhà
- Estepa
- Grup sudoccidental
- Volini
- Nadsià
- Galitzià (o del Dniéster superior)
- Lemko
- Boiko
- Transcarpàtic
- Dolinià
- Hutsul
- Bucoví (pocuti o pocutio-bucoví)
- Podoli
Vore també[editar | editar còdic]
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Idioma ucranià.
| Llengües eslaves |
|---|
| Rus · Ucranià · Bielorrús · Chec · Eslovac · Serbocroata · Croata · Serbi · Bosni · Eslové · Búlgar · Macedoni · Antic eslau · Montenegrí · Polac · Sòrap · Casubi |