Diferència entre les revisions de "Ramón Lapiedra Civera"
Anar a la navegació
Anar a la busca
(→Cites) |
|||
| (No es mostren 12 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | '''Ramón Lapiedra Civera''' ([[Almenara]], [[1940]]) és catedràtic de Física Teòrica de l'[[Universitat de Valéncia]], també és membre del [[Consell Valencià de Cultura]] (CVC) i de l'[[Institut d'Estudis Catalans]] (IEC), exrector de l'Universitat de Valéncia i expresident de [[Valencians pel Canvi]]. | + | {{Biografia| |
| + | | nom = Ramón Lapiedra Civera | ||
| + | | image = | ||
| + | | peu = | ||
| + | | nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]] | ||
| + | | ocupació = Físic | ||
| + | | data_naix = [[1940]] | ||
| + | | lloc_naix = [[Almenara]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]] | ||
| + | | data_mort = | ||
| + | | lloc_mort = | ||
| + | }} | ||
| + | '''Ramón Lapiedra Civera''' ([[Almenara]], [[1940]]) és catedràtic de Física Teòrica de l'[[Universitat de Valéncia]], també és membre del [[Consell Valencià de Cultura]] (CVC) i de l'[[Institut d'Estudis Catalans]] (IEC), exrector de l'[[Universitat de Valéncia]] i expresident de [[Valencians pel Canvi]]. | ||
| − | Es llicencià en Ciències Físiques en l'Universitat de Madrit l'any [[1963]]. Durant els anys 1963 a [[1966]] fon becat pel Govern francés en [[París]], on va realisar estudis de física teòrica. Fon investigador en el CNRS (Centre National de la Recherche Scientifique) en París de 1966 a [[1969]]. Eixe últim any es doctorà en física teòrica en l'Universitat de París. Treballà com a professor de l'Universitat de Barcelona des de 1969 fins a [[1978]]. En [[1974]] també es va doctorar en física teòrica en l'Universitat de Barcelona. Entre els anys 1978 i [[1982]] impartí la docència, com a professor agregat, en l'Universitat de Santander. Des de [[1982]] i fins a hui és catedràtic de Física Teòrica en l'Universitat de Valéncia. | + | Es llicencià en Ciències Físiques en l'Universitat de Madrit en l'any [[1963]]. Durant els anys [[1963]] a [[1966]] fon becat pel Govern francés en [[París]], a on va realisar estudis de física teòrica. Fon investigador en el CNRS (Centre National de la Recherche Scientifique) en París de 1966 a [[1969]]. Eixe últim any es doctorà en física teòrica en l'Universitat de París. Treballà com a professor de l'Universitat de Barcelona des de 1969 fins a [[1978]]. En [[1974]] també es va doctorar en física teòrica en l'Universitat de Barcelona. Entre els anys 1978 i [[1982]] impartí la docència, com a professor agregat, en l'Universitat de Santander. Des de [[1982]] i fins a hui és catedràtic de Física Teòrica en l'Universitat de Valéncia. |
| − | Ramón Lapiedra, s'ha caracterisat, durant els anys que fon rector de l'Universitat de Valéncia, en recolzar el [[Pancatalanisme|pancatalanisme valencià]]. | + | Ramón Lapiedra, s'ha caracterisat, durant els anys que fon rector de l'Universitat de Valéncia, en recolzar el [[Pancatalanisme|pancatalanisme valencià]]. La [[Fundació Huguet]] li concedí l'any 1987 el premi ''Valencià de l'any'' pel seu pancatalanisme. |
== Càrrecs acadèmics == | == Càrrecs acadèmics == | ||
| Llínea 18: | Llínea 29: | ||
Ha publicat artículs sobre epistemologia, fonaments de la mecànica quàntica, cosmologia i educació en revistes com ''Arbor'', ''Sistema'', ''Actes de l'Universitat d'Estiu de Gandia'', i en atres publicacions de l'Institut d'Estudis Catalans. | Ha publicat artículs sobre epistemologia, fonaments de la mecànica quàntica, cosmologia i educació en revistes com ''Arbor'', ''Sistema'', ''Actes de l'Universitat d'Estiu de Gandia'', i en atres publicacions de l'Institut d'Estudis Catalans. | ||
| + | |||
| + | == Cites == | ||
| + | |||
| + | {{Cita|''Un político muy original, el presidente de las Cortes Valencianas declaraba: Hay que dejarse de banderitas y de invasiones catalanas y hablar de los duros. Pero el frente pancatalanista no se rindió ante la sentencia de la Audiencia y organizó una manifestación para la normalización del uso del catalán en la Universidad... mientras la Universidad de Barcelona expresaba su solidaridad con el rector Lapiedra en un comunicado por el que pedía la intervención de las demás universidades españolas y calificaba la decisión de la Audiencia como grave atentado a los derechos fundamentales de los pueblos.''|''Misterios de la Historia'' (Cap. IX) (1991), [[Ricardo de la Cierva]]}} | ||
| + | |||
| + | {{Cita|''Entre los años 1984 y 1986 el comando pancatalanista instalado en la Universidad de Valencia planeó un asalto general para instaurar la lengua catalana en el venerable centro, del que prentendían expulsar prácticamente al castellano. Un grupo juvenil, [[Alternativa Universitaria]], del que seguramente forman parte los futuros líderes del centro-derecha en el Reino de Valencia, se opuso clarividentemente a la intentona, y contó para ello con el apoyo verdaderamente emocionante de la opinión pública más sana de la ciudad.''|''Misterios de la Historia'' (Cap. IX) (1991), [[Ricardo de la Cierva]].}} | ||
| + | |||
| + | {{Cita|''El Claustro de Lapiedra, por ejemplo, mantiene singular combate para catalanizar lo más eficazmente nuestro territorio; y una de las cuestiones que más les motiva consiste en eliminar la imagen de la Virgen de Sapiencia en el escudo de la Universidad.''|"Un bárbaro censor tacha las referencias a lengua valenciana en el catálogo de la Biblioteca Nacional" (''Las Provincias'', 15/02/1992) pel professor [[Ricart Garcia Moya]]}} | ||
| + | |||
| + | {{Cita|''En una Universidad anclada en el pasado, divorciada de la sociedad actual. Universidad que no hay más remedio que bautizar como antivalenciana, con un rector y determinados elementos de ella añorantes de pasadas épocas, en las que su omnipotente poder campaba por sus respetos...Donde se practica un terror colectivo en las escuelas obligando a aprender una extraña jerga, y se penaliza con suspensos de todo un año de trabajo a los que no están dispuestos a traicionar sus orígenes, ni su lengua, ni a su tierra. Lo siento, pero es preciso volver a preguntarse: ¿Es que Valencia sí paga a los traidores? Un individuo nacido aquí que desprestigia incluso a ese gran músico de su pueblo don José Serrano, del que dice escribió un himno que es 'una merdeta reaccionaria'. Un individuo que insulta continuamente a la tierra que le vio nacer. Un individuo al que, colocado por un amiguete por el dedo, se le dan millones que pagamos todos los valencianos. Un individuo al que se le 'canoniza' con una cátedra impensable de impartir y antiestatutaria en Valencia.''|Extracte d'un artícul (en castellà) de [[Vicent González Lizondo]] ('Eztamoz en el paiz valenciá', publicat en Las Provincias, el 10.11.1987)}} | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
| Llínea 26: | Llínea 47: | ||
[[Categoria:Biografies]] | [[Categoria:Biografies]] | ||
[[Categoria:Valencians]] | [[Categoria:Valencians]] | ||
| + | [[Categoria:Físics]] | ||
[[Categoria:Pancatalanistes]] | [[Categoria:Pancatalanistes]] | ||
[[Categoria:Pancatalanisme]] | [[Categoria:Pancatalanisme]] | ||
Última revisió del 21:49 26 abr 2024
| Ramón Lapiedra Civera | |||
|---|---|---|---|
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Físic | ||
| Naiximent: | 1940 | ||
| Lloc de naiximent: | Almenara, Regne de Valéncia, Espanya | ||
Ramón Lapiedra Civera (Almenara, 1940) és catedràtic de Física Teòrica de l'Universitat de Valéncia, també és membre del Consell Valencià de Cultura (CVC) i de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), exrector de l'Universitat de Valéncia i expresident de Valencians pel Canvi.
Es llicencià en Ciències Físiques en l'Universitat de Madrit en l'any 1963. Durant els anys 1963 a 1966 fon becat pel Govern francés en París, a on va realisar estudis de física teòrica. Fon investigador en el CNRS (Centre National de la Recherche Scientifique) en París de 1966 a 1969. Eixe últim any es doctorà en física teòrica en l'Universitat de París. Treballà com a professor de l'Universitat de Barcelona des de 1969 fins a 1978. En 1974 també es va doctorar en física teòrica en l'Universitat de Barcelona. Entre els anys 1978 i 1982 impartí la docència, com a professor agregat, en l'Universitat de Santander. Des de 1982 i fins a hui és catedràtic de Física Teòrica en l'Universitat de Valéncia.
Ramón Lapiedra, s'ha caracterisat, durant els anys que fon rector de l'Universitat de Valéncia, en recolzar el pancatalanisme valencià. La Fundació Huguet li concedí l'any 1987 el premi Valencià de l'any pel seu pancatalanisme.
Càrrecs acadèmics[editar | editar còdic]
Entre els anys 1984-1994 fon rector de l'Universitat de Valéncia. L'any 1993 fon investit doctor honoris causa per l'Universitat Jaume I de Castelló; i en 1995 va rebre la Medalla de l'Universitat de Valéncia.
Actualment, és membre de l'Institut d'Estudis Catalans i del Consell Valencià de Cultura. Va pertànyer a la comissió assessora per a l'elaboració de l'Informe Universitat 2000 (Informe Bricall), encarregat per la Conferència de Rectors de les Universitats Espanyoles (CRUE).
Obra[editar | editar còdic]
Lapiedra és autor de més de quaranta publicacions científiques en física teòrica i de diversos treballs científics dirigits. El seu treball és desenrolla en electrodinàmica, gravitació, cosmologia, astrofísica i fonaments de mecànica quàntica.
Ha publicat diversos llibres, com: Els dèficits de la realitat i la creació del món, editat per l'Universitat de Valéncia (2004) o Las carencias de la realidad. La conciencia, el universo y la mecánica cuántica (Tusquets, 2008).
Ha publicat artículs sobre epistemologia, fonaments de la mecànica quàntica, cosmologia i educació en revistes com Arbor, Sistema, Actes de l'Universitat d'Estiu de Gandia, i en atres publicacions de l'Institut d'Estudis Catalans.
Cites[editar | editar còdic]
Un político muy original, el presidente de las Cortes Valencianas declaraba: Hay que dejarse de banderitas y de invasiones catalanas y hablar de los duros. Pero el frente pancatalanista no se rindió ante la sentencia de la Audiencia y organizó una manifestación para la normalización del uso del catalán en la Universidad... mientras la Universidad de Barcelona expresaba su solidaridad con el rector Lapiedra en un comunicado por el que pedía la intervención de las demás universidades españolas y calificaba la decisión de la Audiencia como grave atentado a los derechos fundamentales de los pueblos.
Misterios de la Historia (Cap. IX) (1991), Ricardo de la Cierva
Entre los años 1984 y 1986 el comando pancatalanista instalado en la Universidad de Valencia planeó un asalto general para instaurar la lengua catalana en el venerable centro, del que prentendían expulsar prácticamente al castellano. Un grupo juvenil, Alternativa Universitaria, del que seguramente forman parte los futuros líderes del centro-derecha en el Reino de Valencia, se opuso clarividentemente a la intentona, y contó para ello con el apoyo verdaderamente emocionante de la opinión pública más sana de la ciudad.
Misterios de la Historia (Cap. IX) (1991), Ricardo de la Cierva.
El Claustro de Lapiedra, por ejemplo, mantiene singular combate para catalanizar lo más eficazmente nuestro territorio; y una de las cuestiones que más les motiva consiste en eliminar la imagen de la Virgen de Sapiencia en el escudo de la Universidad.
"Un bárbaro censor tacha las referencias a lengua valenciana en el catálogo de la Biblioteca Nacional" (Las Provincias, 15/02/1992) pel professor Ricart Garcia Moya
En una Universidad anclada en el pasado, divorciada de la sociedad actual. Universidad que no hay más remedio que bautizar como antivalenciana, con un rector y determinados elementos de ella añorantes de pasadas épocas, en las que su omnipotente poder campaba por sus respetos...Donde se practica un terror colectivo en las escuelas obligando a aprender una extraña jerga, y se penaliza con suspensos de todo un año de trabajo a los que no están dispuestos a traicionar sus orígenes, ni su lengua, ni a su tierra. Lo siento, pero es preciso volver a preguntarse: ¿Es que Valencia sí paga a los traidores? Un individuo nacido aquí que desprestigia incluso a ese gran músico de su pueblo don José Serrano, del que dice escribió un himno que es 'una merdeta reaccionaria'. Un individuo que insulta continuamente a la tierra que le vio nacer. Un individuo al que, colocado por un amiguete por el dedo, se le dan millones que pagamos todos los valencianos. Un individuo al que se le 'canoniza' con una cátedra impensable de impartir y antiestatutaria en Valencia.
Extracte d'un artícul (en castellà) de Vicent González Lizondo ('Eztamoz en el paiz valenciá', publicat en Las Provincias, el 10.11.1987)