Diferència entre les revisions de "Ernest Renan"
Anar a la navegació
Anar a la busca
| (No se mostra una edició intermija del mateix usuari) | |||
| Llínea 17: | Llínea 17: | ||
Aixina mateixa és destacable el seu discurs en l'any [[1882]] intitulat "¿Qué es una Nació?", en el qual dona una idea distinta al voltant del concepte de "nació" a la que atres venien portant, deixant de costat aixina l'importancia racial per a formar-se tal identitat, ni lo ètnic, ni tan se vol el llenguage comú d'un poble. La seua idea de nació va a tractar-se més d'una ''creencia'', de la forma en que un grup de persones forma la seua identitat i se distinguix del restant per haver vixcut una història comú, temps feliços i tràgics, i per voler viure més coses d'eixe modo, units. La religió, la raça, l'idioma, la cultura, el territori i atres coses queden en un segon pla. Sostenia que "l'oblit, també l'erro històric, són factors essencials per a la creació d'una nació, i és per això que el progrés dels estudis històrics és a sovint un perill per a la nacionalitat".<ref>Bestard, J. ''Parentesco y modernidad'', Paidós, Barcelona, 1998, p. 29. ISBN 8449305985</ref> | Aixina mateixa és destacable el seu discurs en l'any [[1882]] intitulat "¿Qué es una Nació?", en el qual dona una idea distinta al voltant del concepte de "nació" a la que atres venien portant, deixant de costat aixina l'importancia racial per a formar-se tal identitat, ni lo ètnic, ni tan se vol el llenguage comú d'un poble. La seua idea de nació va a tractar-se més d'una ''creencia'', de la forma en que un grup de persones forma la seua identitat i se distinguix del restant per haver vixcut una història comú, temps feliços i tràgics, i per voler viure més coses d'eixe modo, units. La religió, la raça, l'idioma, la cultura, el territori i atres coses queden en un segon pla. Sostenia que "l'oblit, també l'erro històric, són factors essencials per a la creació d'una nació, i és per això que el progrés dels estudis històrics és a sovint un perill per a la nacionalitat".<ref>Bestard, J. ''Parentesco y modernidad'', Paidós, Barcelona, 1998, p. 29. ISBN 8449305985</ref> | ||
| − | Renan fon membre de la [[Acadèmia Francesa]] i administrador del Colege de França. | + | Renan fon membre de la [[Acadèmia Francesa]] i administrador del Colege de França. |
== Obres == | == Obres == | ||
| Llínea 104: | Llínea 104: | ||
{{Cita|Els pobles que obliden la seua història, les seues tradicions, la seua llengua i els seus símbols, estan destinats a convertir-se en pols de la seua història|Joseph Ernest Renan}} | {{Cita|Els pobles que obliden la seua història, les seues tradicions, la seua llengua i els seus símbols, estan destinats a convertir-se en pols de la seua història|Joseph Ernest Renan}} | ||
| − | + | ||
== Referències == | == Referències == | ||
<references /> | <references /> | ||
Última revisió del 08:54 24 abr 2024
| Joseph Ernest Renan | |||
|---|---|---|---|
| |||
| Nacionalitat: | Francés | ||
| Ocupació: | Escritor, filòlec, filòsof i historiador | ||
| Naiximent: | 27 de febrer de 1823 | ||
| Lloc de naiximent: | Tréguier | ||
| Defunció: | 2 d'octubre de 1892 (als 69 anys) | ||
| Lloc de defunció: | París | ||
Joseph Ernest Renan, més conegut com a Ernest Renan (Tréguier, 27 de febrer de 1823 - † París, 2 d'octubre de 1892) fon un escritor, filòlec, filòsof i historiador francés.
Des del racionalisme, seguí la corrent de l'Escola Lliberal i contribuí a la Busca del Jesús històric en la seua obra La vie de Jésus (París, 1863). Esta publicació li valgué ser expulsat del Colege de França i l'epitet de "blasfem europeu" per part del Papa Pio IX. Renan s'atreví a tildar a Jesús de Nazaret d'anarquiste.
Aixina mateixa és destacable el seu discurs en l'any 1882 intitulat "¿Qué es una Nació?", en el qual dona una idea distinta al voltant del concepte de "nació" a la que atres venien portant, deixant de costat aixina l'importancia racial per a formar-se tal identitat, ni lo ètnic, ni tan se vol el llenguage comú d'un poble. La seua idea de nació va a tractar-se més d'una creencia, de la forma en que un grup de persones forma la seua identitat i se distinguix del restant per haver vixcut una història comú, temps feliços i tràgics, i per voler viure més coses d'eixe modo, units. La religió, la raça, l'idioma, la cultura, el territori i atres coses queden en un segon pla. Sostenia que "l'oblit, també l'erro històric, són factors essencials per a la creació d'una nació, i és per això que el progrés dels estudis històrics és a sovint un perill per a la nacionalitat".[1]
Renan fon membre de la Acadèmia Francesa i administrador del Colege de França.
Obres[editar | editar còdic]
- Histoire générale et systèmes comparés des langues sémitiques (1845)
- Études d'histoire religieuse (1857)
- De l'origine du langage (1858)
- Essais de morale et de critique (1859)
- Prière sur l'Acropole (1865)
- Histoires des origines du Christianisme - 7 volums - (1863-1881)
- Vie de Jésus (1863)
- Les apôtres (1866)
- Saint Paul (1869)
- L'antéchrist (1873)
- Les évangiles et la seconde génération chrétienne (1877)
- L'église chrétienne (1879)
- Marc-Aurèle et la fin du monde antique (1882)
- Index (1883)
- La réforme intellectuelle et morale (1871)
- Drames philosophiques
- Caliban (1878)
- L'eau de Jouvence (1881)
- Le prêtre de Némi (1885)
- L'abbesse de Jouarre (1886)
- Souvenirs d'enfance et de jeunesse (1883)
- Histoire du peuple d'Israël (1887-1893), 5 volums
- L'avenir de la science, pensées de 1848 (1890)
Política[editar | editar còdic]
- Questions contemporaines (1868)
Literatura[editar | editar còdic]
- Essais de morale et de critique (1859)
- Henriette Renan, souvenir pour ceux qui l'ont connue (1862)
- Mélanges d'histoire et de voyages (1878)
- Discours et conférences (1887)
- Feuilles détachées (1892)
- Patrice (1908)
- Fragments intimes et romanesques (1914)
- Voyages: Italie, Norvège (1928)
- Sur Corneille, Racine et Bossuet (1928)
Filosofia[editar | editar còdic]
- Averroës et l'averroisme (1852)
- De philosophia peripatetica, apud Syros (1852)
- Dialogues et fragments philosophiques (1876)
- Examen de conscience philosophique (1889)
Història i religió[editar | editar còdic]
- Etude d'histoire religieuse (1857)
- Le livre de Job (1858)
- Le cantique des cantiques (1860)
- Histoire littéraire de la France au XIVe siècle (1865), en la colaboració de Victor Le Clerc
- La réforme intellectuelle et morale (1871)
- Conférences d'Angleterre (1880)
- L'ecclésiaste (1881)
- Nouvelles études d'histoire religieuse (1884)
- Etudes sur la politique religieuse du règne de Philippe le Bel (1899)
- Mélanges religieux et historiques (1904)
- Essai psychologique sur Jésus-Christ (1921)
Lingüística i arqueologia[editar | editar còdic]
- De l'origine du langage (1848-1858)
- Histoire générale des langues sémitiques (1855)
- Mission de Phénicie (1864-1874)
Correspondència[editar | editar còdic]
- Lettres intimes (1896)
- Nouvelles lettres intimes (1923)
- Correspondace avec Berthelot (1898)
- Lettres du séminaire (1902)
- Emanuelle (1913)
- Lettres à son frère Alain (1926)
- Correspondance (1927)
- Cahiers de jeunesse (1906)
- Nouveaux cahiers de jeunesse (1907)
- Travaux de jeunesse (1931)
Cites[editar | editar còdic]
Els pobles que obliden la seua història, les seues tradicions, la seua llengua i els seus símbols, estan destinats a convertir-se en pols de la seua història
Joseph Ernest Renan
Referències[editar | editar còdic]
- ↑ Bestard, J. Parentesco y modernidad, Paidós, Barcelona, 1998, p. 29. ISBN 8449305985
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Ernest Renan.