Diferència entre les revisions de "Lluís XVI de França"
m |
|||
(No es mostren 8 edicions intermiges d'4 usuaris) | |||
Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[File:Luis XVI (Callet).jpg|thumb|Lluís XVI]] | [[File:Luis XVI (Callet).jpg|thumb|Lluís XVI]] | ||
− | '''Lluís XVI de França''' (en [[francés]] '''Louis XVI de France''') ([[Versalles]], [[23 d'agost]] de [[1754]] - [[París]], [[21 de giner]] de [[1793]]) fon rei de [[França]] i de [[Navarra]] entre [[1774]] i [[1789]], Coprincip d'[[Andorra]] entre [[1774]] i [[1793]], i rei dels francesos entre [[1789]] i [[1792]]. | + | '''Lluís XVI de França''' (en [[francés]] '''Louis XVI de France''') ([[Versalles]], [[23 d'agost]] de [[1754]] - [[París]], [[21 de giner]] de [[1793]]) fon rei de [[França]] i de [[Navarra]] entre [[1774]] i [[1789]], Coprincip d'[[Andorra]] entre [[1774]] i [[1793]], i rei dels francesos entre els anys [[1789]] i [[1792]]. |
Quant va ser investit com a rei es va creure que es farien grans reformes de l'Estat, pero la seua falta de caràcter, les intrigues de la seua cort i l'oposició dels nobles li impediren portar a veta les mides oportunes. En quant a política exterior tingué més èxit, debilitant a [[Gran Bretanya]] i mantenint la pau en [[Europa]]. | Quant va ser investit com a rei es va creure que es farien grans reformes de l'Estat, pero la seua falta de caràcter, les intrigues de la seua cort i l'oposició dels nobles li impediren portar a veta les mides oportunes. En quant a política exterior tingué més èxit, debilitant a [[Gran Bretanya]] i mantenint la pau en [[Europa]]. | ||
Llínea 7: | Llínea 7: | ||
Intentà en sis ocasions ([[1774]]-[[1776]], [[1781]] i quatre en [[1787]]) realisar reformes, establint un impost equitatiu que substituira a la talla heretada del [[feudalisme]]. La [[noblea de toga]] del [[Parlament de París]] i la cort de [[Versalles]] se negaren a tals reformes, fent al rei tindre que presentar les seues propostes davant una Assamblea de Notables i més tart davant els Estats Generals per a aprovar-les. En els Estats Generals de [[1789]], el Tercer Estat, al que no se li concedí el vot per persona que solicitava, s'autoproclamá [[Assamblea Nacional]], jurant no dissoldre's fins donar una Constitució a [[França]]. El rei cedí davant l'Assamblea, veent-se obligat més tart a traslladar-se al parisenc palau de les Tulleríes. | Intentà en sis ocasions ([[1774]]-[[1776]], [[1781]] i quatre en [[1787]]) realisar reformes, establint un impost equitatiu que substituira a la talla heretada del [[feudalisme]]. La [[noblea de toga]] del [[Parlament de París]] i la cort de [[Versalles]] se negaren a tals reformes, fent al rei tindre que presentar les seues propostes davant una Assamblea de Notables i més tart davant els Estats Generals per a aprovar-les. En els Estats Generals de [[1789]], el Tercer Estat, al que no se li concedí el vot per persona que solicitava, s'autoproclamá [[Assamblea Nacional]], jurant no dissoldre's fins donar una Constitució a [[França]]. El rei cedí davant l'Assamblea, veent-se obligat més tart a traslladar-se al parisenc palau de les Tulleríes. | ||
− | Degut al seu desacort en les lleis i reformes (com la confiscació de bens de l'iglésia i la Constitució civil del clero), i veent lo rebaixada que havia quedat la seua autoritat, adoptà una doble actitut, aparentant en públic estar d'acort en l'Assamblea i conspirant en privat en contra d'ella, per a eliminar als revolucionaris del poder. El rei decidí fugar-se per a unir-se a un eixercit lleal, pero fon | + | Degut al seu desacort en les lleis i reformes (com la confiscació de bens de l'iglésia i la Constitució civil del clero), i veent lo rebaixada que havia quedat la seua autoritat, adoptà una doble actitut, aparentant en públic estar d'acort en l'Assamblea i conspirant en privat en contra d'ella, per a eliminar als revolucionaris del poder. El rei decidí fugar-se per a unir-se a un eixercit lleal, pero fon detengut en [[Varennes-en-Argonne]], portat de volta a [[París]] i suspés de les seues funcions. |
− | A pesar de que hagué un moviment republicà que exigí que el rei fora castigat, el monarca firmà la Constitució de [[1791]] i fon repost en les seues funcions. En un assalt a les Tulleríes, el [[20 d'agost]] fon arrestat (arrest motivat per la seua negativa a enviar soldats a lluitar contra [[ | + | A pesar de que hagué un moviment republicà que exigí que el rei fora castigat, el monarca firmà la Constitució de [[1791]] i fon repost en les seues funcions. En un assalt a les Tulleríes, el [[20 d'agost]] fon arrestat (arrest motivat per la seua negativa a enviar soldats a lluitar contra [[Àustria]] i [[Prússia]]), posat a disposició de la [[Convenció Nacional]] (en substitució de l'Assamblea Llegislativa constitucional) i processat. Fon guillotinat el 21 de giner de [[1793]] per traició. |
+ | |||
+ | == Referències == | ||
+ | * Duruy, Victor Duruy. Histoire de France, 1854, tomo II, páginas 426-427 (en [[francés]]) | ||
+ | * Giardini, El proceso de Luis XVI y de María Antonieta (1793), p. 98 | ||
+ | * [https://books.google.es/books?id=4_kDAAAAQAAJ&dq=Louis+xvi++Par+Fr%C3%A9d%C3%A9ric+Alfred+P.+Falloux+(comte+de.)&pg=PA6&hl=es#v=onepage&q&f=false Louis XVI, por Frédéric Alfred, conde de Falloux (pág.6-21)] | ||
+ | * Zweig. María Antonieta - Una vida involuntariamente heroica, p. 373 | ||
+ | |||
+ | == Bibliografia == | ||
+ | * Évelyne Lever (1985). Louis XVI, Fayard. ISBN 2-213-01545-7. (en [[francés]]) | ||
+ | * Jean-Christian Petitfils (2005). Louis XVI, Perrin. ISBN 2-262-01484-1. (en [[italià]]) | ||
+ | * Jean de Viguerie (2003). Louis XVI - le roi bienfaisant, du Rocher. ISBN 2-268-04506-4. (en francés) | ||
+ | * Joël Félix (2006). Louis XVI et Marie-Antoinette: un couple en politique, Payot & Rivages. ISBN 2-228-90107-5. (en francés) | ||
+ | * Vincent Cronin (1974). Louis and Antoinette, Collins. ISBN 0-8095-9216-9. (en [[anglés]]) | ||
[[Categoria:Història]] | [[Categoria:Història]] | ||
[[Categoria:Història de França]] | [[Categoria:Història de França]] |
Última revisió del 15:17 4 abr 2024
Lluís XVI de França (en francés Louis XVI de France) (Versalles, 23 d'agost de 1754 - París, 21 de giner de 1793) fon rei de França i de Navarra entre 1774 i 1789, Coprincip d'Andorra entre 1774 i 1793, i rei dels francesos entre els anys 1789 i 1792.
Quant va ser investit com a rei es va creure que es farien grans reformes de l'Estat, pero la seua falta de caràcter, les intrigues de la seua cort i l'oposició dels nobles li impediren portar a veta les mides oportunes. En quant a política exterior tingué més èxit, debilitant a Gran Bretanya i mantenint la pau en Europa.
Intentà en sis ocasions (1774-1776, 1781 i quatre en 1787) realisar reformes, establint un impost equitatiu que substituira a la talla heretada del feudalisme. La noblea de toga del Parlament de París i la cort de Versalles se negaren a tals reformes, fent al rei tindre que presentar les seues propostes davant una Assamblea de Notables i més tart davant els Estats Generals per a aprovar-les. En els Estats Generals de 1789, el Tercer Estat, al que no se li concedí el vot per persona que solicitava, s'autoproclamá Assamblea Nacional, jurant no dissoldre's fins donar una Constitució a França. El rei cedí davant l'Assamblea, veent-se obligat més tart a traslladar-se al parisenc palau de les Tulleríes.
Degut al seu desacort en les lleis i reformes (com la confiscació de bens de l'iglésia i la Constitució civil del clero), i veent lo rebaixada que havia quedat la seua autoritat, adoptà una doble actitut, aparentant en públic estar d'acort en l'Assamblea i conspirant en privat en contra d'ella, per a eliminar als revolucionaris del poder. El rei decidí fugar-se per a unir-se a un eixercit lleal, pero fon detengut en Varennes-en-Argonne, portat de volta a París i suspés de les seues funcions.
A pesar de que hagué un moviment republicà que exigí que el rei fora castigat, el monarca firmà la Constitució de 1791 i fon repost en les seues funcions. En un assalt a les Tulleríes, el 20 d'agost fon arrestat (arrest motivat per la seua negativa a enviar soldats a lluitar contra Àustria i Prússia), posat a disposició de la Convenció Nacional (en substitució de l'Assamblea Llegislativa constitucional) i processat. Fon guillotinat el 21 de giner de 1793 per traició.
Referències[editar | editar còdic]
- Duruy, Victor Duruy. Histoire de France, 1854, tomo II, páginas 426-427 (en francés)
- Giardini, El proceso de Luis XVI y de María Antonieta (1793), p. 98
- Louis XVI, por Frédéric Alfred, conde de Falloux (pág.6-21)
- Zweig. María Antonieta - Una vida involuntariamente heroica, p. 373
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Évelyne Lever (1985). Louis XVI, Fayard. ISBN 2-213-01545-7. (en francés)
- Jean-Christian Petitfils (2005). Louis XVI, Perrin. ISBN 2-262-01484-1. (en italià)
- Jean de Viguerie (2003). Louis XVI - le roi bienfaisant, du Rocher. ISBN 2-268-04506-4. (en francés)
- Joël Félix (2006). Louis XVI et Marie-Antoinette: un couple en politique, Payot & Rivages. ISBN 2-228-90107-5. (en francés)
- Vincent Cronin (1974). Louis and Antoinette, Collins. ISBN 0-8095-9216-9. (en anglés)