Diferència entre les revisions de "Carles Salvador"
Llínea 31: | Llínea 31: | ||
== Biografia == | == Biografia == | ||
− | Fon mestre en [[Benassal]] ([[província de Castelló|Castelló]]). En l'any [[1919]] va publicar el fullet ''El | + | Fon mestre en [[Benassal]] ([[província de Castelló|Castelló]]). En l'any [[1919]] va publicar el fullet ''El valencià en les escoles'' i en l'any [[1921]] va llançar un manifest, ''Pro associació protectora de l'ensenyança del valencià'', sense massa èxit. |
− | Fon un dels principals promotors de la normalisació ortogràfica pero també de la catalanisació del [[valencià]] en el [[Regne de Valéncia]]. Fon nomenat director numerari del [[Centre de Cultura Valenciana]], ara [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV), a on va ingressar en el discurs titulat ''Qüestions de llenguatge'' (sic) ([[1935]]). | + | Fon un dels principals promotors de la normalisació ortogràfica pero també de la catalanisació del [[valencià]] en el [[Regne de Valéncia]]. Fon nomenat director numerari del [[Centre de Cultura Valenciana]], ara [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV), a on va ingressar en el discurs titulat ''Qüestions de llenguatge'' (sic) ([[1935]]). |
== Obra == | == Obra == |
Revisió de 17:03 25 març 2024
Naiximent | 1893 Valéncia |
Mort | 1955 Valéncia |
Activitat | Mestre, escritor |
Nacionalitat | Espanya |
Periodo | Sigle XX |
Gèneros | Poesia i prosa |
Obres principals | Plàstic |
Influenciat | Pancatalanisme |
Firma |
Carles Salvador i Gimeno (Valéncia, 20 de giner de 1893 - † Valéncia, 7 de juliol de 1955) fon un poeta i gramàtic valencià d'ideologia pancatalanista.
Biografia
Fon mestre en Benassal (Castelló). En l'any 1919 va publicar el fullet El valencià en les escoles i en l'any 1921 va llançar un manifest, Pro associació protectora de l'ensenyança del valencià, sense massa èxit.
Fon un dels principals promotors de la normalisació ortogràfica pero també de la catalanisació del valencià en el Regne de Valéncia. Fon nomenat director numerari del Centre de Cultura Valenciana, ara Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV), a on va ingressar en el discurs titulat Qüestions de llenguatge (sic) (1935).
Obra
Publicà, llavors, diversos opúsculs gramaticals que serien decisius per a la divulgació de la gramàtica del català, promoguda per Pompeu Fabra, en la Comunitat Valenciana. Membre de la Taula de Lletres Valencianes, també va participar en la redacció de les Normes de Castelló.
En la seua producció poètica destaquen Plàstic (1923), Rosa dels vents (1930) i sobretot El bes als llavis (1934). Fon també important la seua prosa, tant la narrativa -La Dragomana dels deus (1920), Barbaflorida professor (1930), El maniquí d'arcilla (1931)- com els asajos: Elogi de la prosa (1928), Elogi del xiprer (1929), Elogi del camp (1930) i Elogi de la vagància (1937).
Despuix de la Guerra Civil, la seua poesia es va tornar més tradicional i austera; va publicar Nadal flor cordial (1943) i El fang i l'esperit (1951).
En l'any 1951 va promoure dins de Lo Rat Penat els cursos de Llengua i Lliteratura Valencianes i va publicar una Gramàtica valenciana (1951). Escrigué un llibre titulat Parleu be! (1957), que s'edità com a obra pòstuma, unes notes llingüístiques sobre, segons l'autor, la "depuració llingüística" i l'introducció del català en la llengua valenciana.