Diferència entre les revisions de "Vicente Ramos"
| Llínea 3: | Llínea 3: | ||
Va estudiar magisteri i dret en l'[[Universitat de Valéncia]] i es va llicenciar en [[Filosofia i Lletres]] en l'[[Universidad Central de Madrid]] en [[1943]]. Va treballar en la [[Caixa d'Aforros del Mediterràneu]] i fon director honorari de la [[Biblioteca Gabriel Miró]] d'[[Alacant]] des de [[1952]] fins a [[1983]], aixina com de la [[Casa Museu d'Azorín]]. Va crear les revistes [[Revista Verbo|Verbo]] i [[Revista Sigüenza|Sigüenza]]. En [[1957]] va impartir classes de [[llengua i literatura espanyola]] en [[Estocolm]]. Ha segut membre de l'[[Institut d'Estudis Alacantins]], de la [[Real Acadèmia Espanyola de la Llengua]], de la [[Real Acadèmia d'Història]], i del [[Aula Gabriel Miró]]. Fon guanyador del [[Premi Valencià de Poesia]], i [[croniste oficial]] de la [[província de Valéncia]], també és [[fill adoptiu]] d'[[Alacant]] i [[Guadalest]]. | Va estudiar magisteri i dret en l'[[Universitat de Valéncia]] i es va llicenciar en [[Filosofia i Lletres]] en l'[[Universidad Central de Madrid]] en [[1943]]. Va treballar en la [[Caixa d'Aforros del Mediterràneu]] i fon director honorari de la [[Biblioteca Gabriel Miró]] d'[[Alacant]] des de [[1952]] fins a [[1983]], aixina com de la [[Casa Museu d'Azorín]]. Va crear les revistes [[Revista Verbo|Verbo]] i [[Revista Sigüenza|Sigüenza]]. En [[1957]] va impartir classes de [[llengua i literatura espanyola]] en [[Estocolm]]. Ha segut membre de l'[[Institut d'Estudis Alacantins]], de la [[Real Acadèmia Espanyola de la Llengua]], de la [[Real Acadèmia d'Història]], i del [[Aula Gabriel Miró]]. Fon guanyador del [[Premi Valencià de Poesia]], i [[croniste oficial]] de la [[província de Valéncia]], també és [[fill adoptiu]] d'[[Alacant]] i [[Guadalest]]. | ||
| − | Durant la [[Transició Espanyola]] va destacar per ser un dels pensadors [[valencianisme|valencianistes]] més destacats en [[província d'Alacant|Alacant]]. En [[1980]] va formar part de l'[[Associacio Defensora dels Interessos Alacantins]] (ADIA) en la que militaven atres coneguts valencianistes d'Alacant, com l'escritor alcoyà [[Josep Boronat]]. Va intentar crear el partit [[Unió Provincial Alacantina]], pero degut al seu fracàs electoral va ingressar en [[Unió Valenciana]], partit pel qual, dins de la [[Coalició Popular]], fon triat diputat per la [[província d'Alacant]] en les [[Eleccions generals d'Espanya de 1982]]. En [[1983]] va abandonar [[Unió Valenciana]] i es va integrar dins del [[Grup Mixt]] fins a [[1986]]. També és membre de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]]. En [[2006]] va rebre la [[Medalla al Mèrit Hernandiano]] de la [[Fundació Miguel Hernández]]. | + | Durant la [[Transició Espanyola]] va destacar per ser un dels pensadors [[valencianisme|valencianistes]] més destacats en [[província d'Alacant|Alacant]]. En 1978 publica un llibre que obté certa repercussió "Pancatalanismo entre valencianos". En [[1980]] va formar part de l'[[Associacio Defensora dels Interessos Alacantins]] (ADIA) en la que militaven atres coneguts valencianistes d'Alacant, com l'escritor alcoyà [[Josep Boronat]]. Va intentar crear el partit [[Unió Provincial Alacantina]], pero degut al seu fracàs electoral va ingressar en [[Unió Valenciana]], partit pel qual, dins de la [[Coalició Popular]], fon triat diputat per la [[província d'Alacant]] en les [[Eleccions generals d'Espanya de 1982]]. En [[1983]] va abandonar [[Unió Valenciana]] i es va integrar dins del [[Grup Mixt]] fins a [[1986]]. També és membre de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]]. En [[2006]] va rebre la [[Medalla al Mèrit Hernandiano]] de la [[Fundació Miguel Hernández]]. |
== Obres == | == Obres == | ||
Revisió de 04:59 17 dec 2009
Vicente Ramos Pérez (Guardamar del Segura, (Alacant), 7 de setembre de 1919) és un filòsof, historiador i polític valencià.
Va estudiar magisteri i dret en l'Universitat de Valéncia i es va llicenciar en Filosofia i Lletres en l'Universidad Central de Madrid en 1943. Va treballar en la Caixa d'Aforros del Mediterràneu i fon director honorari de la Biblioteca Gabriel Miró d'Alacant des de 1952 fins a 1983, aixina com de la Casa Museu d'Azorín. Va crear les revistes Verbo i Sigüenza. En 1957 va impartir classes de llengua i literatura espanyola en Estocolm. Ha segut membre de l'Institut d'Estudis Alacantins, de la Real Acadèmia Espanyola de la Llengua, de la Real Acadèmia d'Història, i del Aula Gabriel Miró. Fon guanyador del Premi Valencià de Poesia, i croniste oficial de la província de Valéncia, també és fill adoptiu d'Alacant i Guadalest.
Durant la Transició Espanyola va destacar per ser un dels pensadors valencianistes més destacats en Alacant. En 1978 publica un llibre que obté certa repercussió "Pancatalanismo entre valencianos". En 1980 va formar part de l'Associacio Defensora dels Interessos Alacantins (ADIA) en la que militaven atres coneguts valencianistes d'Alacant, com l'escritor alcoyà Josep Boronat. Va intentar crear el partit Unió Provincial Alacantina, pero degut al seu fracàs electoral va ingressar en Unió Valenciana, partit pel qual, dins de la Coalició Popular, fon triat diputat per la província d'Alacant en les Eleccions generals d'Espanya de 1982. En 1983 va abandonar Unió Valenciana i es va integrar dins del Grup Mixt fins a 1986. També és membre de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana. En 2006 va rebre la Medalla al Mèrit Hernandiano de la Fundació Miguel Hernández.
Obres
- Literatura alicantina 1839-1939 (1966)
- Historia de la provincia de Alicante y su capital (1971)
- La guerra civil en la provincia de Alicante (1972-1974)
- Pancatalanismo entre valencianos (1978)
- Historia parlamentaria, política y obrera de la provincia de Alicante (1988-1992)
- Alicante en el franquismo' (1992-1994)
- Historia de la Diputación Provincial de Alicante (2000-2002).