Diferència entre les revisions de "Història de Guyana"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Llínea 1: Llínea 1:
 
Els holandesos varen començar a explorar i instalar-se en [[Guyana]] a finals del [[sigle XVI]], seguit dels anglesos. Abdós varen començar a comerciar en els pobles amerindis de les àrees costeres. La Companyia Neerlandesa de les Índies Occidentals va establir una fortalea en Kyk-over-a l'en [[1616]]-[[1621]] en lo que ells varen cridar el Comtat de [[Esequibo]]. Tentatives d'assentar-se en l'interior varen fracassar, i els holandesos varen permetre als anglesos establir-se en la costa a mitan dels anys [[1700]], a on varen crear plantacions treballades per esclaus africans. Les collites principals eren el [[café]], el [[cotó]], el [[tabac]] i la [[Sucre|canya de sucre]], convertint-se esta en la collita principal. La calitat del sol era pobre, pese a tot.  
 
Els holandesos varen començar a explorar i instalar-se en [[Guyana]] a finals del [[sigle XVI]], seguit dels anglesos. Abdós varen començar a comerciar en els pobles amerindis de les àrees costeres. La Companyia Neerlandesa de les Índies Occidentals va establir una fortalea en Kyk-over-a l'en [[1616]]-[[1621]] en lo que ells varen cridar el Comtat de [[Esequibo]]. Tentatives d'assentar-se en l'interior varen fracassar, i els holandesos varen permetre als anglesos establir-se en la costa a mitan dels anys [[1700]], a on varen crear plantacions treballades per esclaus africans. Les collites principals eren el [[café]], el [[cotó]], el [[tabac]] i la [[Sucre|canya de sucre]], convertint-se esta en la collita principal. La calitat del sol era pobre, pese a tot.  
  
Els esclaus, conduïts per [[Cuffy]], (l'héroe nacional de Guyana), es varen sublevar en l'any [[1763]] en lo que es va conéixer com la rebelió dels esclaus de [[Berbice]]. El control dels holandesos va terminar quan els britànics es varen convertir en els governadors de facte en [[1796]]. Les colónies d'Esequibo, [[Demerara]], i Berbice varen ser cedides oficialment al [[Regne Unit]] en el tractat Anglo-Neerlandés de [[1814]] ratificat en el Congrés de [[Viena]] en [[1815]]. En l'any [[1831]] es varen consolidar com Guayana Britànica.
+
Els esclaus, conduïts per [[Cuffy]], (l'héroe nacional de Guyana), es varen sublevar en l'any [[1763]] en lo que es va conéixer com la rebelió dels esclaus de [[Berbice]]. El control dels holandesos va terminar quan els britànics es varen convertir en els governadors de facte en [[1796]]. Les colónies d'Esequibo, [[Demerara]], i Berbice varen ser cedides oficialment al [[Regne Unit]] en el tractat Anglo-Neerlandés de l'any [[1814]] ratificat en el Congrés de [[Viena]] en [[1815]]. En l'any [[1831]] es varen consolidar com Guayana Britànica.
  
 
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==

Revisió de 18:24 23 març 2024

Els holandesos varen començar a explorar i instalar-se en Guyana a finals del sigle XVI, seguit dels anglesos. Abdós varen començar a comerciar en els pobles amerindis de les àrees costeres. La Companyia Neerlandesa de les Índies Occidentals va establir una fortalea en Kyk-over-a l'en 1616-1621 en lo que ells varen cridar el Comtat de Esequibo. Tentatives d'assentar-se en l'interior varen fracassar, i els holandesos varen permetre als anglesos establir-se en la costa a mitan dels anys 1700, a on varen crear plantacions treballades per esclaus africans. Les collites principals eren el café, el cotó, el tabac i la canya de sucre, convertint-se esta en la collita principal. La calitat del sol era pobre, pese a tot.

Els esclaus, conduïts per Cuffy, (l'héroe nacional de Guyana), es varen sublevar en l'any 1763 en lo que es va conéixer com la rebelió dels esclaus de Berbice. El control dels holandesos va terminar quan els britànics es varen convertir en els governadors de facte en 1796. Les colónies d'Esequibo, Demerara, i Berbice varen ser cedides oficialment al Regne Unit en el tractat Anglo-Neerlandés de l'any 1814 ratificat en el Congrés de Viena en 1815. En l'any 1831 es varen consolidar com Guayana Britànica.

Enllaços externs

Commons