Francisco Pérez Bayer

Francesc Pérez Bayer
Nacionalitat:	Espanyola
Ocupació:	Religiós, filòlec, numismàtic i juriste
Naiximent:	11 de novembre de 1711
Lloc de naiximent:	Valéncia, Regne de Valéncia, Espanya
Defunció:	27 de giner de 1794
Lloc de defunció:	Valéncia, Regne de Valéncia, Espanya

Francesc Pérez Bayer (Valéncia, 11 de novembre de 1711 - † 27 de giner de 1794), fon un religiós valencià, filòlec, numismàtic i juriste.

Biografia

Fon catedràtic d'hebreu en Valéncia i Salamanca. Canonge de les catedrals de Barcelona, Santa Iglésia Primada de Toledo i Valéncia, va ser també preceptor dels infants reals. Fon Director de la Biblioteca Real (ara, Biblioteca Nacional).

És un dels millors eixemples de l'Ilustració de l'Espanya de finals del sigle XVIII.

Bibliotecari major des de l'any 1783 i Ministre del Consell de Castella, ademés de Catedràtic de Llengües Orientals de Valéncia (1745) i individu de l'Acadèmia de l'Història de Madrit i de les Acadèmies de Ciències de Gotinga i d'Arts de Sant Petersburgo.

Posseïa el nostre polígraf una còpia íntegra de les dos últimes pàgines de la traducció valenciana de la Bíblia, que va reproduir en les notes a la Bibliotheca Vetus (T. II, pàg. 214).

En la Biblioteca Vaticana descobrix en un còdex que va pertenèixer a la reina Cristina de Suècia diferents escrits de Sant Pere Pasqual, per lo que pot atribuir al nostre insigne mossàrap aquell llibre compost de tres tractats, el 'Gamaliel', que tant interessaria als llectors dels primers llibres d'estampa, els incunables.

La parròquia de Sant Tomàs de Villanueva de la població castellonenca de Benicàssim fon beneïda en l'any 1781 per En Francesc Pérez Bayer, les obres del referit temple foren sufragades pel propi Francesc Pérez Bayer. Els plans de l'iglésia, d'estil neoclàssic, varen ser realisats per don Joaquín Ibáñez García, arquitecte que va cursar els seus estudis en Itàlia. La seua planta és rectangular i té forma de creu llatina, no dispon de capelles laterals. Les pilastres de sustentació de la volta de mig canó, combinen l'estil jònic en el corinti.

Cites

Pérez Bayer, verdader poligraf del sigle XVIII, estudia els autors antics lliterats de la llengua valenciana, i recibix del P. Jesuita, Manuel Lassala, un romanç escrit en llati, grec, italià i valencià.

En torn a la Llengua Valenciana (1994), per Josep Mª Guinot i Galan, conferència oferida al Grup d'Acció Valencianista (GAV)

Se puede afirmar sin ninguna duda que pocas figuras de la erudición del siglo XVIII consiguieron el valor polifacético de Francisco Pérez Bayer (1711-1794), y no muchas como él, la calificación de verdadero polígrafo. En sus estudios no olvida a los antiguos literatos de la lengua valenciana. Como corroboración de esto, transcribo del discurso de ingreso de Felip Mateu i Llopis en el Centre de Cultura Valenciana [ara, Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV)], presentado el 30 de Noviembre de 1950, las líneas siguientes: 'Parece que Pérez Bayer había de encarnar el elogio de las lenguas hebrea, griega, latina, castellana y valenciana que escribiera el insigne Martín de Viciana, pues que en aquel se dieron el magisterio de la primera, el dominio de la segunda, el ejercicio cotidiano de la tercera en los escritos, y de la cuarta en el profesorado de príncipes e infantes y, por último, el uso de la quinta, la vernácula, en sus andanzas por el Reino y en su vida privada, interés por ella manifiesto en los comentarios puestos a NICOLAS ANTONIO cuando de ilustrar pasajes de la literatura clásica valenciana se trataba'.

'Breu historia de la Llengua Valenciana', recopilació feta per Francesc Moreno, 1995

Noticias hay eruditísimas como la referente a la traducción de la Divina Comedia, por Andrés Febrer, puesta al final del libro 8º de la Bibliotheca Vetus; o la noticia relativa a la Historia de la Passio, de Mosén Fenollar, que vio en Madrid en poder de aquel ilustre sacerdote de la Orden de Santa María de Montesa, injustamente olvidado, don Hipólito Samper, autor de Montesa ilustrada.

Poseía nuestro polígrafo una copia íntegra de las dos últimas páginas de la traducción valenciana de la Biblia, que reprodujo en las notas a la Bibliotheca Vetus (T. II, pag. 214).

En la Biblioteca Vaticana descubre en un códice que perteneció a la reina Cristina de Suecia diferentes escritos de San Pedro Pascual, por lo que puede atribuir a nuestro insigne mozárabe aquel libro compuesto de tres tratados, el 'Gamaliel', que tanto interesaría a los lectores de los primeros libros de estampa, los incunables.

'Breu historia de la Llengua Valenciana', recopilació feta per Francesc Moreno, 1995.

Enllaços externs

• Francisco Pérez Bayer en Wikipedia
• Francisco Pérez Bayer - Real Acadèmia de l'Història