Diferència entre les revisions de "Francisco Giner Mengual"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Llínea 9: Llínea 9:
 
== Biografia ==
 
== Biografia ==
  
Naixqué en la població valenciana de Gandia en l'any 1907. Mestre nacional en [[Rafol de Salem]]. Afiliat a l'AS de dita localitat des d'[[octubre]] de [[1930]]. Membre de la Federació Espanyola de Treballadors de l'Ensenyança de la UGT des de [[1936]]. En produir-se el colp d'Estat de [[juliol]] d'eixe any es trobava en [[Gandia]] no retornant a [[Rafol de Salem]] fins al més de [[setembre]] següent.  
+
Naixqué en la població valenciana de Gandia en l'any 1907. Mestre nacional en [[Ràfol de Salem]]. Afiliat a l'AS de dita localitat des d'[[octubre]] de [[1930]]. Membre de la Federació Espanyola de Treballadors de l'Ensenyança de la UGT des de [[1936]]. En produir-se el colp d'Estat de [[juliol]] d'eixe any es trobava en [[Gandia]] no retornant a [[Rafol de Salem]] fins al més de [[setembre]] següent.  
  
 
Fon Administrador de Finques Expropiades fins que fon movilisat, sent destinat a Servicis Auxiliars. Finalisada la [[Guerra civil espanyola|guerra civil]] va ser detengut en [[Alacant]], passant a la presó de Gandia i en [[febrer]] de [[1940]] a la de [[Xàtiva]], d'a on va eixir en llibertat provisional el [[29 d'agost]] d'eixe mateix any, fixant la seua residència en [[Villar de l'Arquebisbe]].  
 
Fon Administrador de Finques Expropiades fins que fon movilisat, sent destinat a Servicis Auxiliars. Finalisada la [[Guerra civil espanyola|guerra civil]] va ser detengut en [[Alacant]], passant a la presó de Gandia i en [[febrer]] de [[1940]] a la de [[Xàtiva]], d'a on va eixir en llibertat provisional el [[29 d'agost]] d'eixe mateix any, fixant la seua residència en [[Villar de l'Arquebisbe]].  

Revisió de 11:47 8 març 2024

Francisco Vicente Giner Mengual (Gandia, 1907 - † ¿?), fon un filòlec i professor valencià.

Francisco Giner Mengual fon professor de llingüística -fonètica evolutiva- de l'Universitat de la Sorbona (París). President de la Lliga Internacional de l'Ensenyança. Nº 11 de la llista de socialistes històrics. Fon expulsat del PSPV-PSOE en l'any 1982 per denunciar la suplantació de la Llengua Valenciana pel català feta per Joan Lerma i Ciprià Ciscar, entre atres.

Escrigué el llibre titulat Introducción a la lingüística valenciana (Valéncia, 1982).

Inventar una lengua equivale a lengua artificial... Esa es la lengua que se inventó Pompeu Fabra tomando de aquí un poco y de allá otro poco pero siguiendo la pauta de la lengua barcelonina...
“Cartas destapadas” (Levante-EMV, 22/12/1982)

Biografia

Naixqué en la població valenciana de Gandia en l'any 1907. Mestre nacional en Ràfol de Salem. Afiliat a l'AS de dita localitat des d'octubre de 1930. Membre de la Federació Espanyola de Treballadors de l'Ensenyança de la UGT des de 1936. En produir-se el colp d'Estat de juliol d'eixe any es trobava en Gandia no retornant a Rafol de Salem fins al més de setembre següent.

Fon Administrador de Finques Expropiades fins que fon movilisat, sent destinat a Servicis Auxiliars. Finalisada la guerra civil va ser detengut en Alacant, passant a la presó de Gandia i en febrer de 1940 a la de Xàtiva, d'a on va eixir en llibertat provisional el 29 d'agost d'eixe mateix any, fixant la seua residència en Villar de l'Arquebisbe.

El 10 de març de 1944 fon condenat a 12 anys de reclusió, ingressant en la presó Model de Valéncia, d'a on va eixir en llibertat condicional el 9 d'octubre de 1945 establint-se en Gandia.

Pertanygué a l'organisació socialista clandestina de Valéncia en els anys quaranta i començ dels cinquanta, fins que va marchar a l'exili a França, a on va treballar com a professor de llingüística -fonètica evolutiva- de l'Universitat de la Sorbona en (París).

Retornà a Espanya una volta restablida la democràcia i va pertànyer a l'AS de Valéncia, de la que seguia formant part a finals dels noranta.

Fon expulsat del PSPV-PSOE en l'any 1982 per denunciar la suplantació de la Llengua Valenciana pel català feta per Joan Lerma i Ciprià Ciscar, entre atres.

Obra

Portada del llibre

Enllaços externs