Diferència entre les revisions de "Museu de Belles Arts de Castelló"
| (No es mostren 3 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | El '''Museu de Belles Arts de Castelló''', situat en la ciutat de [[Castelló de la Plana]], és un edifici obra dels arquitectes ''Tuñón y Mansilla Arquitectos'', que ha segut reconegut en numerosos premis d'arquitectura a nivell nacional, tals com el Premi d'Arquitectura FAD 2001, el Premi Obra Excelent de l'any 2001 concedit per Fomento de Construcciones y Contratas, i el Premi d'Arquitectura 1999-2000 del COACV ([[Colege Oficial d'Arquitectes de la Comunitat Valenciana]]). També ha segut finaliste en l'any 2001, del Premi Mies van der Rohe d'Arquitectura Contemporànea de l'[[Unió Europea]], i en eixe mateix any finaliste en | + | [[Archiu:Mubeacs.jpg|thumb|300px|Museu de Belles Arts de Castelló]] |
| + | |||
| + | El '''Museu de Belles Arts de Castelló''', situat en la ciutat de [[Castelló de la Plana]], és un edifici obra dels arquitectes ''Tuñón y Mansilla Arquitectos'', que ha segut reconegut en numerosos premis d'arquitectura a nivell nacional, tals com el Premi d'Arquitectura FAD 2001, el Premi Obra Excelent de l'any 2001 concedit per Fomento de Construcciones y Contratas, i el Premi d'Arquitectura 1999-2000 del COACV ([[Colege Oficial d'Arquitectes de la Comunitat Valenciana]]). També ha segut finaliste en l'any 2001, del Premi Mies van der Rohe d'Arquitectura Contemporànea de l'[[Unió Europea]], i en eixe mateix any finaliste en la III Bienal Iberoamericana d'Arquitectura i Urbanisme. El Museu perteneix a la [[Diputació de Castelló|Diputació Provincial de Castelló]] i està gestionat per la societat Castelló Cultural. La seua presència i la seua ubicació el convertixen en un dels edificis més emblemàtics de Castelló. | ||
== Descripció == | == Descripció == | ||
| Llínea 19: | Llínea 21: | ||
En el sòtol es troba la secció d'Arqueologia i Etnologia, en els seus propis recorreguts, es dividix aixina mateix en cinc eixos expositius: l'art i la comunicació, mostrant l'importància de la comunicació en les societats humanes, destacant l'art, a on destaca la mostra d'[[Art rupestre|art rupestre]] llevantí; els arts de la subsistència, que nos mostra la forma de vida des dels primers pobladors de les terres de Castelló; els productors d'aliments, englobada en l'etnologia de les terres castellonenques; la tecnologia i el canvi cultural i les societats urbanes, estos dos últims eixos es dediquen a explicar-nos l'evolució etnològica en el territori, des de la prehistòria fins als nostres dies. | En el sòtol es troba la secció d'Arqueologia i Etnologia, en els seus propis recorreguts, es dividix aixina mateix en cinc eixos expositius: l'art i la comunicació, mostrant l'importància de la comunicació en les societats humanes, destacant l'art, a on destaca la mostra d'[[Art rupestre|art rupestre]] llevantí; els arts de la subsistència, que nos mostra la forma de vida des dels primers pobladors de les terres de Castelló; els productors d'aliments, englobada en l'etnologia de les terres castellonenques; la tecnologia i el canvi cultural i les societats urbanes, estos dos últims eixos es dediquen a explicar-nos l'evolució etnològica en el territori, des de la prehistòria fins als nostres dies. | ||
| − | En la planta baixa i la primera planta es troba la colecció més important, que consistix en [[Ceràmica|ceràmica]] tradicional valenciana dels [[Sigle XV|sigles XV]] al [[Sigle XIX|XIX]], s'exponen més de 800 peces, de diversos llocs, pertanyents totes elles del llegat de Francisco Esteve Gálvez. En la segona planta està la pintura i escultura, casi totes les obres procedents de la desamortisació, en la tercera, en canvi es troben les obres dels artistes vinculats a la Diputació de Castelló, com són [[Gabriel Puig Roda]], [[Francisco Viciano]], [[Francisco Gimeno Barón]] o Joan Batiste Porcar Ripollés, entre uns atres, aixina com atres artistes de renom castellonencs. | + | En la planta baixa i la primera planta es troba la colecció més important, que consistix en [[Ceràmica|ceràmica]] tradicional valenciana dels [[Sigle XV|sigles XV]] al [[Sigle XIX|XIX]], s'exponen més de 800 peces, de diversos llocs, pertanyents totes elles del llegat de Francisco Esteve Gálvez. En la segona planta està la pintura i escultura, casi totes les obres procedents de la desamortisació, en la tercera, en canvi es troben les obres dels artistes vinculats a la Diputació de Castelló, com són [[Gabriel Puig Roda]], [[Francisco Viciano]], [[Francisco Gimeno Barón]] o [[Joan Batiste Porcar|Joan Batiste Porcar Ripollés]], entre uns atres, aixina com atres artistes de renom castellonencs. |
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
Última revisió del 17:39 5 març 2024
El Museu de Belles Arts de Castelló, situat en la ciutat de Castelló de la Plana, és un edifici obra dels arquitectes Tuñón y Mansilla Arquitectos, que ha segut reconegut en numerosos premis d'arquitectura a nivell nacional, tals com el Premi d'Arquitectura FAD 2001, el Premi Obra Excelent de l'any 2001 concedit per Fomento de Construcciones y Contratas, i el Premi d'Arquitectura 1999-2000 del COACV (Colege Oficial d'Arquitectes de la Comunitat Valenciana). També ha segut finaliste en l'any 2001, del Premi Mies van der Rohe d'Arquitectura Contemporànea de l'Unió Europea, i en eixe mateix any finaliste en la III Bienal Iberoamericana d'Arquitectura i Urbanisme. El Museu perteneix a la Diputació Provincial de Castelló i està gestionat per la societat Castelló Cultural. La seua presència i la seua ubicació el convertixen en un dels edificis més emblemàtics de Castelló.
Descripció[editar | editar còdic]
L'edifici del Museu de Belles Arts fon inaugurat el 25 de giner de l'any 2001, es pot senyalar que l'edifici:
Este museu és un dels més antics de la Comunitat Valenciana, ya que va ser fundat en l'any 1845, gràcies a fondos artístics rebuts de la desamortisació, al principi del sigle XIX, de convents. En un primer moment se li va denominar com a Museu Provincial de Belles Arts, este museu va tindre diferents sèus en diferents llocs de la ciutat, fins que en l'any 2001 es va inaugurar la sèu actual en l'Avinguda Germans Bou.
L'edifici, és un clar referent de l'arquitectura contemporànea, realisat pels arquitectes Emilio Tuñón Álvarez i Luís Moreno Mansilla. Conta en una infraestructura de sis sales per a l'exposició, una d'elles es dedica a les exposicions temporals, també té una biblioteca, ademés d'oficines, sala de conferències i auditori, en el que es realisen diferents obres culturals, com els diferents concerts que oferixen, açò correspon perfectament a la societat que ho gestiona, l'anomenada Proyecte Cultural de Castelló, més coneguda com Castelló Cultural, la qual oferix diverses activitats culturals de tota classe, entre elles les que es realisen en este museu.
Coleccions[editar | editar còdic]
Referent als fondos que posseïx el museu, es compon, ademés de la colecció de la Diputació, depòsits de centres com el Museu del Prat, gràcies també a la desamortisació del mateix, aixina com donacions, entre les que destaca les de Justo Bou Álvaro, Joan Batiste Porcar o la de Francisco Esteve Gálvez.
Les sales abans descrites es disponen en quatre blocs entorn a un claustre. Les coleccions permanents es dividixen en tres grans àrees: Arqueologia-Etnologia, Ceràmica i Pintura-Escultura.
En el sòtol es troba la secció d'Arqueologia i Etnologia, en els seus propis recorreguts, es dividix aixina mateix en cinc eixos expositius: l'art i la comunicació, mostrant l'importància de la comunicació en les societats humanes, destacant l'art, a on destaca la mostra d'art rupestre llevantí; els arts de la subsistència, que nos mostra la forma de vida des dels primers pobladors de les terres de Castelló; els productors d'aliments, englobada en l'etnologia de les terres castellonenques; la tecnologia i el canvi cultural i les societats urbanes, estos dos últims eixos es dediquen a explicar-nos l'evolució etnològica en el territori, des de la prehistòria fins als nostres dies.
En la planta baixa i la primera planta es troba la colecció més important, que consistix en ceràmica tradicional valenciana dels sigles XV al XIX, s'exponen més de 800 peces, de diversos llocs, pertanyents totes elles del llegat de Francisco Esteve Gálvez. En la segona planta està la pintura i escultura, casi totes les obres procedents de la desamortisació, en la tercera, en canvi es troben les obres dels artistes vinculats a la Diputació de Castelló, com són Gabriel Puig Roda, Francisco Viciano, Francisco Gimeno Barón o Joan Batiste Porcar Ripollés, entre uns atres, aixina com atres artistes de renom castellonencs.