Diferència entre les revisions de "El Pueblo"
(Pàgina nova, en el contingut: «'''''El Pueblo''''' fon un periòdic editat en Valéncia, fundat en 1894 per Vicent Blasco Ibáñez com a diari defensor del republicanisme, i des...».) |
|||
Llínea 6: | Llínea 6: | ||
==Referencies== | ==Referencies== | ||
− | *[http://www.unav.es/cys/xiii1/reslaguna.htm Francesc A. Martínez Gallec, resenya de l'obra d'Antonio Laguna Argenter, ''El Pueblo, història d'un períodíco republicano (1894-1939)''. Revista Comunicación | + | *[http://www.unav.es/cys/xiii1/reslaguna.htm Francesc A. Martínez Gallec, resenya de l'obra d'Antonio Laguna Argenter, ''El Pueblo, història d'un períodíco republicano (1894-1939)''. Revista Comunicación y Sociedad], [[Universidad de Navarra]], Volum XIII, 1 de juny del 2000. |
[[Categoria:Mijos de comunicació valencians]] | [[Categoria:Mijos de comunicació valencians]] | ||
[[Categoria:Història Valenciana]] | [[Categoria:Història Valenciana]] |
Revisió de 02:00 15 dec 2009
El Pueblo fon un periòdic editat en Valéncia, fundat en 1894 per Vicent Blasco Ibáñez com a diari defensor del republicanisme, i desaparegut en 1939.
Encara que va mantindre un tall molt polític en els seus primers anys (coincidint en la gestió de Vicent Blasco Ibáñez), en 1906 fon canviant el disseny i els continguts, en més informació periodística i imàgens i major atenció a l'actualitat social, encara que sense perdre les seues característiques republicanes essencials. En la dictadura de Primo de Rivera i la censura, haurà d'abandonar la major part del contingut polític per a passar a dedicar les seues pàgines a qüestions d'oci i entreteniment.
Va canviar de titular en 1929, quan ho adquirix Sigfrido Blasco-Ibáñez (fill de Vicent Blasco Ibáñez) i es fa càrrec de la direcció en substitució de Félix Azzati. Encara que l'arribada de la Segona República va paréixer augurar moments d'èxit per a la publicació, Sigfrido és apartat de la publicació i el diari es vincula en la Confederació Espanyola de Dretes autònomes (CEDA), modificant per complet la seua orientació política, la qual cosa li va portar a perdre un número significatiu dels seus llectors tradicionals. En la Guerra Civil, la seua posició favorable als sublevats va provocar la seua confiscació.