Diferència entre les revisions de "Enkidu"
(Pàgina nova, en el contingut: «thumb|250px|Representació d'Enkidu lluitant en un [[lleó]] '''Enkidu''' és un personage de la mitologia sumèria, companyer d'a…») |
|||
| Llínea 9: | Llínea 9: | ||
Enkidu o '''Eabani''' era un home primitiu i salvage, que vivia cobert de pells d'animals. Va abandonar la seua tasca de pastorejar animals en la ciutat d'Uruk despuix de ser seduït per una sacerdotisa d'[[Ishtar]]. Es va trobar front a Gilgamesh en una lluita, pero despuix es varen tornar amics i varen lluitar junts contra el Bou del Cel ([[Gugalanna]]) i el varen derrotar. Els dos varen colaborar en la renaixença de la ciutat i en el seu enfortiment. Per la seua unió, varen fer progressar i renovar la cultura caldeo-babilònica fa aproximadament 5000 anys. Els contactes de Gilgamesh en els sacerdots i algunes diferències en les pràctiques del santuari d'Ishtar varen fer que estos invocaren als deus i es produïren malalties i molts problemes en la societat. Com a conseqüència, va morir Enkidu. La mort del seu amic va ser un dur colp per a Gilgamesh, que va intentar entendre l'immortalitat de l'ànima. | Enkidu o '''Eabani''' era un home primitiu i salvage, que vivia cobert de pells d'animals. Va abandonar la seua tasca de pastorejar animals en la ciutat d'Uruk despuix de ser seduït per una sacerdotisa d'[[Ishtar]]. Es va trobar front a Gilgamesh en una lluita, pero despuix es varen tornar amics i varen lluitar junts contra el Bou del Cel ([[Gugalanna]]) i el varen derrotar. Els dos varen colaborar en la renaixença de la ciutat i en el seu enfortiment. Per la seua unió, varen fer progressar i renovar la cultura caldeo-babilònica fa aproximadament 5000 anys. Els contactes de Gilgamesh en els sacerdots i algunes diferències en les pràctiques del santuari d'Ishtar varen fer que estos invocaren als deus i es produïren malalties i molts problemes en la societat. Com a conseqüència, va morir Enkidu. La mort del seu amic va ser un dur colp per a Gilgamesh, que va intentar entendre l'immortalitat de l'ànima. | ||
| − | No existix fòra de les històries relacionades en Gilgamesh. Segons els coneiximents actuals, mai va ser un deu al que adorar i està absent de les llistes de deiyays de l'antiga [[Mesopotàmia]]. Sembla aparéixer en una invocació de l'era paleobabilònica destinada a silenciar a un bebé que plora, text que també evoca el fet de que s'afirmaria que Enkidu va determinar la mida del pas del temps durant la nit, aparentment en relació en el seu paper com a guardià de la rabera en la nit en l'epopeya. | + | No existix fòra de les històries relacionades en Gilgamesh. Segons els coneiximents actuals, mai va ser un deu al que adorar i està absent de les llistes de deiyays de l'antiga [[Mesopotàmia]]. Sembla aparéixer en una invocació de l'era paleobabilònica destinada a silenciar a un bebé que plora, text que també evoca el fet de que s'afirmaria que Enkidu va determinar la mida del pas del temps durant la nit, aparentment en relació en el seu paper com a guardià de la rabera en la nit en l'epopeya. |
== Referències == | == Referències == | ||
Revisió de 17:54 14 feb 2024
Enkidu és un personage de la mitologia sumèria, companyer d'aventures del rei i héroe mitològic Gilgamesh.
La seua llegenda narra que, en vista de la força i la gran vanitat de Gilgamesh, la deesa Aruru decidix crear una criatura capaç de véncer en combat al rei sumeri. Llavors forma a Enkidu a partir de l'argila i ho envia a la terra.
Enkidu apareix com un ser primitiu, incivilisat i inclús practicant del bestialisme, encara que no deixa de ser un personage positiu que es convertix en companyer de l'héroe. Representa la naturalea i la vida rural i llauradora front a la civilisació i els valors urbans que representen al seu amic Gilgamesh.
Enkidu o Eabani era un home primitiu i salvage, que vivia cobert de pells d'animals. Va abandonar la seua tasca de pastorejar animals en la ciutat d'Uruk despuix de ser seduït per una sacerdotisa d'Ishtar. Es va trobar front a Gilgamesh en una lluita, pero despuix es varen tornar amics i varen lluitar junts contra el Bou del Cel (Gugalanna) i el varen derrotar. Els dos varen colaborar en la renaixença de la ciutat i en el seu enfortiment. Per la seua unió, varen fer progressar i renovar la cultura caldeo-babilònica fa aproximadament 5000 anys. Els contactes de Gilgamesh en els sacerdots i algunes diferències en les pràctiques del santuari d'Ishtar varen fer que estos invocaren als deus i es produïren malalties i molts problemes en la societat. Com a conseqüència, va morir Enkidu. La mort del seu amic va ser un dur colp per a Gilgamesh, que va intentar entendre l'immortalitat de l'ànima.
No existix fòra de les històries relacionades en Gilgamesh. Segons els coneiximents actuals, mai va ser un deu al que adorar i està absent de les llistes de deiyays de l'antiga Mesopotàmia. Sembla aparéixer en una invocació de l'era paleobabilònica destinada a silenciar a un bebé que plora, text que també evoca el fet de que s'afirmaria que Enkidu va determinar la mida del pas del temps durant la nit, aparentment en relació en el seu paper com a guardià de la rabera en la nit en l'epopeya.
Referències
- Bottéro, Jean. La religión más antigua: Mesopotamia, pp.43-44, Madrid: Trotta (2001), ISBN 84-8164-452-8
- J. Renger, 1967: "Untersuchungen zum Priestertum in der altbabylonischen Zeit", Zeitschrift für Assyriologie und vorderasiatische Archäologie. Vol. 58. p. 118
- Jordan, Michael, Encyclopedia of Gods, Kyle Cathie Limited, 2ª edición. 2002. ISBN 978-1-85626-453-2
- Lara Peinado, Federico. Poema gilgamesh, Madrid:Tecnos (2010). ISBN 978-84-309-4339-5
- Patricia Monaghan (2010). Encyclopedia of Goddesses and Heroines. ABC-CLIO. pp. 63-64. ISBN 978-0-313-34989-8
Bibliografia
- Bottero, J. La epopeya de Gilgamesh, Akal (1998). ISBN 84-460-1017-8
- Dalglish, Cass (2008). Humming The Blues: Inspired by Nin-Me-Sar-Ra, Enheduanna's Song to Inanna. Oregon: CALYX Books. ISBN 978-0-934971-92-8
- Sjoberg, Ake; Bermann, E. (1969). The Collection of the Sumerian Temple Hymns. Locust Valley, J.J. Augustin
- Sjoberg, Ake (1975). In-nin sa-gur-ra: A Hymn to the Goddess Inanna by the en-Priestess Enheduanna. Zeitschrift für Assyriologie und Vorderasiatische Archaeologie 65: 161–253
Enllacos externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Enkidu.