Diferència entre les revisions de "Protó"
Anar a la navegació
Anar a la busca
| Llínea 4: | Llínea 4: | ||
== Referències == | == Referències == | ||
| − | * [https://estudogeral.sib.uc.pt/bitstream/10316/79993/1/Science%202013_Proton%20Structure%20from%20the%20Measurement%20of%202S-2P%20Transition%20Frequencies%20of%20Muonic%20Hydrogen%20%7C%20Science.pdf Antognini, Aldo et al. (25 de enero de 2013). «Proton Structure from the Measurement of 2S-2P Transition Frequencies of Muonic Hydrogen». Science 339 (6118): 417-420. Bibcode:2013Sci...339..417A. PMID 23349284. S2CID 346658. hdl:10316/79993.] | + | * [https://estudogeral.sib.uc.pt/bitstream/10316/79993/1/Science%202013_Proton%20Structure%20from%20the%20Measurement%20of%202S-2P%20Transition%20Frequencies%20of%20Muonic%20Hydrogen%20%7C%20Science.pdf Antognini, Aldo et al. (25 de enero de 2013). «Proton Structure from the Measurement of 2S-2P Transition Frequencies of Muonic Hydrogen». Science 339 (6118): 417-420. Bibcode:2013Sci...339..417A. PMID 23349284. S2CID 346658. hdl:10316/79993] |
| + | * [https://www.tandfonline.com/doi/abs/10.1080/14786440608635919 Rutherford E. (1919). «LIV. Collision of α particles with light atoms. IV. An anomalous effect in nitrogen». Philosophical Magazine Series 6 37 (222). doi:10.1080/14786440608635919.] | ||
== Bibliografia == | == Bibliografia == | ||
Revisió de 19:59 22 gin 2024
Estructura de quarks d'un protó
El protó és una partícula subatòmica en càrrega elèctrica positiva d'1 e (1.6 × 10-19 C). El protó es classifica com a barió, i està compost per tres quarks (uud). L'antipartícula corresponent, l'antiprotó, té les mateixes característiques que el protó pero és de càrrega elèctrica negativa.
Referències
- Antognini, Aldo et al. (25 de enero de 2013). «Proton Structure from the Measurement of 2S-2P Transition Frequencies of Muonic Hydrogen». Science 339 (6118): 417-420. Bibcode:2013Sci...339..417A. PMID 23349284. S2CID 346658. hdl:10316/79993
- Rutherford E. (1919). «LIV. Collision of α particles with light atoms. IV. An anomalous effect in nitrogen». Philosophical Magazine Series 6 37 (222). doi:10.1080/14786440608635919.
Bibliografia
- Basdevant, J.-L.; Rich, J.; Spiro, M. (2005). Springer, ed. Fundamentos de Física Nuclear. p. 155. ISBN 978-0-387-01672-6.
- Glasstone, Samuel; Dolan, Philip J., eds. (1977), The Effects of Nuclear Weapons (3rd edición), U.. Dept. of Defense and Energy Research and Development Administration, U.S. Government Printing Office, ISBN 978-1-60322-016-3
- Carson, M.J. (2004). «Fondo de neutrones en detectores de xenón a gran escala para la búsqueda de materia oscura». Física de Astropartículas 21 (6): 667-687. Bibcode:2004APh....21..667C. S2CID 17887096. arXiv:hep-ex/0404042
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Protó.
«Protó». Diccionari General de la Llengua Valenciana . Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).