Diferència entre les revisions de "Aristòtil"
| Llínea 9: | Llínea 9: | ||
En això, junt en el platonisme i el [[cristianisme]], la tradició occidental va perdre certes formes de pensament diferents, com fon gran part del pensament dels [[filòsofs presocràtics]] i dels [[sofistes]] (molt populars en l'antiga [[Grècia]]) i, de fet, en la ''història de la [[Metafísica]] '', estes teories aristotèliques s'han consolidat i, a vegades instalat, en forma de [[prejuí]]s filosòfics. | En això, junt en el platonisme i el [[cristianisme]], la tradició occidental va perdre certes formes de pensament diferents, com fon gran part del pensament dels [[filòsofs presocràtics]] i dels [[sofistes]] (molt populars en l'antiga [[Grècia]]) i, de fet, en la ''història de la [[Metafísica]] '', estes teories aristotèliques s'han consolidat i, a vegades instalat, en forma de [[prejuí]]s filosòfics. | ||
| + | |||
| + | == Referències == | ||
| + | * Aristóteles (2011). Miguel Candel Sanmartín, ed. Obra completa. Biblioteca de Grandes Pensadores. Madrid: Editorial Gredos | ||
| + | * X. Antich, Introducción a la metafísica de Aristóteles. El problema del objeto en la Filosofía primera, PPU, Barcelona 1990 | ||
| + | |||
| + | == Bibliografia == | ||
| + | * Aristóteles. Obras completas. Editorial Gredos. Madrid | ||
| + | * G. Fraile, Historia de la filosofía. Vol.I. Grecia y Roma, BAC, Madrid 1997, 7ª ed | ||
| + | * J. Barnes, Aristóteles, traducción del inglés por Marta Sansigre Vidal, Cátedra, Madrid 1987 | ||
| + | * I. Yarza, La racionalidad de la ética de Aristóteles. Un estudio sobre Ética a Nicómaco I, EUNSA, Pamplona 2001 | ||
[[Categoria:Biografies]] | [[Categoria:Biografies]] | ||
Revisió de 19:06 25 dec 2023
Aristòtil (Estagira, Macedònia 384 a. C. - † Calcis Eubea, Grècia 322 a. C.) fon un dels més grans filòsofs de l'antiguetat, de l'història de la filosofia occidental i l'autor enciclopèdic més portentós que haja donat la humanitat.
Fon el creador de la llògica formal, economia, astronomia, precursor de la anatomia i la biologia i un creador de la taxonomia (és considerat el pare de la zoologia i la botànica). Està considerat Aristòtil (junt en Plató) com el determinant de gran part del corpus de creències del Pensament Occidental de l'home corrent (allò que hui denominem "sentit comú" de l'home occidental).
Creències fundades en conceptes i formulacions tan importants com crear la primera formalisació Llògica; la formulació del principi de no contradicció; el concepte de substància, entés com subjecte, i el predicat, com categoria; i la analogia del ser, poden ser considerats com la base sobre la qual es va construir la filosofia tradicional d'occident.
Aristòtil va inaugurar tota una nova visió del món. Va demostrar, o va crear i, sobretot, va popularisar (segons la perspectiva d'a on se li veja) una série d'idees comunes per a moltes persones.
En això, junt en el platonisme i el cristianisme, la tradició occidental va perdre certes formes de pensament diferents, com fon gran part del pensament dels filòsofs presocràtics i dels sofistes (molt populars en l'antiga Grècia) i, de fet, en la història de la Metafísica , estes teories aristotèliques s'han consolidat i, a vegades instalat, en forma de prejuís filosòfics.
Referències
- Aristóteles (2011). Miguel Candel Sanmartín, ed. Obra completa. Biblioteca de Grandes Pensadores. Madrid: Editorial Gredos
- X. Antich, Introducción a la metafísica de Aristóteles. El problema del objeto en la Filosofía primera, PPU, Barcelona 1990
Bibliografia
- Aristóteles. Obras completas. Editorial Gredos. Madrid
- G. Fraile, Historia de la filosofía. Vol.I. Grecia y Roma, BAC, Madrid 1997, 7ª ed
- J. Barnes, Aristóteles, traducción del inglés por Marta Sansigre Vidal, Cátedra, Madrid 1987
- I. Yarza, La racionalidad de la ética de Aristóteles. Un estudio sobre Ética a Nicómaco I, EUNSA, Pamplona 2001