Diferència entre les revisions de "Carlos López Rodríguez"
Llínea 19: | Llínea 19: | ||
== Controvèrsia == | == Controvèrsia == | ||
− | El que fon director de l'[[Archiu de la Corona d'Aragó]], [[Carlos López Rodríguez]], des de l'any [[1998]] fins a [[2021]], comenta que [[Pròsper de Bofarull]], director del ACA entre els anys [[1814]] i [[1849]], no manipulà cap document i en canvi, es dedicà a ordenar, conservar, restaurar i inventariar tots els documents que estaven en un estat d'abandó, en pols i insectes. Ademés conseguí la cessió d'un edifici adequat, també amplià l'archiu en uns atres documents procedents de monasteris i feu la transcripció dels documents. En canvi, atres autors | + | El que fon director de l'[[Archiu de la Corona d'Aragó]], [[Carlos López Rodríguez]], des de l'any [[1998]] fins a [[2021]], comenta que [[Pròsper de Bofarull]], director del ACA entre els anys [[1814]] i [[1849]], no manipulà cap document i en canvi, es dedicà a ordenar, conservar, restaurar i inventariar tots els documents que estaven en un estat d'abandó, en pols i insectes. Ademés conseguí la cessió d'un edifici adequat, també amplià l'archiu en uns atres documents procedents de monasteris i feu la transcripció dels documents. En canvi, atres autors comenten que feu una manipulació i tergiversació d'alguns documents: |
{{Cita|''El [[Archiu de la Corona d'Aragó|Archivo de la Corona de Aragón]] estuvo controlado durante todo el [[sigle XIX|siglo XIX]] por la familia Bofarull. Uno de sus más insignes miembros, [[Pròsper de Bofarull i Mascaró|Próspero de Bofarull]], publicó a mediados de siglo una serie de documentos inéditos entre los que figuraban una nueva versión del [[Llibre del Repartiment|Llibre dels Repartiments]].'' | {{Cita|''El [[Archiu de la Corona d'Aragó|Archivo de la Corona de Aragón]] estuvo controlado durante todo el [[sigle XIX|siglo XIX]] por la familia Bofarull. Uno de sus más insignes miembros, [[Pròsper de Bofarull i Mascaró|Próspero de Bofarull]], publicó a mediados de siglo una serie de documentos inéditos entre los que figuraban una nueva versión del [[Llibre del Repartiment|Llibre dels Repartiments]].'' |
Revisió de 17:49 27 nov 2023
Carlos López Rodríguez (Madrit, 1961), és un historiador i escritor espanyol, fon director de l'Archiu de la Corona d'Aragó (ACA) durant els anys 1998 fins a 2021.
Biografia
Carlos López Rodríguez és doctor en Història Medieval per l'Universitat Complutense de Madrit. Ingressà per oposició en el Cos Facultatiu d'Archivers, Bibliotecaris i Arqueòlecs de l'Estat. Fon director de l'Archiu del Regne de Valéncia entre 1990 i 1998, i de l'Archiu de la Corona d'Aragó (ACA) des de l'any 1998 fins a la seua jubilació voluntària en 2021. És acadèmic corresponent de la Real Acadèmia de l'Història per la província de Barcelona.
Obra
- Epistolari de Ferran I d'Antequera amb els infants d'Aragó i la reina Elionor (1413-1416) (2004)
- Diplomatari Borja, 2. Documents de l'Arxiu de la Corona d'Aragó (1416-1429) (2004)
- Diplomatari Borja, 3. Documents de l'Arxiu de la Corona d'Aragó (1429-1444) (2005)
- Liber patrimonii Regii Valentiae (2006)
- Diplomatari Borja, 4. Documents de l'Arxiu de la Corona d'Aragó (1444-1458) (2007)
- Archivo de la Corona de Aragón (2007), junt a Estebán Sarasa Sánchez.
- ¿Qué es el archivo de la Corona de Aragón? (2007)
- Sexe i violència en la Corona d'Aragó (2014)
- Falsos, falsarios y crédulos en los archivos españoles (2022)
Controvèrsia
El que fon director de l'Archiu de la Corona d'Aragó, Carlos López Rodríguez, des de l'any 1998 fins a 2021, comenta que Pròsper de Bofarull, director del ACA entre els anys 1814 i 1849, no manipulà cap document i en canvi, es dedicà a ordenar, conservar, restaurar i inventariar tots els documents que estaven en un estat d'abandó, en pols i insectes. Ademés conseguí la cessió d'un edifici adequat, també amplià l'archiu en uns atres documents procedents de monasteris i feu la transcripció dels documents. En canvi, atres autors comenten que feu una manipulació i tergiversació d'alguns documents:
Durante la reconquista del Reino de Valencia, Jaime I prometió una porción de tierra y una casa a todo aquel que le ayudase en la guerra; en este Llibre dels Repartiments figuran las promesas que efectuó Jaime I a los distintos soldados. En teoría, este documento acreditaría la repoblación catalana de Valencia (si bien este extremo ya fue refutado por el propio Ubieto al demostrar que el Llibre dels Repartiments sólo contiene las promesas efectuadas por el Rey, pero no el nombre de quienes realmente se quedaron en Valencia).
El caso es que en la traducción de Bofarull aparecen numerosos nombres tachados u omitidos con respecto al original; casualmente, se trataba de nombres de aragoneses y de navarros. Esto permitió hablar de una repoblación netamente catalana de Valencia.- El periòdic El Mundo publicà el dumenge, 8.9.2013, un artícul de Julio Martín Alarcón en un suplement titulat 'Crónica' a on parlava de Pròsper Bofarull, antic archiver del ACA (Archiu de la Corona d'Aragó) de sèu en la ciutat de Barcelona. L'artícul és molt interessant, trau a la llum pública la manipulació que est element feu dels principals documents valencians:
La exaltación del nacionalismo catalanista la comenzó Próspero de Bofarull en 1847, el día que eliminó de un libro medieval apellidos aragoneses, navarros y castellanos en la conquista del reino de Valencia. [...] Don Próspero TACHÓ nombres aragoneses para que los catalanes no fueran minoría. [...] El libro de hechos de armas de Cataluña es otro engaño. Se dató en 1420 pero es de dos siglos después... Su autor, Joan Gaspar Roig i Jalpí (1624-1691), ejecutó un engaño extraordinario al asegurar que la obra, en realidad escrita por él en el siglo XVII, era una copia de un incunable de 1420 firmado por Bernard Boadas. El apócrifo ha sido usado como fuente para narrar la historia de la patria catalana durante siglos, hasta que en 1948 el medievalista y lingüista Miquel Coll y Alentorn descubrió el timo. [...] El primer testamento del Rey Jaime I, que sólo consideraba a Cataluña condado feudal, desapareció... A las adulteraciones de Próspero de Bofarull se uniría la conveniente desaparición del testamento de Jaime I -legajo 758, según la antigua numeración- que establecía los límites de los reinos de Aragón, Valencia y Mallorca y del Condado de Barcelona. [...] Tras descubrir la manipulación de Bofarull, el historiador Ubieto y sus hijos fueron amenazados. [...]
Otro mito es el de la Senyera: En realidad era el emblema medieval de la Casa de la Corona de Aragón.- El periòdic El Mundo publicà el 21.9.2015, un atre artícul de Julio Martín Alarcón titulat El archivero catalán que manipuló los documentos de la Edad Media, ací deixem un extracte: