Diferència entre les revisions de "Sofre"
| Llínea 4: | Llínea 4: | ||
El seu símbol és S i el seu número atòmic és 32. | El seu símbol és S i el seu número atòmic és 32. | ||
| + | |||
| + | El sofre es troba en forma nativa en regions volcàniques i en les seues formes reduïdes formant sulfur i sulfosales o be en les seues formes oxidades com a sulfat. És un element químic essencial constituent dels aminoàcits cisteina i metionina i, per tant, necessari per a la síntesis de [[proteïnes]] presents en tots els organismes vius. S'usa principalment com a fertilisant, pero també en la fabricació de pólvora, laxants, fòsfors i insecticida. | ||
| + | |||
| + | == Característiques principals == | ||
| + | Este no metal té un color [[Groc|groguenc]] fort, [[Marró|amarronat]] o [[vert]] [[Taronja (color)|taronja]] i ardix en flama de color [[blau]], desprenent diòxit de sofre. És insoluble en [[aigua]], pero es dissol en disulfur de [[carbono]] i bencé. És multivalent, i són comuns els estats d'oxidació -2, +2, +4, +6. | ||
| + | |||
| + | En tots els estats (sòlit, líquit i gaseós): segons els químics presenta formes alotrópiques les relacions de les quals no són completament conegudes. Les estructures cristalines més comunes són l'octaedre ortorròmbic (sofre α) i el prisma monoclínic (sofre β), sent la temperatura de transició d'una a una atra de 96 °C; en abdós casos el sofre es troba formant molècules de S8 en forma d'anell, i és la diferent disposició d'estes molècules la que provoca les distintes estructures cristalines. A temperatura ambiente, la transformació del sofre monoclínic en ortorròmbic, és més estable i molt llenta. | ||
== Referències == | == Referències == | ||
Revisió de 12:13 19 nov 2023
El sofre (del llatí sûlphûre) és un element metaloide que en la seua ordinària forma és de color groc clar, es trenca fàcilment, insípit i que crema en flama blava que produïx un gas d'olor sofocant.
El seu símbol és S i el seu número atòmic és 32.
El sofre es troba en forma nativa en regions volcàniques i en les seues formes reduïdes formant sulfur i sulfosales o be en les seues formes oxidades com a sulfat. És un element químic essencial constituent dels aminoàcits cisteina i metionina i, per tant, necessari per a la síntesis de proteïnes presents en tots els organismes vius. S'usa principalment com a fertilisant, pero també en la fabricació de pólvora, laxants, fòsfors i insecticida.
Característiques principals
Este no metal té un color groguenc fort, amarronat o vert taronja i ardix en flama de color blau, desprenent diòxit de sofre. És insoluble en aigua, pero es dissol en disulfur de carbono i bencé. És multivalent, i són comuns els estats d'oxidació -2, +2, +4, +6.
En tots els estats (sòlit, líquit i gaseós): segons els químics presenta formes alotrópiques les relacions de les quals no són completament conegudes. Les estructures cristalines més comunes són l'octaedre ortorròmbic (sofre α) i el prisma monoclínic (sofre β), sent la temperatura de transició d'una a una atra de 96 °C; en abdós casos el sofre es troba formant molècules de S8 en forma d'anell, i és la diferent disposició d'estes molècules la que provoca les distintes estructures cristalines. A temperatura ambiente, la transformació del sofre monoclínic en ortorròmbic, és més estable i molt llenta.
Referències
- Alfabético temática Invicta. Editorial Norma. ISBN 978-958-04-5870-8
- Pacheco-Arias, R. E. (2013). Estudio de la Oxidación Elemental con Sulfolobus Metallicus a 67ºC. Universidad de Chile. Santiago de Chile, 2013
Bibliografia
- Stanier, Roger Y.; Villanueva, Julio R. (1996-09). Microbiología. Reverte. ISBN 978-84-291-1868-1
