Diferència entre les revisions de "Francesc Eiximenis"
Anar a la navegació
Anar a la busca
(→Obra) |
|||
| (No es mostren 25 edicions intermiges d'3 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | '''Francesc Eiximenis''' ([[Girona]], [[1330]] - [[Perpinyà]], [[23 d'abril]] de [[1409]]) fon un escritor | + | {{Biografia| |
| + | | nom = Francesc Eiximenis | ||
| + | | image = [[File:Francesc Eiximenes.jpg|250px]] | ||
| + | | peu = | ||
| + | | nacionalitat = [[Corona d'Aragó]] | ||
| + | | ocupació = Religiós i escritor | ||
| + | | data_naix = [[1330]] | ||
| + | | lloc_naix = [[Girona]], [[Corona d'Aragó]] | ||
| + | | data_mort = [[23 d'abril]] de [[1409]] | ||
| + | | lloc_mort = [[Perpinyà]], [[Corona d'Aragó]] | ||
| + | }} | ||
| + | '''Francesc Eiximenis''' ([[Girona]], [[1330]] - † [[Perpinyà]], [[23 d'abril]] de [[1409]]) fon un religiós franciscà i escritor de la [[Corona d'Aragó]]. | ||
== Biografia == | == Biografia == | ||
| Llínea 6: | Llínea 17: | ||
Francesc Eiximenis passà part de la seua vida en la ciutat de [[Valéncia]]. Fon contemporàneu de [[Sant Vicent Ferrer]]. | Francesc Eiximenis passà part de la seua vida en la ciutat de [[Valéncia]]. Fon contemporàneu de [[Sant Vicent Ferrer]]. | ||
| + | |||
| + | == Obra == | ||
| + | |||
| + | * ''Llibre de les dones'' ([[1387]]-[[1392]]) | ||
| + | |||
| + | * ''Lo Crestià'' ([[1379]]-[[1392]]), obra enciclopèdica que conté, entre atres: | ||
| + | |||
| + | ** ''Dotzè del Crestià'' | ||
| + | ** ''[[Regiment de la Cosa Pública]]'' (Cristòfor Cofman, [[Valéncia]], [[1499]]). | ||
| + | |||
| + | * ''[[Scala Dei (Eiximenis)|Scala Dei]]'' (''Escala de Deu''), també nomenat ''Tractat de contemplació'' ([[1399]]) | ||
== Cites == | == Cites == | ||
| + | [[Archiu:Scaladei.jpg|thumb|250px|Scala Dei]] | ||
| − | * Transcripció de ''La trenta e dues'', alabança a Valéncia del llibre ''Regiment de la Cosa | + | * Transcripció de ''La trenta e dues'', alabança a Valéncia del llibre ''[[Regiment de la Cosa Pública]]'' (edició valenciana de l'any [[1499]]), del franciscà Francesc Eiximenis, sobre les arrels [raïls] de la [[Llengua Valenciana]], se pot llegir: |
{{Cita|''... aquesta terra ha llenguatge compost de diverses llengües que li son entorn, e de cascuna a retengut ço que millo li es, e ha lexats los pus durs e los pus mals sonants vocables del altres, he ha presos los millors...''}} | {{Cita|''... aquesta terra ha llenguatge compost de diverses llengües que li son entorn, e de cascuna a retengut ço que millo li es, e ha lexats los pus durs e los pus mals sonants vocables del altres, he ha presos los millors...''}} | ||
| + | |||
| + | * En el seu llibre ''Scala Dei'' (1523), Eiximenis diu: | ||
| + | |||
| + | {{Cita|Novament traduït del Llemosí en la nostra vulgar Llengua valenciana}} | ||
| + | |||
| + | * Francesc Eiximenis en el final del ''Art del Ben Morir'', diu: | ||
| + | |||
| + | {{Cita|... del meu pobre entendre en llengua valenciana...}} | ||
| + | |||
| + | * Cita publicada en el llibre titulat ''Antes y después de la conquista de Valencia'' de [[Francisco Lliso i Genovés]] (Valéncia, 1991): | ||
| + | |||
| + | {{Cita|''A Francisco Eiximenis le debemos los valencianos la claridad en su referencia a la lengua valenciana, valedero para todos los tiempos pasados y actuales: "De todas las hablas que han pasado por estas tierras la lengua valenciana se ha quedado con lo mejor de cada una de ellas"''}} | ||
* Cita publicada en la Revista Renou: | * Cita publicada en la Revista Renou: | ||
| − | {{Cita|No cap dubte. Si el mestre [[Antoni Canals]] oponia la [[llengua valenciana]] a la catalana en la seua obra [[Valeri Màxim|Valeri Maxim]] i el mestre Eiximenis les opon igualment en els seus escrits, serà perque estos escritors excelents, per la purea i elegància del seu llenguage i de fama mundial, sabien i entenien que la llengua valenciana no era la catalana i volien conservar la personalitat pròpia de cada una d'elles dos.|[[Revista Renou]] (nº 78, març 2014), editada per l' | + | {{Cita|No cap dubte. Si el mestre [[Antoni Canals]] oponia la [[llengua valenciana]] a la catalana en la seua obra [[Valeri Màxim|Valeri Maxim]] i el mestre Eiximenis les opon igualment en els seus escrits, serà perque estos escritors excelents, per la purea i elegància del seu llenguage i de fama mundial, sabien i entenien que la llengua valenciana no era la catalana i volien conservar la personalitat pròpia de cada una d'elles dos.|[[Revista Renou]] (nº 78, març 2014), editada per l'[[Cardona Vives|associació Cardona Vives de Castelló]]}} |
| + | |||
| + | == Referències == | ||
| + | |||
| + | * Hauf, Albert. “Eiximenis, Joan de Salisbury i Fr. Joan de Gales, OFM”. Miscellànea Sanchis Guarner, I. Quaderns de Filologia. Universitat de Valéncia. 1984. 167-174 | ||
| + | * Hauf, Albert. «La huella de Ubertino de Casale en el preerasmismo hispánico: el caso de fray Francesc Eiximenis», Actes del X Congrés Internacional de l'Associació Hispànica de Literatura Medieval [Associació Hispànica de Literatura Medieval / IIFV, Universitat d’Alacant, 16/20 de setembre de 2003]. Alacant. IIFV. 2005. 93-135 | ||
| + | * Wittlin, Curt. "Era Cristià Lo Crestià de Francesc Eiximenis? Història d'un error de Paleografia". Caplletra, 48. Primavera 2010. 163-77 | ||
| + | |||
| + | == Bibliografia == | ||
| + | |||
| + | * Catàlec dels manuscrits de les obres de Francesc Eiximenis, OFM, conservats en biblioteques públiques. Volum I: descripció dels manuscrits, a cura de J. de Puig i Oliver, J. Perarnau i Espelt, G. Avenoza, L. Soriano, C. Clausell Nácher, P. Gispert-Saüch, D. Guixeras, E. Izquierdo Molinas, S. Martí, X. Renedo i R. Rojas Fernández, Barcelona: Institut d'Estudis Catalans-Facultat de Teologia de Catalunya, 2012, 1088 pp. Corpus scriptorum Cataloniae. Series D, Subsidia; 2) ISBN 978-84-9965-076-0 | ||
| + | * David Guixeras, Sadurní Martí, «Francesc Eiximenis 7.2», Història de la Literatura Catalana. Literatura Medieval, II: Segles XIV-XV (dir. Lola Badia), Barcelona: Enciclopèdia Catalana/Barcino/Ajuntament de Barcelona, 2014, 21-59. ISBN 978-84-412-2296-0 | ||
| + | * Hauf i Valls, Albert G., D'Eiximenis a sor Isabel de Villena. València-Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat-Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, 1990 | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
| + | {{Commonscat|Francesc Eiximenis}} | ||
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Francesc_Eiximenis Francesc Eiximenis en Wikipedia] | * [https://es.wikipedia.org/wiki/Francesc_Eiximenis Francesc Eiximenis en Wikipedia] | ||
| + | [[Categoria:Biografies]] | ||
| + | [[Categoria:Religiosos]] | ||
| + | [[Categoria:Escritors]] | ||
| + | [[Categoria:Lliteratura valenciana]] | ||
| + | [[Categoria:Sigle d'Or de la Llengua Valenciana]] | ||
[[Categoria:Religió]] | [[Categoria:Religió]] | ||
| − | |||
Revisió de 17:26 12 nov 2023
| Francesc Eiximenis | |||
|---|---|---|---|
| |||
| Nacionalitat: | Corona d'Aragó | ||
| Ocupació: | Religiós i escritor | ||
| Naiximent: | 1330 | ||
| Lloc de naiximent: | Girona, Corona d'Aragó | ||
| Defunció: | 23 d'abril de 1409 | ||
| Lloc de defunció: | Perpinyà, Corona d'Aragó | ||
Francesc Eiximenis (Girona, 1330 - † Perpinyà, 23 d'abril de 1409) fon un religiós franciscà i escritor de la Corona d'Aragó.
Biografia
Frances Eiximenis fon traductor, escritor i mestre en Sacra Teologia. Possiblement un dels autors catalans migevals més llegits, copiats, publicats i traduïts, es pot afirmar que tant en l'àmbit lliterari com en l'àmbit polític, va tindre molta influència. Entre els seus llectors podem trobar a importants personalitats de la seua época, com per eixemple als reis de la Corona d'Aragó Pere el Cerimoniós, Joan I el Caçador i Martí I l'Humà, o la reina María de Lluna (dòna de Martí l'Humà), i al Papa d'Avinyó Benedicte XIII.
Francesc Eiximenis passà part de la seua vida en la ciutat de Valéncia. Fon contemporàneu de Sant Vicent Ferrer.
Obra
- Dotzè del Crestià
- Regiment de la Cosa Pública (Cristòfor Cofman, Valéncia, 1499).
Cites
- Transcripció de La trenta e dues, alabança a Valéncia del llibre Regiment de la Cosa Pública (edició valenciana de l'any 1499), del franciscà Francesc Eiximenis, sobre les arrels [raïls] de la Llengua Valenciana, se pot llegir:
... aquesta terra ha llenguatge compost de diverses llengües que li son entorn, e de cascuna a retengut ço que millo li es, e ha lexats los pus durs e los pus mals sonants vocables del altres, he ha presos los millors...
- En el seu llibre Scala Dei (1523), Eiximenis diu:
Novament traduït del Llemosí en la nostra vulgar Llengua valenciana
- Francesc Eiximenis en el final del Art del Ben Morir, diu:
... del meu pobre entendre en llengua valenciana...
- Cita publicada en el llibre titulat Antes y después de la conquista de Valencia de Francisco Lliso i Genovés (Valéncia, 1991):
A Francisco Eiximenis le debemos los valencianos la claridad en su referencia a la lengua valenciana, valedero para todos los tiempos pasados y actuales: "De todas las hablas que han pasado por estas tierras la lengua valenciana se ha quedado con lo mejor de cada una de ellas"
- Cita publicada en la Revista Renou:
No cap dubte. Si el mestre Antoni Canals oponia la llengua valenciana a la catalana en la seua obra Valeri Maxim i el mestre Eiximenis les opon igualment en els seus escrits, serà perque estos escritors excelents, per la purea i elegància del seu llenguage i de fama mundial, sabien i entenien que la llengua valenciana no era la catalana i volien conservar la personalitat pròpia de cada una d'elles dos.
Revista Renou (nº 78, març 2014), editada per l'associació Cardona Vives de Castelló
Referències
- Hauf, Albert. “Eiximenis, Joan de Salisbury i Fr. Joan de Gales, OFM”. Miscellànea Sanchis Guarner, I. Quaderns de Filologia. Universitat de Valéncia. 1984. 167-174
- Hauf, Albert. «La huella de Ubertino de Casale en el preerasmismo hispánico: el caso de fray Francesc Eiximenis», Actes del X Congrés Internacional de l'Associació Hispànica de Literatura Medieval [Associació Hispànica de Literatura Medieval / IIFV, Universitat d’Alacant, 16/20 de setembre de 2003]. Alacant. IIFV. 2005. 93-135
- Wittlin, Curt. "Era Cristià Lo Crestià de Francesc Eiximenis? Història d'un error de Paleografia". Caplletra, 48. Primavera 2010. 163-77
Bibliografia
- Catàlec dels manuscrits de les obres de Francesc Eiximenis, OFM, conservats en biblioteques públiques. Volum I: descripció dels manuscrits, a cura de J. de Puig i Oliver, J. Perarnau i Espelt, G. Avenoza, L. Soriano, C. Clausell Nácher, P. Gispert-Saüch, D. Guixeras, E. Izquierdo Molinas, S. Martí, X. Renedo i R. Rojas Fernández, Barcelona: Institut d'Estudis Catalans-Facultat de Teologia de Catalunya, 2012, 1088 pp. Corpus scriptorum Cataloniae. Series D, Subsidia; 2) ISBN 978-84-9965-076-0
- David Guixeras, Sadurní Martí, «Francesc Eiximenis 7.2», Història de la Literatura Catalana. Literatura Medieval, II: Segles XIV-XV (dir. Lola Badia), Barcelona: Enciclopèdia Catalana/Barcino/Ajuntament de Barcelona, 2014, 21-59. ISBN 978-84-412-2296-0
- Hauf i Valls, Albert G., D'Eiximenis a sor Isabel de Villena. València-Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat-Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, 1990
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Francesc Eiximenis.