Diferència entre les revisions de "Dret romà"
(Pàgina nova, en el contingut: «'''Dret romà''' és el conjunt de normes jurídiques per las quals es va regir el poble de Roma al llarc de la seua història. El seu estudi comprén, d'una b...».) |
|||
| (No es mostren 24 edicions intermiges d'6 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | '''Dret romà''' és el conjunt de normes jurídiques per las quals es va regir el poble de Roma | + | '''Dret romà''' és el conjunt de normes jurídiques per las quals es va regir el poble de Roma a lo llarc de la seua història. El seu estudi comprén, d'una banda, l'història de [[Antiga Roma|Roma]] (principalment les diferents fases i migs que faran estes normes s'exteriorisen, és dir, les fonts de producció d'este Dret, i d'atra, les principals Institucions jurídiques que Roma va crear i mos va transmetre.<ref> Panero, Ricardo, ''Derecho Romano'' 4ªed. Valéncia, Tirant lo Blanch. 2008. ISBN 978-84-9876-291-4</ref> |
| − | La jurisdicció | + | La jurisdicció en [[Roma]] es concentra en la [[ciutat]] i en la fase monàrquica en el [[rei de Roma]], que té el seu "[[Tribunal]]" i ordena (''ius'') en els dies establets (dies fasti) seent en la nomenada Cadira Curul ([[Sella Curulis]]) auxiliat pels [[aguasil]]s ([[lictores]]) i enfront de les parts llitigants ([[rei]]). |
| + | == Subdivisió == | ||
| + | El dret romà se subdividix en: | ||
| + | * [[Ius Quiritium]]; el nom deriva de "Quirites", sinònim de "Romans". estava constituït d'un conjunt de costums ancestrals no escrits. S'aplicava en l'àmbit del dret de família, matrimoni, pàtria potestat i propietat privada. És el nucleu del [[ius civile]]. | ||
| + | * [[Ius civile]], el conjunt de les normes que regulaven els ciutadans romans (cives romani) | ||
| + | * [[Ius honorarium]] o [[ius praetorium]], sobre les situacions de dret no recollides al ius civile, pero reglamentades en els [[Magistrat]]s dotada de [[iurisdictio]]. | ||
| + | * [[Ius legitimum]], el seu nom deriva de ''lex'' (llei) acabà extinguint-se confonent-se en el [[ius civile]]. | ||
| + | * [[Ius gentium]], tot el que trobava tutela més allà del ordenament romà. | ||
| + | |||
| + | == Delictes en jurisdiccions especials == | ||
| + | {{Justícia i dret romà}} | ||
| + | Alguns delictes tenen juges especials: | ||
| + | * Els ''Duoviri Perduellionis'' per a la [[insurrecció]]. | ||
| + | * Els ''Quaestores paricidii'' per a l'[[assessinat]]. | ||
| + | |||
| + | Uns funcionaris especials, nomenats els tres ''[[Viri Nocturni]]'' s'ocupen de les qüestions relacionades en incendis nocturns, policia de seguritat i vigilància d'eixecucions. | ||
| + | |||
| + | La [[tortura]] sol podia aplicar-se als [[esclau]]s. | ||
| + | |||
| + | La [[detenció preventiva]] era la norma general. | ||
| + | |||
| + | La [[pena capital]] era aplicable a qui alterara la pau pública i per atres delictes. Tenia diverses formes: | ||
| + | |||
| + | * Als testimonis falsos se'ls llançava des d'una altura. | ||
| + | * Als lladres de collites se'ls penjava. | ||
| + | * Als incendiaris se'ls cremava vius. | ||
| + | |||
| + | Existia el [[dret de recurs]] (''[[provocatio]]''). L'[[indult]] corresponia al poble. | ||
| + | |||
| + | Es donaven ademés alguns tipo especials d'indults: | ||
| + | * El que s'agenollava davant un sacerdot de [[Júpiter (mitologia)|Júpiter]] no podia ser apalissat en vint-i-quatre hores. | ||
| + | * El que entrava encadenat a la seua pròpia casa havia de ser deslligat. | ||
| + | * El criminal que al dirigir-se a una eixecució s'entropeçava en una [[vestal]] (verge espècie de sacerdotesa), era perdonat. | ||
| + | |||
| + | Les penes aplicades més freqüentment eren les [[multa|multes]] (pagades en el lliurament de [[bou]]s o [[ovelles]]) i el bastonejament. | ||
| + | |||
| + | Els judicis civils eren jujats pel rei o per un comissari designat per este. La reparació es verificava a sovint per via de transacció i si no hi havia acort la pena (''[[poena]]'') era fixada pel juge. | ||
| + | |||
| + | En cas de furt el lladre podia pagar una reparació satisfactòria. Si no podia o era irreparable el lladre es convertia en esclau del robat. En els casos d'injúries es concertava una indemnisació. En els casos de lesions podia reclamar-se el [[Talió]] (és a dir provocar el mateix dany). | ||
| + | |||
| + | Les lleis varen anar evolucionant i aixina veem que el lladre sorprés in fragranti podia deslliurar-se d'una condena pagant el doble d'allò robat. | ||
| + | |||
| + | La [[Llei Petalia]] va modificar també el procediment eixecutiu contra els deutors. | ||
| + | |||
| + | La disposició entre vius va seguir illimitada, i el consentiment popular per als actes ''mortis causa'' (testament) va ser suprimit. | ||
| + | Si el pare de família efectuava tres vendes successives, sense efectuar cap compra, el fill podia emancipar-se si tal era el seu desig. D'això va derivar l'emancipació llegal concedida pel pare a un fill, sense que calga la causa que inicialment devia motivar-la. | ||
| + | El matrimoni civil va ser consagrat i es va establir un impost per als fadrins. | ||
| + | |||
| + | L'establiment d'un magistrat especial de Policia (el seu àmbit d'actuació es va estendre pronte a tota Itàlia) nomenat ''Edil'', va traspassar a este la potestat sobre llitigis relatius a compres i vendes en mercats públics (de productes, esclaus...). La seua jurisdicció s'estenia també a atres qüestions d'orde que podien ser sancionades en multes. | ||
| + | |||
| + | Per a les classes més baixes, i per a certs delictes menors, existien els ''Triunviri'' o Juges Nocturns (''Tres viri nocturni'') dels quals les competències varen anar aumentant, i varen passar a ser elegits en el Comicis tribunats des del [[289 aC]]. | ||
| + | Per a les causes civils menors en les ciutats subjectes (''civites sine suffragio'') es varen establir uns magistrats nomenats Juges Menors, dels quals la competència es va estendre també despuix a tota Itàlia. | ||
| + | |||
| + | Els magistrats definien el punt del dret (''ius'') pero la seua aplicació (judicium) corresponia a un atre ciutadà. Pero els judicis lents i complicats es llimitaven als casos destacats, i per a esclaus i gent de classe social baixa s'aplicava un procediment més curt. | ||
| + | |||
| + | == Vore també == | ||
| + | * [[Llista de lleis romanes]] | ||
| + | |||
| + | == Referències == | ||
| + | <references/> | ||
| + | * Ignacio Morales, José (1998). ''Derecho Romano''. Trillas | ||
| + | |||
| + | == Bibliografia == | ||
| + | *Guzmán Brito, Alejandro. Derecho Privado Romano, Tomos I y II, Editorial Jurídica de Chile, Santiago, 1996, ISBN 978-956-10-1127-4 | ||
| + | * Iglesias, Juan. Las fuentes del Derecho Romano, Editorial CIVITAS, Pamplona 2016. ISBN: 9788491355700 | ||
| + | * Panero, Ricardo. Derecho Romano, Tirant lo Blanch, Valencia, 4ed. 2008, ISBN 978-84-9876-291-4 | ||
| + | * Stein, Peter G. El Derecho Romano en la Historia de Europa, Siglo Veintiuno de España Editores 1999, ISBN 84-323-1060-3 | ||
| + | |||
| + | == Enllaços externs == | ||
| + | * [http://www.iuscivile.com Plana del professor Ernest Metzger]. {{en}} | ||
| + | * [http://web.upmf-grenoble.fr/Haiti/Cours/Ak ''The Roman Law Library''] (Yves Lassard, Alexandr Koptev). {{en}} | ||
| + | |||
| + | |||
| + | [[Categoria:Imperi Romà]] | ||
[[Categoria:Dret romà| ]] | [[Categoria:Dret romà| ]] | ||
Última revisió del 18:37 15 oct 2023
Dret romà és el conjunt de normes jurídiques per las quals es va regir el poble de Roma a lo llarc de la seua història. El seu estudi comprén, d'una banda, l'història de Roma (principalment les diferents fases i migs que faran estes normes s'exteriorisen, és dir, les fonts de producció d'este Dret, i d'atra, les principals Institucions jurídiques que Roma va crear i mos va transmetre.[1]
La jurisdicció en Roma es concentra en la ciutat i en la fase monàrquica en el rei de Roma, que té el seu "Tribunal" i ordena (ius) en els dies establets (dies fasti) seent en la nomenada Cadira Curul (Sella Curulis) auxiliat pels aguasils (lictores) i enfront de les parts llitigants (rei).
Subdivisió[editar | editar còdic]
El dret romà se subdividix en:
- Ius Quiritium; el nom deriva de "Quirites", sinònim de "Romans". estava constituït d'un conjunt de costums ancestrals no escrits. S'aplicava en l'àmbit del dret de família, matrimoni, pàtria potestat i propietat privada. És el nucleu del ius civile.
- Ius civile, el conjunt de les normes que regulaven els ciutadans romans (cives romani)
- Ius honorarium o ius praetorium, sobre les situacions de dret no recollides al ius civile, pero reglamentades en els Magistrats dotada de iurisdictio.
- Ius legitimum, el seu nom deriva de lex (llei) acabà extinguint-se confonent-se en el ius civile.
- Ius gentium, tot el que trobava tutela més allà del ordenament romà.
Delictes en jurisdiccions especials[editar | editar còdic]
| ||||
|
| ||||
Alguns delictes tenen juges especials:
- Els Duoviri Perduellionis per a la insurrecció.
- Els Quaestores paricidii per a l'assessinat.
Uns funcionaris especials, nomenats els tres Viri Nocturni s'ocupen de les qüestions relacionades en incendis nocturns, policia de seguritat i vigilància d'eixecucions.
La tortura sol podia aplicar-se als esclaus.
La detenció preventiva era la norma general.
La pena capital era aplicable a qui alterara la pau pública i per atres delictes. Tenia diverses formes:
- Als testimonis falsos se'ls llançava des d'una altura.
- Als lladres de collites se'ls penjava.
- Als incendiaris se'ls cremava vius.
Existia el dret de recurs (provocatio). L'indult corresponia al poble.
Es donaven ademés alguns tipo especials d'indults:
- El que s'agenollava davant un sacerdot de Júpiter no podia ser apalissat en vint-i-quatre hores.
- El que entrava encadenat a la seua pròpia casa havia de ser deslligat.
- El criminal que al dirigir-se a una eixecució s'entropeçava en una vestal (verge espècie de sacerdotesa), era perdonat.
Les penes aplicades més freqüentment eren les multes (pagades en el lliurament de bous o ovelles) i el bastonejament.
Els judicis civils eren jujats pel rei o per un comissari designat per este. La reparació es verificava a sovint per via de transacció i si no hi havia acort la pena (poena) era fixada pel juge.
En cas de furt el lladre podia pagar una reparació satisfactòria. Si no podia o era irreparable el lladre es convertia en esclau del robat. En els casos d'injúries es concertava una indemnisació. En els casos de lesions podia reclamar-se el Talió (és a dir provocar el mateix dany).
Les lleis varen anar evolucionant i aixina veem que el lladre sorprés in fragranti podia deslliurar-se d'una condena pagant el doble d'allò robat.
La Llei Petalia va modificar també el procediment eixecutiu contra els deutors.
La disposició entre vius va seguir illimitada, i el consentiment popular per als actes mortis causa (testament) va ser suprimit. Si el pare de família efectuava tres vendes successives, sense efectuar cap compra, el fill podia emancipar-se si tal era el seu desig. D'això va derivar l'emancipació llegal concedida pel pare a un fill, sense que calga la causa que inicialment devia motivar-la. El matrimoni civil va ser consagrat i es va establir un impost per als fadrins.
L'establiment d'un magistrat especial de Policia (el seu àmbit d'actuació es va estendre pronte a tota Itàlia) nomenat Edil, va traspassar a este la potestat sobre llitigis relatius a compres i vendes en mercats públics (de productes, esclaus...). La seua jurisdicció s'estenia també a atres qüestions d'orde que podien ser sancionades en multes.
Per a les classes més baixes, i per a certs delictes menors, existien els Triunviri o Juges Nocturns (Tres viri nocturni) dels quals les competències varen anar aumentant, i varen passar a ser elegits en el Comicis tribunats des del 289 aC. Per a les causes civils menors en les ciutats subjectes (civites sine suffragio) es varen establir uns magistrats nomenats Juges Menors, dels quals la competència es va estendre també despuix a tota Itàlia.
Els magistrats definien el punt del dret (ius) pero la seua aplicació (judicium) corresponia a un atre ciutadà. Pero els judicis lents i complicats es llimitaven als casos destacats, i per a esclaus i gent de classe social baixa s'aplicava un procediment més curt.
Vore també[editar | editar còdic]
Referències[editar | editar còdic]
- ↑ Panero, Ricardo, Derecho Romano 4ªed. Valéncia, Tirant lo Blanch. 2008. ISBN 978-84-9876-291-4
- Ignacio Morales, José (1998). Derecho Romano. Trillas
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Guzmán Brito, Alejandro. Derecho Privado Romano, Tomos I y II, Editorial Jurídica de Chile, Santiago, 1996, ISBN 978-956-10-1127-4
- Iglesias, Juan. Las fuentes del Derecho Romano, Editorial CIVITAS, Pamplona 2016. ISBN: 9788491355700
- Panero, Ricardo. Derecho Romano, Tirant lo Blanch, Valencia, 4ed. 2008, ISBN 978-84-9876-291-4
- Stein, Peter G. El Derecho Romano en la Historia de Europa, Siglo Veintiuno de España Editores 1999, ISBN 84-323-1060-3
Enllaços externs[editar | editar còdic]
- Plana del professor Ernest Metzger. (anglés)
- The Roman Law Library (Yves Lassard, Alexandr Koptev). (anglés)