Diferència entre les revisions de "Massarrojos"

Revisió de 08:05 10 oct 2023

Iglésia parroquial de l'Assunció, en Massarrojos.

Massarrojos (en castellà Masarrochos), és una pedania de la ciutat de Valéncia.

Geografia

Llimita als sur en Borbotó, al suroest en Rocafort a l'oest en Godella i Bétera i al nort i a l'est en Moncada. El seu caixco està contigu al de Moncada, que al mateix temps ho està al d'Alfara del Patriarca, conformant les tres poblacions una conurbació de més de 25.000 habitants. Va ser un municipi independent fins a l'any 1899, any en que va passar a ser una pedania de Valéncia.

Història

Massarrojos era una alqueria àrap que Ximén Pérez de Arenós canvià a l'Orde del Temple junt a Benifaraig a canvi d'Albentosa, en Terol. En l'any 1889 passà a ser pedania de la ciutat de Valéncia.

Demografia

La seua població censada en l'any 2022 era de 2.497 habitants segons el cens del INE. Hui en dia ha experimentat un gran creiximent demogràfic degut a les urbanisacions en les seues montanyes.

Economia

Durant el sigle XVIII l'activitat principal era l'extracció de pedra per a la construcció i el cultiu de la morera, per a abastir l'indústria de la seda de Valéncia. En una de les pedreres s'ha trobat ceràmica andalusí, lo que denota l'antiguetat d'esta ocupació.

Monuments

Destaca dins del seu patrimoni:

Iglésia parroquial de l'Assunció
Alqueria del Rellonge
Casa Abadia
Casa del músic Salvador Giner

Vore també

Referències

Ajuntament de Valéncia
Diputació provincial de Valéncia
Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [1]
INE. Població de Massarrojos
Instituto Valenciano de Estadística

Bibliografia

Cabanes Pecourt, María de los Desamparados, Herrero Alonso, Abelardo i Ferrer Navarro, Ramon. Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana (Valencia, 1981) VV.AA.
Cavanilles, Antoni Josep. Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005
Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
Monravana, La Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
Soler Salcedo, Juan Miguel (2008). Nobleza Española, Grandeza Inmemorial 1520

Enllaços externs

Commons

Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Massarrojos.

@@ Llínea 4: / Llínea 4: @@
 == Geografia ==
 Llimita als sur en [[Borbotó]], al suroest en [[Rocafort]] a l'oest en [[Godella]] i [[Bétera]] i al nort i a l'est en [[Moncada]].
+El seu caixco està contigu al de [[Moncada]], que al mateix temps ho està al d'[[Alfara del Patriarca]], conformant les tres poblacions una conurbació de més de 25.000 habitants. Va ser un municipi independent fins a l'any [[1899]], any en que va passar a ser una pedania de Valéncia.
+== Història ==
+Massarrojos era una [[alqueria]] àrap que [[Ximén Pérez de Arenós]] canvià a l'[[Orde del Temple]] junt a [[Benifaraig]] a canvi d'[[Albentosa]], en Terol. En l'any [[1889]] passà a ser pedania de la [[ciutat de Valéncia]].
 == Demografia ==
 La seua població censada en l'any 2022 era de 2.497 habitants segons el cens del [[INE]]. Hui en dia ha experimentat un gran creiximent demogràfic degut a les urbanisacions en les seues montanyes.
-== Història ==
+== Economia ==
-Massarrojos era una [[alqueria]] àrap que [[Ximén Pérez de Arenós]] canvià a l'[[Orde del Temple]] junt a [[Benifaraig]] a canvi d'[[Albentosa]], en Terol. En l'any [[1889]] passà a ser pedania de la [[ciutat de Valéncia]].
+Durant el [[sigle XVIII]] l'activitat principal era l'extracció de [[pedra]] per a la construcció i el cultiu de la [[morera]], per a abastir l'indústria de la [[seda]] de Valéncia. En una de les pedreres s'ha trobat ceràmica andalusí, lo que denota l'antiguetat d'esta ocupació.
 == Monuments ==