Marines

Marines

Marines és un municipi de la Comunitat Valenciana. Pertanyent a la província de Valéncia, en la comarca del Camp de Túria.

Geografia

Marines és un municipi valencià emplaçat en el Vall d'Olocau , subcomarca montanyosa del Camp de Túria. El seu territori municipal ocupa un ampli sector de la part meridional de la Serra Calderona. És relativament aspre en la seua part septentrional. Destaquen en ell els montanyes del Gorgo, el Roig, el Castell del Real i la Penya Rovell, entre atres. Del seu drenage s'encarreguen la rambla nomenada de la Garrofera (antiga masia, cap a l'oest) i els molts torrents que confluïxen en el barranc de Carraixet la capçalera del qual ocupa el cor del terme. Les temperatures miges oscilen entre els 8,5°C de giner i els 25,5°C de juliol i agost. La vegetació dominant és el pinar, en àrees en que predomina el surer que servien als marinenses d'antany per a obtindre suro.

S'accedix a esta localitat des de, Valéncia, a través de la CV-35 i prenent despuix la CV-25.

Barris i pedanies

En el terme municipal de Marines també es troba el núcleu de població de Marines Vell.

Localitats llimítrofes

El terme municipal de Marines llimita en les localitats següents: Altura en la província de Castelló, Llíria, Olocau i Gàtova totes elles en la província de Valéncia.

Història

Hi ha dos núcleus de població: el vell Marines de la serra (455 m.) i el nou Marines del pla. El vell núcleu va quedar parcialment arrasat en l'any 1957 pels desprendiments de roques causats per pluges torrencials. El trasllat dels habitants al nou Marines es retardaria fins a l'any 1967. En les últimes dècades, el vell Marines ha segut rehabilitat per una comunitat d'estiuejants: d'ací la duplicitat de núcleus de població.

Administració

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979

Periodo	Nom de l'alcalde	Partit polític
1979 - 1983
1983 - 1987
1987 - 1991
1991 - 1995
1995 - 1999
1999 - 2003
2003 - 2007	Mª Dolores Cela Lluesma	PSPV-PSOE
2007 - 2011	Mª Dolores Cela Lluesma	PSPV-PSOE
2011 - 2015	n/d	n/d
2015 - 2019	n/d	n/d
2019 - 2023	n/d	n/d
2023	n/d	n/d

Demografia

Evolució demogràfica
1990	1992	1994	1996	1998	2000	2002	2004	2005	2007	2018	2022
1.203	1.199	1.253	1.305	1.341	1.406	1.437	1.464	1.498	1.566	1.828	1.942

Economia

Basada tradicionalment en l'agricultura de secà i la ganaderia, en l'actualitat és també centre de turisme interior.

Monuments

• Castell
• Poblat d'Olla, d'orige morisc.

Festes locals

• Sant Antoni Abat . Se celebra el 17 de giner en la tradicional foguera i la bendició dels animals.
• Festes Patronals. En honor del Crist de les Mercés tenen lloc entre el 5 i el 11 d'agost. Es celebren també els santorals de Sant Rafael, les Filles de Maria, la Creu, el Crist de les Mercés i Sant Roc.

Vore també

• Anex:Municipis de la província de Valéncia

Referències

• Ajuntament de Marines
• Diputació provincial de Valéncia
• Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [1]
• INE. Població de Marines
• Instituto Valenciano de Estadística

Bibliografia

• Cabanes Pecourt, María de los Desamparados, Herrero Alonso, Abelardo i Ferrer Navarro, Ramon. Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana (Valencia, 1981) VV.AA.
• Cavanilles, Antoni Josep. Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
• Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
• Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005
• Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
• Monravana, La Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
• Soler Salcedo, Juan Miguel (2008). Nobleza Española, Grandeza Inmemorial 1520

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Marines.

• Mapa dels carrils bici al voltant del Camp de Túria