Diferència entre les revisions de "Fernando de Rosa Torner"
| Llínea 27: | Llínea 27: | ||
En [[març]] de l'any [[2010]] Fernando de Rosa Torner, junt a la conservadora [[Gemma Gallego Sánchez]] i la socialista [[Margarita Robles]], varen ser recusats com a vocals pel magistrat de l'Audiència Nacional [[Baltasar Garzón]], que va solicitar a la Sala Penal del [[Tribunal Suprem d'Espanya]] que ho mantinguera en el seu lloc, per ser els tres vocals que més animadversió havien mostrat contra ell. La recusació de De Rosa es va basar en la seua relació d'amistat en el president valencià, Francisco Camps. | En [[març]] de l'any [[2010]] Fernando de Rosa Torner, junt a la conservadora [[Gemma Gallego Sánchez]] i la socialista [[Margarita Robles]], varen ser recusats com a vocals pel magistrat de l'Audiència Nacional [[Baltasar Garzón]], que va solicitar a la Sala Penal del [[Tribunal Suprem d'Espanya]] que ho mantinguera en el seu lloc, per ser els tres vocals que més animadversió havien mostrat contra ell. La recusació de De Rosa es va basar en la seua relació d'amistat en el president valencià, Francisco Camps. | ||
| + | |||
| + | == Cites == | ||
| + | |||
| + | {{Cita|''Si realmente creyeran en nuestra Comunitat hubieran hecho valer sus cuatro votos y haber negociado con Feijóo para obtener beneficios para los valencianos , castellonenses y alicantinos, porque eran los 4 votos que faltaban para la investidura del presidente del Partido Popular, pero han vuelto a perder una oportunidad de ser decisivos.''|"Valencianos, Compromís ha muerto" - Fernando de Rosa (Valencia News, 29.09.2023)}} | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
Última revisió del 17:40 30 set 2023
| Fernando de Rosa Torner | |||
|---|---|---|---|
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Juriste i polític. | ||
| Naiximent: | 16 de decembre de 1959 | ||
| Lloc de naiximent: | Valéncia, Regne de Valéncia, Espanya | ||
Fernando de Rosa Torner (Valéncia, 16 de decembre de 1959) és un magistrat valencià i polític del Partit Popular, president de l'Audiència Provincial de Valéncia des de l'any 2015. Secretari Autonòmic de Justícia en la Generalitat Valenciana entre 2003 i 2007, i Conseller de Justícia i Administracions Públiques en el Govern de Francisco Camps entre 2007 i 2008, any en el que passa a ser vicepresident del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) a proposta del Partit Popular i mantenint-se en este lloc fins a l'any 2014. En 2012 va ocupar de forma interina la presidència del CGPJ, des de la dimissió de Carlos Dívar fins al nomenament de Gonzalo Moliner Tamborero.
Biografia[editar | editar còdic]
Llicenciat en Dret per l'Universitat de Valéncia, especialisat en dret privat.
Ingressà en la judicatura en l'any 1984, despuix d'anys de preparació en el llavors president del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV), Juan Luis de la Rúa, i els seus destins varen ser en la província de Valéncia. En 1989 accedix a magistrat en el partit judicial de Castelló. És Magistrat Juge Decà dels Jujats de Valéncia des de l'any 1998 fins a l'any 2003.
Pertany al Partit Popular des de la seua fundació, havent segut membre d'Aliança Popular en els seus anys d'estudiant de Dret. Ocupà la Secretaria Autonòmica de Justícia de la Generalitat Valenciana des de 2003 fins a 2007, etapa del govern de Francisco Camps (Partit Popular). Entre juny de 2007 i setembre de 2008 fon Conseller de Justícia i Administracions Públiques també baix el mandat de Camps.
En setembre de l'any 2008 passa a ser vicepresident del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) a proposta del Partit Popular, i el 21 de setembre de 2012 es convertix en president en funcions del CGPJ, despuix de la dimissió de Carlos Dívar provocada per l'escàndal dels "fins de semana caribenys".
El 12 de maig de 2015 va prendre possessió de la Presidència de l'Audiència Provincial de Valéncia, elegit per 16 dels 21 integrants de l'orgue de govern dels juges.
Cas Garzón[editar | editar còdic]
En març de l'any 2010 Fernando de Rosa Torner, junt a la conservadora Gemma Gallego Sánchez i la socialista Margarita Robles, varen ser recusats com a vocals pel magistrat de l'Audiència Nacional Baltasar Garzón, que va solicitar a la Sala Penal del Tribunal Suprem d'Espanya que ho mantinguera en el seu lloc, per ser els tres vocals que més animadversió havien mostrat contra ell. La recusació de De Rosa es va basar en la seua relació d'amistat en el president valencià, Francisco Camps.