Diferència entre les revisions de "Revolució lliberal"
(Pàgina nova, en el contingut: «380px|right|thumb|''[[Lamartine, davant el Ajuntament de París, el 25 de febrer de 1848, rebuja la bandera roja''. Pi...») |
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils Edició mòvil alvançada) |
||
| (No es mostren 5 edicions intermiges d'3 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | [[Archiu:Lar9_philippo_001z.jpg|380px|right|thumb|''[[Lamartine]], davant | + | [[Archiu:Lar9_philippo_001z.jpg|380px|right|thumb|''[[Lamartine]], davant l'[[Ajuntament de París]], el 25 de febrer de 1848, rebuja la [[bandera roja]]''. Pintura d'història de [[Henri Félix Emmanuel Philippoteaux]].]] |
| − | '''Revolució lliberal''' és un terme d'us historiogràfic en el que es designa la [[revolució política]] inclosa en el procés de [[revolució|transformacions revolucionàries]] en tots els àmbits en el que es tanca | + | '''Revolució lliberal''' és un terme d'us historiogràfic en el que es designa la [[revolució política]] inclosa en el procés de [[revolució|transformacions revolucionàries]] en tots els àmbits en el que es tanca l'[[Edat Moderna]] i comença l'[[Edat Contemporànea]]. |
El component econòmic d'eixe canvi és la [[Revolució industrial]] i el component social la [[Revolució burguesa]]. | El component econòmic d'eixe canvi és la [[Revolució industrial]] i el component social la [[Revolució burguesa]]. | ||
| − | Es localisa en el temps entre finals del [[sigle XVIII]] i | + | Es localisa en el temps entre finals del [[sigle XVIII]] i començaments del [[sigle XIX]], i especialment en [[Europa occidental]] (encara que s'estén més allà d'este marc inicial tant en el temps com en l'espai). Institucionalment, este canvi polític es produïx entre la [[monarquia absoluta]] pròpia del [[Antic Règim]] i l'[[Estat lliberal]], i adoptà formes molt diferents: una [[república]], en models com la ''[[Commonwealth]]'' anglesa de [[1649]], la [[federació]] de les [[Tretze Colónies]] nortamericanes en [[1776]], o la [[Primera República Francesa|''Republique française'']] de [[1793]]; una [[monarquia]], que a la seua volta va tindre models com la [[monarquia parlamentària]] de la [[Revolució Gloriosa]] anglesa de [[1688]], la [[monarquia constitucional]] dissenyada per l'[[Assamblea Nacional Constituent]] francesa de [[1789]] i les [[Corts de Càdis]] espanyoles de [[1812]]; o inclús un [[imperi]] com el [[Primer Imperi francés|napoleònic]] de [[1804]]. Les [[revolucions de 1848]] foren determinants en l'ascens posterior de les forces lliberals en [[Europa]]. |
| − | + | L'[[ideologia]] que passà a denominar-se com [[lliberalisme]] és la doctrina justificativa de la revolució lliberal. | |
[[Categoria:Conceptes lliberals]] | [[Categoria:Conceptes lliberals]] | ||
[[Categoria:Revolucions]] | [[Categoria:Revolucions]] | ||
Última revisió del 18:01 24 set 2023
Revolució lliberal és un terme d'us historiogràfic en el que es designa la revolució política inclosa en el procés de transformacions revolucionàries en tots els àmbits en el que es tanca l'Edat Moderna i comença l'Edat Contemporànea.
El component econòmic d'eixe canvi és la Revolució industrial i el component social la Revolució burguesa.
Es localisa en el temps entre finals del sigle XVIII i començaments del sigle XIX, i especialment en Europa occidental (encara que s'estén més allà d'este marc inicial tant en el temps com en l'espai). Institucionalment, este canvi polític es produïx entre la monarquia absoluta pròpia del Antic Règim i l'Estat lliberal, i adoptà formes molt diferents: una república, en models com la Commonwealth anglesa de 1649, la federació de les Tretze Colónies nortamericanes en 1776, o la Republique française de 1793; una monarquia, que a la seua volta va tindre models com la monarquia parlamentària de la Revolució Gloriosa anglesa de 1688, la monarquia constitucional dissenyada per l'Assamblea Nacional Constituent francesa de 1789 i les Corts de Càdis espanyoles de 1812; o inclús un imperi com el napoleònic de 1804. Les revolucions de 1848 foren determinants en l'ascens posterior de les forces lliberals en Europa.
L'ideologia que passà a denominar-se com lliberalisme és la doctrina justificativa de la revolució lliberal.