Cobalt

Cobalt

El cobalt (de l'alemà Kobold) és un element químic, metal, escàs, de color gris o blanc rogenc, que és paregut al ferro en moltes de les seues propietats per lo que s'utilisa en l'indústria metalúrgica i com a colorant per a fer vidre.

El seu símbol és Co i el seu número atòmic és 27.

Característiques

El cobalt és un metal ferromagnètic, de color blanc blavós. La seua temperatura de Curie és de 1388 K. Normalment es troba junt en níquel, i abdós solen formar part dels meteorits de ferro. És un element químic essencial per als mamífers en chicotetes cantitats. El Co-60, un radioisòtop de cobalt, és un important traçador i agent en el tractament del càncer.

El cobalt metàlic està comunament constituït d'una mescla de dos formes alotrópiques en estructures cristalines hexagonal i cúbica centrada en les cares sent la temperatura de transició entre abdós de 722 K.

Usos

• En la creació de moltes aleacions per a us industrial
• Per a la pigmentació permanent del vidre, la ceràmica, la porcelana i atres treballs artesanals
• Radiografia industrial per al control de calitat de metals (detecció de clavills)
• Aleacions entre les que cal senyalar superaleacions usades en turbines de gas d'aviació, aleacions resistents a la corrosió, acers ràpits, i carbur cementat i ferramentes de diamant. Ferramentes de tall en processos de fabricació per a fresadores
• Imans i cintes magnètiques
• Catàlisis del petròleu i indústria química
• Recobriment metàlics per deposició electrolítica pel seu aspecte, durea i resistència a l'oxidació
• Secant per a pintures, verniç i tintes
• Recobriment base d'esmalt vitrificaT
• Pigments (cobalt blau i cobalt vert)
• Electrodos de bateries elèctriques
• Cables d'acer de neumàtics
• El Co-60 s'usa com a font de radiació gamma en radioteràpia, esterilisació d'aliments (pasteurisació freda) i radiografia industrial per al control de calitat de metals (detecció de clavills)

Referències

• Asimov, I. (2014). Breve historia de la química: Introducción a las ideas y conceptos de la química. Madrid: Alianza Editorial/El Libro de Bolsillo, p. 73
• Breve diccionario etimológico de la lengua castellana, Joan Corominas, Madrid, Gredos, 1961
• Cobalt, Encyclopædia Britannica Online
• Henderson, Julian (2000). «Glass». The Science and Archaeology of Materials: An Investigation of Inorganic Materials. Routledge. p. 60. ISBN 978-0-415-19933-9
• Holleman, A. F., Wiberg, E., Wiberg, N. (2007). «Cobalt». Lehrbuch der Anorganischen Chemie, 102nd ed. (en alemán). de Gruyter. pp. 1146–1152. ISBN 978-3-11-017770-1

Bibliografia

• Dennis, W. H (2010). «Cobalt». Metallurgy: 1863–1963. ISBN 978-0-202-36361-5
• Garritz, Andoni (1998). Química. Pearson Educación. ISBN 978-9-68444-318-1
• Livingood, J.; Seaborg, G. (1938). «Long-Lived Radio Cobalt Isotopes». Physical Review 53 (10): 847. Bibcode:1938PhRv...53..847L
• Parry, Robert W. (1973). Química: fundamentos experimentales. Reverte. ISBN 978-8-42917-466-3
• Wang, Shijie (2006). «Cobalt—Its recovery, recycling, and application». Journal of the Minerals, Metals and Materials Society 58 (10): 47-50

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Cobalt.

• «Cobalt». Diccionari General de la Llengua Valenciana . Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).