Diferència entre les revisions de "Felipe Garín"
Llínea 61: | Llínea 61: | ||
[[Categoria:Historiadors de l'Art]] | [[Categoria:Historiadors de l'Art]] | ||
[[Categoria:Museógrafs]] | [[Categoria:Museógrafs]] | ||
+ | [[Categoria:Directors del Museu del Prado]] |
Última revisió del 11:41 23 set 2023
Felipe Vicente Garín Llombart | |||
---|---|---|---|
Nacionalitat: | Espanyola | ||
Ocupació: | Historiador de l'Art i museógraf. | ||
Naiximent: | 1943 | ||
Lloc de naiximent: | Valéncia, Regne de Valéncia, Espanya | ||
Defunció: | 6 de setembre de 2023 | ||
Lloc de defunció: | Valéncia, Regne de Valéncia, Espanya |
Felipe Vicente Garín Llombart (Valéncia, 1943 - † Valéncia, 6 de setembre de 2023) fon un historiador de l'art i museógraf valencià. Catedràtic d'Història de l'Art per l'Universitat Politècnica de Valéncia (UPV). Des de l'any 1985 treballà en el Patronat del Museu del Prado, aplegant a ser el seu director entre 1991 i 1993.
Biografia[editar | editar còdic]
Fill de Felipe Garín Ortiz de Taranco i de María de los Ángeles Llombart Rodríguez. Cursà la carrera de Dret i recent llicenciat fon nomenat director del Museu de Sant Pio V de Belles Arts de Valéncia en l'any 1969, succeint a son pare. Posteriorment es va doctorar en Filosofia i Lletres i va eixercir la docència d'història de l'art en Valéncia. En l'any 1970 va guanyar la càtedra d'Història de l'Art de la Facultat de Belles Arts de l'Universitat Politècnica de Valéncia. Entre els anys 1972 i 1987 va dirigir, paralelament, el Museu Nacional de Ceràmica González Martí, de la mateixa ciutat. Entre 1976 a 1979, a l'hora que dirigia els dos Museus, el de Belles Arts i el de Ceràmica de Valéncia, va eixercir com a comissari nacional de Museus i Exposicions i com a subdirector general de Museus.
Fon nomenat director del Museu del Prado en abril de 1991. Durant esta etapa com a director del Museu del Prado es varen finalisar les obres de la quarta fase d'acondicionament del museu, que varen afectar a més de cinquanta sales, i es varen incorporar numeroses obres a l'institució, i gestione el comissariat de numeroses exposicions en el Prado. Les exposicions varen ser també part important del Museu i es varen organisar vàries sobre el periodo de Felip III i el Barroc en Espanya. Despuix de dos anys de direcció en el Prado, Felipe Garín Llombart presentà la seua dimissió per motius personals. Despuix de dimitir, tornaria a Valéncia per a dirigir vàries societats estatals de respal a l'art i seria nomenat coordinador de l'Institut de Conservació i Restauració de Bens Culturals del Ministeri de Cultura, sent-ho fins a l'any 1995. Eixe mateix any se li nomenaria director de l'Institut Cervantes en Roma.
En l'any 1996 seria designat com a director de l'Acadèmia d'Espanya en Roma i en 2002 com a president de la Societat Estatal per a l'Acció Cultural Exterior, càrrec que ocuparia fins a decembre de 2004.
Des de l'any 2011 fon Director del Consorci de Museus de Valéncia.
Comissariat d'exposicions[editar | editar còdic]
Les exposicions com a comissari han segut numeroses, ha dirigit més de 400 exposicions:
“El siglo XV valenciano”. (1973), “Vicente López (1772-1850)”. Ayuntamiento Valencia (1972) “José Garnelo y Alda”. Valencia-Madrid 1976 “Pintura española del siglo XX”. Museo de Arte Moderno. México D.F. (1978) “Joan de Juanes”. Valencia-Madrid (1979-1980) “Ignacio Pinazo”. Valencia-Madrid (1981), “Cien años de cultura manchega”. Madrid (1982) “Los Sorolla de La Habana”.Valencia, Madrid, Barcelona, Alicante, Palma (1985), “Los Pinazo. Cien años de expresión artística”. Valencia-Alicante (1990-1991), “Tesoros del arte español”. Pabellón de España. Expo Sevilla.(1992) “Los Benlliure, retrato de familia”, Roma-Valencia (1998) “Pintura preciosista de la Colección Carmen Thyssen , Catania-Roma- Valencia(1999) “Velázquez, il suo terzo viaggio a Italia” Roma (2001) “Que trata de España. Artistas españoles en la colección de la CGIL” Roma (2002) “ I Borgia, l´arte del potere”, Valencia-Roma (2002) “Juan Barjola”. Valencia-Gijón (2006) “Empresas con arte. Una mirada a la pintura española contemporánea”. Madrid (2008). “La visión de España” de Sorolla. Colección de la Hispanic Society New York. Exposiciones en Valencia, Barcelona, Madrid, Bilbao, Sevilla, Málaga (2007-2009). “Jaime I. Memoria y mito histórico”. Valencia (2008-2009) “Valencia 1909-2009. Cien años de diálogo de pintura y escultura”. Valencia (2009) “La luz de las imágenes. La gloria del barroco”. Valencia (2009-2010) “Ramón de Soto. La elipse del tiempo”. Alfaz del Pi (2009-2010) “Victoria Cano. El poder de la huella”. Roma (2010) “La colección artística del Colegio Imperial de Niños Huérfanos de San Vicente Ferrer” Valencia (2010) “Antonio Tomás”. Valencia (2011) “Un tiempo, un espacio. Uiso Alemany-Vicente Peris”. Valencia (2011) “Crowns. Juan Genovés”. Valencia (2013) “Colección Mariano Yera”. Alicante, Castellón, Valencia (2014-2015) “Colección Abelló”. Madrid (2014-2015).
Publicacions i treballs científics[editar | editar còdic]
Principalment sobre teoria de l'Art, museologia, pintura dels sigles XV, XVI i XIX, aixina com sobre fondos del Museu de Valéncia i Museu del Prado i des de 1998 sobre Joaquín Sorolla i la seua época, diversos llibres i artículs.
Distincions[editar | editar còdic]
- Medalla d'Argent al Mèrit en les Belles Arts. Ministeri de Cultura d'Espanya (1982)
- Oficial de l'Orde al Mèrit de la República Italiana (1994)
- Encomana de Número de l'Orde al Mèrit Civil. Espanya (2002)
- Gran Creu de l'Orde de Jaume I. Generalitat Valenciana (Valéncia, 2008)
Donació[editar | editar còdic]
Donà a la Biblioteca Valenciana uns 14.000 llibres, entre els que es trobaven els fondos de la colecció de son pare.
Referències[editar | editar còdic]
- Felipe Garín. Museo del Prado
- Felipe Garín. Real Academia de San Carlos
- Felipe Garín es nombrado director gerente del Consorcio de Museos y asume la dirección del Centro del Carmen. Europa Press
- Felipe Garín: “El último cuarto de siglo de la cultura valenciana ha sido confuso, convulso y positivo”. Economia3