Diferència entre les revisions de "Imperi Bizantí"
m |
(Text reemplaça - 'Edat Mijana' a 'Edat Mija') |
||
| (No es mostren 9 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | + | [[File:3Byzantium476lightblue-es.svg|thumb|350px|Imperi Bizantí]] | |
| − | + | '''Imperi Bizantí'''<ref>Un terme [[historiografia|historiogràfic]] utilisat com a mínimun des del sigle XVII.</ref> o '''Imperi Romà d'Orient''' són els noms convencionals utilisats per a descriure l'[[Imperi Romà]] durant l'[[Edat Mija]], centrat en la seua capital de [[Costantinoble]]. Els seus habitants i les nacions veïnes s'hi referien simplement com a '''Imperi Romà''' (en [[grec]] Βασιλεία Ῥωμαίων, ''Basileía Rhōmaíōn''), '''Imperi dels Romans''' o '''Romania''' Ῥωμανία, ''Rhōmanía''). Els seus [[llista d'emperadors bizantins|emperadors]] continuaren la successió ininterrompuda dels [[emperador romà|emperadors romans]], preservant les tradicions llegals i culturals grecorromanes. En el món islàmic era conegut principalment com a روم (''Rûm'' "[[Roma]]"). A causa del domini llingüístic, cultural i demogràfic del [[grec migeval]],<ref>Davies (1996), 245<br />* Moravcsik (1970), 11–12<br />* Lapidge (1998), 79<br />* Winnifrith–Murray (1983), 113</ref> gran part dels seus contemporàneus de l'[[Europa]] occidental el coneixien com a ''Imperium Graecorum'', o '''Imperi dels Grecs'''. | |
| − | Durant la seua existència milenària, l'imperi sofrí numeroses desfetes i pèrdues de territori, especialment durant les [[guerres romano-sassànides]] i les [[guerres arabo-bizantines]]. | + | L'evolució de l'Imperi Romà d'Orient a partir de l'antic Imperi Romà pot ser vist com un procés que començà quan l'Emperador [[Constantí I el Gran|Constantí I]] transferí la capital de [[Nicomèdia]], a [[Anatòlia]], a la ciutat de [[Bizanci]], que fon rebatejada '''Nova Roma''' o '''Costantinoble''', en el [[Bòsfor]]. En el [[sigle VII]], baix el regnat de l'emperador [[Heracli]], les reformes del qual canviaren la naturalea de l'[[eixèrcit bizantí|eixèrcit de l'imperi]] i reconegueren el [[grec]] com a llengua oficial, l'imperi ya havia agafat un caràcter diferent. |
| + | |||
| + | Durant la seua existència milenària, l'imperi sofrí numeroses desfetes i pèrdues de territori, especialment durant les [[guerres romano-sassànides]] i les [[guerres arabo-bizantines]]. Encara que la seua influència en l'Àfrica del Nort i Orient Pròxim havia entrat en decadència com a resultat d'estos conflictes, l'imperi Bizantí continuà sent una de les forces més potents d'[[Europa]] en térmens econòmics, culturals i militars. Despuix d'un últim resorgiment baix la dinasta Comnè en el [[sigle XII]], l'imperi caigué en un llarc decaïment durant les [[guerres Otomano-bizantines]], acabant en la [[caiguda de Costantinoble]] en el [[sigle XV]]. | ||
L'imperi, un bastió del [[cristianisme]] i un dels principals centres de comerç del món, contribuí a protegir Europa Occidental del principi de l'[[expansió de l'islam]], proporcionà una [[moneda]] estable en [[or]] a la regió mediterrànea, influí en el dret, el sistema polític i les costums de gran part d'Europa i l'Orient Pròxim, i preservà gran part de les obres lliteràries i el coneiximent científic de l'[[antiga Grècia]], [[antiga Roma|Roma]] i moltes atres cultures. | L'imperi, un bastió del [[cristianisme]] i un dels principals centres de comerç del món, contribuí a protegir Europa Occidental del principi de l'[[expansió de l'islam]], proporcionà una [[moneda]] estable en [[or]] a la regió mediterrànea, influí en el dret, el sistema polític i les costums de gran part d'Europa i l'Orient Pròxim, i preservà gran part de les obres lliteràries i el coneiximent científic de l'[[antiga Grècia]], [[antiga Roma|Roma]] i moltes atres cultures. | ||
Última revisió del 01:36 5 set 2023
Imperi Bizantí[1] o Imperi Romà d'Orient són els noms convencionals utilisats per a descriure l'Imperi Romà durant l'Edat Mija, centrat en la seua capital de Costantinoble. Els seus habitants i les nacions veïnes s'hi referien simplement com a Imperi Romà (en grec Βασιλεία Ῥωμαίων, Basileía Rhōmaíōn), Imperi dels Romans o Romania Ῥωμανία, Rhōmanía). Els seus emperadors continuaren la successió ininterrompuda dels emperadors romans, preservant les tradicions llegals i culturals grecorromanes. En el món islàmic era conegut principalment com a روم (Rûm "Roma"). A causa del domini llingüístic, cultural i demogràfic del grec migeval,[2] gran part dels seus contemporàneus de l'Europa occidental el coneixien com a Imperium Graecorum, o Imperi dels Grecs.
L'evolució de l'Imperi Romà d'Orient a partir de l'antic Imperi Romà pot ser vist com un procés que començà quan l'Emperador Constantí I transferí la capital de Nicomèdia, a Anatòlia, a la ciutat de Bizanci, que fon rebatejada Nova Roma o Costantinoble, en el Bòsfor. En el sigle VII, baix el regnat de l'emperador Heracli, les reformes del qual canviaren la naturalea de l'eixèrcit de l'imperi i reconegueren el grec com a llengua oficial, l'imperi ya havia agafat un caràcter diferent.
Durant la seua existència milenària, l'imperi sofrí numeroses desfetes i pèrdues de territori, especialment durant les guerres romano-sassànides i les guerres arabo-bizantines. Encara que la seua influència en l'Àfrica del Nort i Orient Pròxim havia entrat en decadència com a resultat d'estos conflictes, l'imperi Bizantí continuà sent una de les forces més potents d'Europa en térmens econòmics, culturals i militars. Despuix d'un últim resorgiment baix la dinasta Comnè en el sigle XII, l'imperi caigué en un llarc decaïment durant les guerres Otomano-bizantines, acabant en la caiguda de Costantinoble en el sigle XV.
L'imperi, un bastió del cristianisme i un dels principals centres de comerç del món, contribuí a protegir Europa Occidental del principi de l'expansió de l'islam, proporcionà una moneda estable en or a la regió mediterrànea, influí en el dret, el sistema polític i les costums de gran part d'Europa i l'Orient Pròxim, i preservà gran part de les obres lliteràries i el coneiximent científic de l'antiga Grècia, Roma i moltes atres cultures.
Referències[editar | editar còdic]
- ↑ Un terme historiogràfic utilisat com a mínimun des del sigle XVII.
- ↑ Davies (1996), 245
* Moravcsik (1970), 11–12
* Lapidge (1998), 79
* Winnifrith–Murray (1983), 113