Diferència entre les revisions de "Antiguetat tardana"
(Text reemplaça - 'medieval' a 'migeval') |
|||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | La '''Antiguetat tardana''' és el periodo de transició entre la [[Edat Antiga]] i la [[Edat Mija]]; les dos primeres divisions de la [[periodisació]] tradicional del [[temps històric]] que se solen aplicar a la [[Història]] de la [[civilisació occidental]]. Cronològicament cobriria el periodo que va des de la [[crisis del sigle III|crisis del sigle III]], que marca el començ de la descomposició de la [[Antiguetat clàssica]], fins a la [[expansió musulmana]] i la constitució del [[Imperi carolingi]] (finals del [[sigle VIII]]), processos que varen representar l'assentament definitiu del món | + | La '''Antiguetat tardana''' és el periodo de transició entre la [[Edat Antiga]] i la [[Edat Mija]]; les dos primeres divisions de la [[periodisació]] tradicional del [[temps històric]] que se solen aplicar a la [[Història]] de la [[civilisació occidental]]. Cronològicament cobriria el periodo que va des de la [[crisis del sigle III|crisis del sigle III]], que marca el començ de la descomposició de la [[Antiguetat clàssica]], fins a la [[expansió musulmana]] i la constitució del [[Imperi carolingi]] (finals del [[sigle VIII]]), processos que varen representar l'assentament definitiu del món migeval. |
[[Henri Pirenne]] (''Mahoma i Carlomagne'') pot considerar-se el creador del concepte, en posar de manifest lo essencial que per a la caracterisació definitiva de ''lo migeval'' varen significar dos grans acontenyiments: l'Imperi de [[Carlomagne]] i l'arribada del [[islam]] a [[Europa]]; i els processos que varen carrejar: la ruptura de l'unitat de la [[conca del Mediterràneu]] (en lo econòmic i en lo ideològic, una verdadera frontera de civilisacions) i el tancament en sí mateixa de [[Europa Occidental]] o [[Cristiandatllatina]] (prèviament separada de la [[Cristiandat oriental]] del [[Imperi bizantí]]), a on es duran a la seua culminació les formes econòmiques, socials, polítiques i ideològiques de lo que s'ha vingut en cridar [[feudalisme]] i que venien desenrollant-se des de l'inici d'este periodo, cinccents anys abans. | [[Henri Pirenne]] (''Mahoma i Carlomagne'') pot considerar-se el creador del concepte, en posar de manifest lo essencial que per a la caracterisació definitiva de ''lo migeval'' varen significar dos grans acontenyiments: l'Imperi de [[Carlomagne]] i l'arribada del [[islam]] a [[Europa]]; i els processos que varen carrejar: la ruptura de l'unitat de la [[conca del Mediterràneu]] (en lo econòmic i en lo ideològic, una verdadera frontera de civilisacions) i el tancament en sí mateixa de [[Europa Occidental]] o [[Cristiandatllatina]] (prèviament separada de la [[Cristiandat oriental]] del [[Imperi bizantí]]), a on es duran a la seua culminació les formes econòmiques, socials, polítiques i ideològiques de lo que s'ha vingut en cridar [[feudalisme]] i que venien desenrollant-se des de l'inici d'este periodo, cinccents anys abans. | ||
Última revisió del 22:32 28 ago 2023
La Antiguetat tardana és el periodo de transició entre la Edat Antiga i la Edat Mija; les dos primeres divisions de la periodisació tradicional del temps històric que se solen aplicar a la Història de la civilisació occidental. Cronològicament cobriria el periodo que va des de la crisis del sigle III, que marca el començ de la descomposició de la Antiguetat clàssica, fins a la expansió musulmana i la constitució del Imperi carolingi (finals del sigle VIII), processos que varen representar l'assentament definitiu del món migeval.
Henri Pirenne (Mahoma i Carlomagne) pot considerar-se el creador del concepte, en posar de manifest lo essencial que per a la caracterisació definitiva de lo migeval varen significar dos grans acontenyiments: l'Imperi de Carlomagne i l'arribada del islam a Europa; i els processos que varen carrejar: la ruptura de l'unitat de la conca del Mediterràneu (en lo econòmic i en lo ideològic, una verdadera frontera de civilisacions) i el tancament en sí mateixa de Europa Occidental o Cristiandatllatina (prèviament separada de la Cristiandat oriental del Imperi bizantí), a on es duran a la seua culminació les formes econòmiques, socials, polítiques i ideològiques de lo que s'ha vingut en cridar feudalisme i que venien desenrollant-se des de l'inici d'este periodo, cinccents anys abans.