Diferència entre les revisions de "Migevalisme"
Anar a la navegació
Anar a la busca
(Text reemplaça - 'medieval' a 'migeval') |
|||
(No es mostren 6 edicions intermiges d'un usuari) | |||
Llínea 1: | Llínea 1: | ||
− | Es denomina '''migevalisme''' no solament a la qualitat o caràcter de | + | [[File:Batalla del Puig por Marzal de Sas (1410-20).jpg|thumb|250px|El [[Monarques de Valéncia|monarca valencià]] [[Jaume I]] en la [[batalla d'El Puig]]. Temple sobre taula de [[Marçal de Sax]]. Victoria and Albert Museum, [[Londres]].]] |
+ | Es denomina '''migevalisme''' no solament a la qualitat o caràcter de migeval, sino a l'interés per l'época i els temes migevals i el seu estudi. | ||
− | '''Migevaliste''' és l'especialiste en estes matèries. Es desenrolla tant en l'historiografia com en la ficció, en representacions de majors o menors anacronismes o fidelitat a l'época; inclús és un dels temes més tractats en la pintura d'història. Per la seua banda, l'arquitectura historicista del [[sigle XIX]] tingué en l'[[ | + | '''Migevaliste''' és l'especialiste en estes matèries. Es desenrolla tant en l'historiografia com en la ficció, en representacions de majors o menors anacronismes o fidelitat a l'época; inclús és un dels temes més tractats en la pintura d'història. Per la seua banda, l'arquitectura historicista del [[sigle XIX]] tingué en l'[[edat mija]] la seua principal font d'inspiració; sobretot el neogòtic, a on va destacar la llabor al mateix temps restauradora i recreadora de Eugène Viollet-li-Duc, i el neomudéixar. |
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == |
Última revisió del 22:25 28 ago 2023
Es denomina migevalisme no solament a la qualitat o caràcter de migeval, sino a l'interés per l'época i els temes migevals i el seu estudi.
Migevaliste és l'especialiste en estes matèries. Es desenrolla tant en l'historiografia com en la ficció, en representacions de majors o menors anacronismes o fidelitat a l'época; inclús és un dels temes més tractats en la pintura d'història. Per la seua banda, l'arquitectura historicista del sigle XIX tingué en l'edat mija la seua principal font d'inspiració; sobretot el neogòtic, a on va destacar la llabor al mateix temps restauradora i recreadora de Eugène Viollet-li-Duc, i el neomudéixar.