Diferència entre les revisions de "Emigració sueca a els Estats Units"
m |
(Text reemplaça - 'cridada' a 'crida') |
||
(No es mostren 2 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
Llínea 1: | Llínea 1: | ||
− | L''''emigració sueca | + | L''''emigració sueca als Estats Units''' en el [[sigle XIX]] i principis del [[sigle XX|XX]] va portar uns 1,3 millons de [[Suècia|suecs]] a deixar la seua pàtria i emigrar a [[Estats Units|dit país]]. A pesar de que les terres frontereres d'els Estats Units varen tindre un efecte de crida sobre les classes baixes de tota [[Europa]], atres factors varen animar especialment als suecs a prendre el camí de l'emigració. Existia un ampli resentiment contra la repressió religiosa portada a terme per la [[Luteranisme|luterana]] [[Iglésia de Suècia]] i el [[conservadurisme]] social i l'[[esnobisme]] clasista de la [[Anex:Monarques de Suècia|monarquia sueca]]. El creiximent demogràfic i les males collites varen provocar que les condicions de vida en el camp empijoraren. En contraposició, les notícies procedents dels primers emigrants suecs presentaven el [[Mig Oest d'Estats Units]] com un [[paraís terrenal]] ple d'oportunitats i alabaven la llibertat religiosa i política nortamericana. |
La màxima afluència d'emigrants suecs es va produir en les décades posteriors a la [[Guerra de Secessió]] ([[1861]]-[[1865]]). Segons el [[Cens d'els Estats Units de 1890|cens nortamericà de 1890]], la població d'orige suec rondava les 800.000 persones. La majoria dels emigrants es varen convertir en clàssics pioners, rebujant i cultivant les [[praderia]]s de les [[Grans Planures]], encara que uns atres es varen quedar en les ciutats, especialment en [[Chicago]]. Normalment les jóvens fadrines varen passar de treballar en l'agricultura en Suècia a treballar com criades en les ciutats. Molts suecs ya establits en els Estats Units varen visitar el seu país natal a finals del [[sigle XIX]] i les seues narracions ilustren les diferències entre les costums i formes d'abdós estats. Alguns varen realisar el viage en l'intenció de passar els seus últims anys en Suècia, pero varen canviar d'opinió quan es varen trobar en lo que ells pensaven que era una [[aristocràcia]] arrogant, una [[classe treballadora]] ordinària i degradada i una falta de respecte cap a les dònes. | La màxima afluència d'emigrants suecs es va produir en les décades posteriors a la [[Guerra de Secessió]] ([[1861]]-[[1865]]). Segons el [[Cens d'els Estats Units de 1890|cens nortamericà de 1890]], la població d'orige suec rondava les 800.000 persones. La majoria dels emigrants es varen convertir en clàssics pioners, rebujant i cultivant les [[praderia]]s de les [[Grans Planures]], encara que uns atres es varen quedar en les ciutats, especialment en [[Chicago]]. Normalment les jóvens fadrines varen passar de treballar en l'agricultura en Suècia a treballar com criades en les ciutats. Molts suecs ya establits en els Estats Units varen visitar el seu país natal a finals del [[sigle XIX]] i les seues narracions ilustren les diferències entre les costums i formes d'abdós estats. Alguns varen realisar el viage en l'intenció de passar els seus últims anys en Suècia, pero varen canviar d'opinió quan es varen trobar en lo que ells pensaven que era una [[aristocràcia]] arrogant, una [[classe treballadora]] ordinària i degradada i una falta de respecte cap a les dònes. | ||
− | Despuix d'un descens en el número d'emigrants en la década de 1890, est va tornar a créixer provocant una alarma nacional en el país d'orige. En [[1907]] es va instituir una prolongada [[Comissió parlamentària sueca de 1907–1913|comissió parlamentària per a l'emigració]]. Esta va recomanar reformes econòmiques i socials per a reduir l'emigració en portar lo millor d'Amèrica a Suècia». Les principals propostes de la comissió es varen implementar ràpidament: [[Sufragi femení|sufragi universal femení]], millors vivendes, desenroll econòmic general i una [[educació popular]] més àmplia. És difícil evaluar l'efecte d'estes mesures, ya que la [[Primera Guerra Mundial]] ([[1914]]-[[1918]]) va esclatar un any en acabant de que la comissió publicara el seu últim volum, reduint l'emigració a un mer goteig. Des de mitan de la década de 1920 ya no es va tornar a produir una gran emigració des de Suècia | + | Despuix d'un descens en el número d'emigrants en la década de 1890, est va tornar a créixer provocant una alarma nacional en el país d'orige. En [[1907]] es va instituir una prolongada [[Comissió parlamentària sueca de 1907–1913|comissió parlamentària per a l'emigració]]. Esta va recomanar reformes econòmiques i socials per a reduir l'emigració en portar lo millor d'Amèrica a Suècia». Les principals propostes de la comissió es varen implementar ràpidament: [[Sufragi femení|sufragi universal femení]], millors vivendes, desenroll econòmic general i una [[educació popular]] més àmplia. És difícil evaluar l'efecte d'estes mesures, ya que la [[Primera Guerra Mundial]] ([[1914]]-[[1918]]) va esclatar un any en acabant de que la comissió publicara el seu últim volum, reduint l'emigració a un mer goteig. Des de mitan de la década de 1920 ya no es va tornar a produir una gran emigració des de Suècia als Estats Units. |
+ | |||
[[Categoria:Relacions Estats Units-Suècia]] | [[Categoria:Relacions Estats Units-Suècia]] |
Última revisió del 18:16 28 ago 2023
L'emigració sueca als Estats Units en el sigle XIX i principis del XX va portar uns 1,3 millons de suecs a deixar la seua pàtria i emigrar a dit país. A pesar de que les terres frontereres d'els Estats Units varen tindre un efecte de crida sobre les classes baixes de tota Europa, atres factors varen animar especialment als suecs a prendre el camí de l'emigració. Existia un ampli resentiment contra la repressió religiosa portada a terme per la luterana Iglésia de Suècia i el conservadurisme social i l'esnobisme clasista de la monarquia sueca. El creiximent demogràfic i les males collites varen provocar que les condicions de vida en el camp empijoraren. En contraposició, les notícies procedents dels primers emigrants suecs presentaven el Mig Oest d'Estats Units com un paraís terrenal ple d'oportunitats i alabaven la llibertat religiosa i política nortamericana.
La màxima afluència d'emigrants suecs es va produir en les décades posteriors a la Guerra de Secessió (1861-1865). Segons el cens nortamericà de 1890, la població d'orige suec rondava les 800.000 persones. La majoria dels emigrants es varen convertir en clàssics pioners, rebujant i cultivant les praderias de les Grans Planures, encara que uns atres es varen quedar en les ciutats, especialment en Chicago. Normalment les jóvens fadrines varen passar de treballar en l'agricultura en Suècia a treballar com criades en les ciutats. Molts suecs ya establits en els Estats Units varen visitar el seu país natal a finals del sigle XIX i les seues narracions ilustren les diferències entre les costums i formes d'abdós estats. Alguns varen realisar el viage en l'intenció de passar els seus últims anys en Suècia, pero varen canviar d'opinió quan es varen trobar en lo que ells pensaven que era una aristocràcia arrogant, una classe treballadora ordinària i degradada i una falta de respecte cap a les dònes.
Despuix d'un descens en el número d'emigrants en la década de 1890, est va tornar a créixer provocant una alarma nacional en el país d'orige. En 1907 es va instituir una prolongada comissió parlamentària per a l'emigració. Esta va recomanar reformes econòmiques i socials per a reduir l'emigració en portar lo millor d'Amèrica a Suècia». Les principals propostes de la comissió es varen implementar ràpidament: sufragi universal femení, millors vivendes, desenroll econòmic general i una educació popular més àmplia. És difícil evaluar l'efecte d'estes mesures, ya que la Primera Guerra Mundial (1914-1918) va esclatar un any en acabant de que la comissió publicara el seu últim volum, reduint l'emigració a un mer goteig. Des de mitan de la década de 1920 ya no es va tornar a produir una gran emigració des de Suècia als Estats Units.