Diferència entre les revisions de "Siguanaba"
Anar a la navegació
Anar a la busca
(Pàgina nova, en el contingut: «thumb|250px|Siguanaba En la mitologia asteca, la '''Siguanaba''' (del quiché: siguanꞌwanaꞌbꞌa ‘germana espectral de l'abisme’…») |
(Text reemplaça - 'cridada' a 'nomenada') |
||
| (No es mostren 4 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[File:Cegua.JPG|thumb|250px|Siguanaba]] | [[File:Cegua.JPG|thumb|250px|Siguanaba]] | ||
| − | En la [[mitologia asteca]], la '''Siguanaba''' (del quiché: siguanꞌwanaꞌbꞌa ‘germana espectral de l'abisme’‘siguan, ‘barranc’, wanaꞌ, ‘germana’; i bꞌa, ‘espectre’) | + | En la [[mitologia asteca]], la '''Siguanaba''' (del quiché: siguanꞌwanaꞌbꞌa ‘germana espectral de l'abisme’‘siguan, ‘barranc’, wanaꞌ, ‘germana’; i bꞌa, ‘espectre’) (també nomenada Sihuanaba, Siguamonta, Siguampera, Cigua, Cegua, Cihuatlaco, Cihuanahual, Caballona, *Chuca, Bruta, Bandolera, Macihuatli, Matlacihua, Tisigua i Xtabay) és un espectre del folclor iberoamericà que, segons la tradició popular, se'ls apareix a hòmens trasnochadors, infels i violents en la forma d'una atractiva dòna nueta o seminueta, pero en el rostre amagat. |
La Siguanaba es fa seguir pels hòmens i despuix d'una llarga persecució, els pert en algun barranc. No mostra la cara, pero ho fa quan ya s'ha “guanyat” a l'home qui es pertorba al vore que és de [[cavall]]. Quan els hòmens se li acosten, la fantasmagòrica dòna els mostra la seua faç, que resulta ser la d'un cavall (o calavera en algunes variants), per lo que termina emmalaltint-los, enfollint-los o matant-los de l'esglai. | La Siguanaba es fa seguir pels hòmens i despuix d'una llarga persecució, els pert en algun barranc. No mostra la cara, pero ho fa quan ya s'ha “guanyat” a l'home qui es pertorba al vore que és de [[cavall]]. Quan els hòmens se li acosten, la fantasmagòrica dòna els mostra la seua faç, que resulta ser la d'un cavall (o calavera en algunes variants), per lo que termina emmalaltint-los, enfollint-los o matant-los de l'esglai. | ||
| Llínea 8: | Llínea 8: | ||
== Referències == | == Referències == | ||
| − | |||
* «Leyendas populares iberoamericanas: 'La Sihuanaba'». amp-notimerica-com.cdn.ampproject.org | * «Leyendas populares iberoamericanas: 'La Sihuanaba'». amp-notimerica-com.cdn.ampproject.org | ||
| − | * Meza, Otilia (1981). El Mundo Mágico de los Dioses del Anáhuac. México: Editorial Universo México | + | * Meza, Otilia (1981). El Mundo Mágico de los Dioses del Anáhuac. México: Editorial Universo México. ISBN 968-35-0093-5 |
* Robelo, Cecilio Agustín (1905). Diccionario de Mitología Nahua. México: Biblioteca Porrua. Imprenta del Museo Nacional de Arqueología. ISBN 978-9684327955 | * Robelo, Cecilio Agustín (1905). Diccionario de Mitología Nahua. México: Biblioteca Porrua. Imprenta del Museo Nacional de Arqueología. ISBN 978-9684327955 | ||
* Sunstrider (11 de abril de 2011). «Mitos, Monstruos y Leyendas: La Siguanaba - La mujer con cara de caballo». Mitos, Monstruos y Leyendas | * Sunstrider (11 de abril de 2011). «Mitos, Monstruos y Leyendas: La Siguanaba - La mujer con cara de caballo». Mitos, Monstruos y Leyendas | ||
Última revisió del 18:03 28 ago 2023
En la mitologia asteca, la Siguanaba (del quiché: siguanꞌwanaꞌbꞌa ‘germana espectral de l'abisme’‘siguan, ‘barranc’, wanaꞌ, ‘germana’; i bꞌa, ‘espectre’) (també nomenada Sihuanaba, Siguamonta, Siguampera, Cigua, Cegua, Cihuatlaco, Cihuanahual, Caballona, *Chuca, Bruta, Bandolera, Macihuatli, Matlacihua, Tisigua i Xtabay) és un espectre del folclor iberoamericà que, segons la tradició popular, se'ls apareix a hòmens trasnochadors, infels i violents en la forma d'una atractiva dòna nueta o seminueta, pero en el rostre amagat.
La Siguanaba es fa seguir pels hòmens i despuix d'una llarga persecució, els pert en algun barranc. No mostra la cara, pero ho fa quan ya s'ha “guanyat” a l'home qui es pertorba al vore que és de cavall. Quan els hòmens se li acosten, la fantasmagòrica dòna els mostra la seua faç, que resulta ser la d'un cavall (o calavera en algunes variants), per lo que termina emmalaltint-los, enfollint-los o matant-los de l'esglai.
Es creu que el mit va poder haver segut introduït en el Nou Món pels espanyols durant el periodo colonial, els qui ho haurien usat per a eixercir control sobre les poblacions indígena i mestiça de la regió.
Referències[editar | editar còdic]
- «Leyendas populares iberoamericanas: 'La Sihuanaba'». amp-notimerica-com.cdn.ampproject.org
- Meza, Otilia (1981). El Mundo Mágico de los Dioses del Anáhuac. México: Editorial Universo México. ISBN 968-35-0093-5
- Robelo, Cecilio Agustín (1905). Diccionario de Mitología Nahua. México: Biblioteca Porrua. Imprenta del Museo Nacional de Arqueología. ISBN 978-9684327955
- Sunstrider (11 de abril de 2011). «Mitos, Monstruos y Leyendas: La Siguanaba - La mujer con cara de caballo». Mitos, Monstruos y Leyendas
Bibliografia[editar | editar còdic]
- González Torres, Yólotl (1999). Diccionario de mitología y religión de Mesoamérica. México: Larousse
- Higuera, Salvador Mateos (1940). Enciclopedia gráfica del México antiguo III Los dioses creados. Secretaría de Hacienda y Crédito Público
- Krickeberg, Walter (1985). Mitos y leyendas de los aztecas, incas, mayas y muiscas. México: FCE
- León-Portilla, Miguel (1990) [1963]. Aztec Thought and Culture. Davis, J.E. (trans). Norman, Oklahoma: Oklahoma University Press. ISBN 0-8061-2295-1
- Robelo, Cecilio A (1951). Diccionario de mitología náhuatl. México: Ediciones Fuente Cultural
- Santamaría, Francisco (1974). Diccionario de mexicanismos. México: Porrúa
- Trejo Silva, Marcia (2003). Guía de seres fantásticos del México prehispánico, Ed. Vila, México. ISBN 968-5414-24-6.
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Siguanaba.