Diferència entre les revisions de "Història de Perú"
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils) |
(Text reemplaça - 'cridada' a 'nomenada') |
||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
L''''història de Perú''' és l'història del territori de l'actual [[Perú]], que comprén des dels restants més antics d'ocupació dels humans fins als nostres dies. Els primers grups humans varen aplegar cap a fins de la [[glaciació wisconsiense]] (XI mileni a. C.) com [[Caça-recolecció|caçadors-recolectors]] ([[Periodo Lític andí|periodo lític]]). Els seus descendents varen escomençar a desenrollar l'[[horticultura]] cap al VIII mileni a. C. ([[Periodo Arcaic andí|periodo arcaic]]), época en la que també es varen domesticar els camèlits suramericans i varen escomençar a aparéixer els primers llogarets. | L''''història de Perú''' és l'història del territori de l'actual [[Perú]], que comprén des dels restants més antics d'ocupació dels humans fins als nostres dies. Els primers grups humans varen aplegar cap a fins de la [[glaciació wisconsiense]] (XI mileni a. C.) com [[Caça-recolecció|caçadors-recolectors]] ([[Periodo Lític andí|periodo lític]]). Els seus descendents varen escomençar a desenrollar l'[[horticultura]] cap al VIII mileni a. C. ([[Periodo Arcaic andí|periodo arcaic]]), época en la que també es varen domesticar els camèlits suramericans i varen escomençar a aparéixer els primers llogarets. | ||
| − | El naiximent de la civilisació en el Perú correspon a la | + | El naiximent de la civilisació en el Perú correspon a la nomenada [[civilisació Caral]], el centre de la qual més conegut en l'actualitat va ser la ciutat de [[Caral]], en la vall de Vaig saber, en la costa central peruana. Esta cultura es va desenrollar entre 3200 i 1800 a. C. És el núcleu civilisatori més antic d'Amèrica i contemporàneu d'atres grans centres d'irradiació cultural del món, com a [[Sumeria]], [[Egipte]], [[China]] i [[Índia]]. És l'época en que sorgixen les primeres societats en [[arquitectura]] monumental que varen teixir una extensa ret de [[comerç]] vinculant productes de l'[[Amazonía]] i les costes [[Equador|equatorianes]]. A partir de llavors es va donar inici un escalament en la complexitat social i cultural dels pobles de la regió, que va donar naiximent a [[Perú]]. |
Debilitat el centre de poder de la civilisació Caral cap al 1800 a. C., esta va donar pas a nous centres culturals en la costa, al nort i al sur. Va sorgir la [[Cupisnique (cultura)|cultura de cupisnique]] i posteriorment, cap al 1200 a. C., la [[Chavín (cultura)|chavín]], un important centre que va articular les [[Societat agrària|societats agrícoles]] de la seua época fins a l'any [[anys 190 a. C.|200 a. C.]] El temple de [[Chavín de Huántar]] va ser provablement un important centre ceremonial de l'Antic Perú en una influència extensa. Tal va deure ser l'importància de chavín, de caràcter religiós i cultural, ademés de política o militar, si ben el llímit entre estes coses és diferent en eixes cultures a lo que és en el món actual, amolat a idees geopolítiques judeocristianes i greco-romanes. | Debilitat el centre de poder de la civilisació Caral cap al 1800 a. C., esta va donar pas a nous centres culturals en la costa, al nort i al sur. Va sorgir la [[Cupisnique (cultura)|cultura de cupisnique]] i posteriorment, cap al 1200 a. C., la [[Chavín (cultura)|chavín]], un important centre que va articular les [[Societat agrària|societats agrícoles]] de la seua época fins a l'any [[anys 190 a. C.|200 a. C.]] El temple de [[Chavín de Huántar]] va ser provablement un important centre ceremonial de l'Antic Perú en una influència extensa. Tal va deure ser l'importància de chavín, de caràcter religiós i cultural, ademés de política o militar, si ben el llímit entre estes coses és diferent en eixes cultures a lo que és en el món actual, amolat a idees geopolítiques judeocristianes i greco-romanes. | ||
Última revisió del 17:42 28 ago 2023
L'història de Perú és l'història del territori de l'actual Perú, que comprén des dels restants més antics d'ocupació dels humans fins als nostres dies. Els primers grups humans varen aplegar cap a fins de la glaciació wisconsiense (XI mileni a. C.) com caçadors-recolectors (periodo lític). Els seus descendents varen escomençar a desenrollar l'horticultura cap al VIII mileni a. C. (periodo arcaic), época en la que també es varen domesticar els camèlits suramericans i varen escomençar a aparéixer els primers llogarets.
El naiximent de la civilisació en el Perú correspon a la nomenada civilisació Caral, el centre de la qual més conegut en l'actualitat va ser la ciutat de Caral, en la vall de Vaig saber, en la costa central peruana. Esta cultura es va desenrollar entre 3200 i 1800 a. C. És el núcleu civilisatori més antic d'Amèrica i contemporàneu d'atres grans centres d'irradiació cultural del món, com a Sumeria, Egipte, China i Índia. És l'época en que sorgixen les primeres societats en arquitectura monumental que varen teixir una extensa ret de comerç vinculant productes de l'Amazonía i les costes equatorianes. A partir de llavors es va donar inici un escalament en la complexitat social i cultural dels pobles de la regió, que va donar naiximent a Perú.
Debilitat el centre de poder de la civilisació Caral cap al 1800 a. C., esta va donar pas a nous centres culturals en la costa, al nort i al sur. Va sorgir la cultura de cupisnique i posteriorment, cap al 1200 a. C., la chavín, un important centre que va articular les societats agrícoles de la seua época fins a l'any 200 a. C. El temple de Chavín de Huántar va ser provablement un important centre ceremonial de l'Antic Perú en una influència extensa. Tal va deure ser l'importància de chavín, de caràcter religiós i cultural, ademés de política o militar, si ben el llímit entre estes coses és diferent en eixes cultures a lo que és en el món actual, amolat a idees geopolítiques judeocristianes i greco-romanes.
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Història de Perú.
| ||||||||||||||||
.svg)