Diferència entre les revisions de "Història dels Estats Units (1789-1849)"
(Pàgina nova, en el contingut: «Despuix de l'elecció de George Washington com el primer president en 1789, el Congrés va aprovar moltes lleis organisant el govern i adoptant la Decla…») |
(Text reemplaça - 'cridat' a 'nomenat') |
||
| (No es mostren 2 edicions intermiges d'un usuari) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | Despuix de l'elecció de [[George Washington]] com el primer president en [[1789]], el Congrés va aprovar moltes lleis organisant el govern i adoptant la | + | Despuix de l'elecció de [[George Washington]] com el primer president en l'any [[1789]], el Congrés va aprovar moltes lleis organisant el govern i adoptant la |
Declaració dels Drets Humans en forma de dèu esmenes per a la nova Constitució. En moltes ocasions, en les votacions a president en la primera Amèrica, el vot popular no contava. | Declaració dels Drets Humans en forma de dèu esmenes per a la nova Constitució. En moltes ocasions, en les votacions a president en la primera Amèrica, el vot popular no contava. | ||
Washington es va posar en marcha per a la creació de la Branca Eixecutiva del Govern dels Estats Units. El Congrés va aprovar l'Acta Judiciaria de 1789, en la qual s'establia el sistema judiciari federal, incloent la Cort Suprema. | Washington es va posar en marcha per a la creació de la Branca Eixecutiva del Govern dels Estats Units. El Congrés va aprovar l'Acta Judiciaria de 1789, en la qual s'establia el sistema judiciari federal, incloent la Cort Suprema. | ||
| − | La [[compra de Luisiana]] en [[1803]] va donar als grangers de l'oest l'us de les vores del riu Mississipi, movent la presència francesa de l'oest dels Estats Units i donant als grangers vastes extensions de terra, i la visió de líders nortamericà de la creació d'una "Gran Nació". | + | La [[compra de Luisiana]] en [[1803]] va donar als grangers de l'oest l'us de les vores del [[riu Mississipi]], movent la presència francesa de l'oest dels Estats Units i donant als grangers vastes extensions de terra, i la visió de líders nortamericà de la creació d'una "Gran Nació". |
| − | La Guerra de 1812 entre els Estats Units i el Regne Unit va convertir a estos en una nació sobirana, capaç de decidir sobre els seus propis assunts sense l'intervenció del | + | La Guerra de [[1812]] entre els Estats Units i el [[Regne Unit]] va convertir a estos en una nació sobirana, capaç de decidir sobre els seus propis assunts sense l'intervenció del Regne Unit. En la finalitat de l'aliança de guerra britànica en els natius americans de l'est del riu Mississipi, els colons blancs varen ocupar les terres indígenes de l'oest del mateix riu. En l'any [[1830]], el Govern Federal va forçar la deportació de les tribus del surest a terres menys fèrtils a l'oest. |
| − | Els nortamericà no es varen preguntar el seu dret a colonisar les vastes terres d'Amèrica del Nort fins a la vora del país. A mitan de 1840, l'expansionisme dels Estats Units era | + | Els nortamericà no es varen preguntar el seu dret a colonisar les vastes terres d'Amèrica del Nort fins a la vora del país. A mitan de [[1840]], l'expansionisme dels Estats Units era nomenat ''Manifest Destiny''. En [[maig]] de l'any [[1846]], el Congrés va declarar la Guerra a [[Mèxic]]. Despuix de la seua derrota, [[Mèxic]] - en el Tractat de Guadalupe Hidalgo de [[1848]] va cedir [[Texas]] (en el [[riu Gran (Texas)|riu Gran]]), [[Califòrnia]], [[Arizona]], [[Nou Mèxic]] i parts de [[Utah]] i [[Colorat]] als [[Estats Units]]. |
En els següents tretze anys, els [[Oest (regió)|territoris de l'oest]] es varen convertir en estats i varen anar els punts de tensió entre el nort i el sur sobre l'expansió de la [[esclavitut]]. | En els següents tretze anys, els [[Oest (regió)|territoris de l'oest]] es varen convertir en estats i varen anar els punts de tensió entre el nort i el sur sobre l'expansió de la [[esclavitut]]. | ||
[[Categoria:Història d'Estats Units per periodo|1789]] | [[Categoria:Història d'Estats Units per periodo|1789]] | ||
Última revisió del 16:31 28 ago 2023
Despuix de l'elecció de George Washington com el primer president en l'any 1789, el Congrés va aprovar moltes lleis organisant el govern i adoptant la Declaració dels Drets Humans en forma de dèu esmenes per a la nova Constitució. En moltes ocasions, en les votacions a president en la primera Amèrica, el vot popular no contava.
Washington es va posar en marcha per a la creació de la Branca Eixecutiva del Govern dels Estats Units. El Congrés va aprovar l'Acta Judiciaria de 1789, en la qual s'establia el sistema judiciari federal, incloent la Cort Suprema.
La compra de Luisiana en 1803 va donar als grangers de l'oest l'us de les vores del riu Mississipi, movent la presència francesa de l'oest dels Estats Units i donant als grangers vastes extensions de terra, i la visió de líders nortamericà de la creació d'una "Gran Nació".
La Guerra de 1812 entre els Estats Units i el Regne Unit va convertir a estos en una nació sobirana, capaç de decidir sobre els seus propis assunts sense l'intervenció del Regne Unit. En la finalitat de l'aliança de guerra britànica en els natius americans de l'est del riu Mississipi, els colons blancs varen ocupar les terres indígenes de l'oest del mateix riu. En l'any 1830, el Govern Federal va forçar la deportació de les tribus del surest a terres menys fèrtils a l'oest.
Els nortamericà no es varen preguntar el seu dret a colonisar les vastes terres d'Amèrica del Nort fins a la vora del país. A mitan de 1840, l'expansionisme dels Estats Units era nomenat Manifest Destiny. En maig de l'any 1846, el Congrés va declarar la Guerra a Mèxic. Despuix de la seua derrota, Mèxic - en el Tractat de Guadalupe Hidalgo de 1848 va cedir Texas (en el riu Gran), Califòrnia, Arizona, Nou Mèxic i parts de Utah i Colorat als Estats Units.
En els següents tretze anys, els territoris de l'oest es varen convertir en estats i varen anar els punts de tensió entre el nort i el sur sobre l'expansió de la esclavitut.