Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca

Monasteri d'Aigües Vives (edita)

Revisió de 16:22 28 ago 2023

99 bytes afegits ,  16:22 28 ago 2023
Text reemplaça - 'cridat' a 'nomenat'
Llínea 1: Llínea 1:  
[[Image:Carcagente.Convento de Aguas Vivas.jpg|thumb|300px|right|Convent d'Aigües Vives.]]
 
[[Image:Carcagente.Convento de Aguas Vivas.jpg|thumb|300px|right|Convent d'Aigües Vives.]]
−
[[Image:Conventodeaguasvivas100.JPG|300px|thumb|Fachada Este del Convent d'Aigües Vives.]]
+
[[Image:Conventodeaguasvivas100.JPG|300px|thumb|right|Frontera Est del Convent d'Aigües Vives.]]
−
[[Image:MonAigüesVives Carcaixent.jpg|300px|miniaturadeimagen|Monasteri d'Aigües Vives]]
+
[[Image:MonAigüesVives Carcaixent.jpg|300px|thumb|right|miniaturadeimagen|Monasteri d'Aigües Vives]]
−
El '''Convent d'Aigües Vives''', també cridat''' Real Monasteri de Santa María d'Aigües Vives''' en el municipi de [[Carcaixent]] ([[Província de Valéncia]], es un edifici religiós i els seus orígens se remonten al [[segle XIII]].  
+
El '''Convent d'Aigües Vives''', també nomenat''' Real Monasteri de Santa Maria d'Aigües Vives''' en el municipi de [[Carcaixent]] ([[Província de Valéncia]], és un edifici religiós i els seus orígens se remonten al [[sigle XIII]].  
   −
== Historia ==
+
== Història ==
−
L'actual edifici fon construït durant els segles [[segle XVI|XVI]] i [[segle XVII|XVII]] en estils gòtic i barroc, si be l'ala nort fon conclosa en el [[segle XVIII]].  
+
L'actual edifici fon construït durant els sigles [[sigle XVI|XVI]] i [[sigle XVII|XVII]] en estils gòtic i barroc, si be l'ala nort fon conclosa en el [[sigle XVIII]].  
   −
El monasteri pertanyeu a l'orde dels [[agustins]], custodiava l'image de la Vírgen d'Aigües Vives, patrona de la ciutat de [[Carcaixent]].
+
El monasteri pertanygué a l'orde dels [[agustins]], custodiava l'image de la Verge d'Aigües Vives, patrona de la ciutat de [[Carcaixent]].
   −
A amijanats del [[segle XIX]] a conseqüència de la [[desamortisació]] de [[Mendizábal]], els monges tingueren que abandonar el convent , que passà a ser propietat dels barons de Casanova, destinant-se a vivenda rural. En [[1977]] el monasteri fon adquirit i reformat per a destinar-ho a hotel residencia per D.Antoni Vidal Bellver (fotógraf i empresari de Carcaixent). En l'actualitat es propietat d'un conegut empresari estager gandià.
+
A mitat del [[sigle XIX]] a conseqüència de la [[desamortisació]] de [[Mendizábal]], els monges tingueren que abandonar el convent , que passà a ser propietat dels barons de Casanova, destinant-se a vivenda rural. En l'any [[1977]] el monasteri fon adquirit i reformat per a destinar-ho a hotel residencia per D.Antoni Vidal Bellver (fotógraf i empresari de Carcaixent). En l'actualitat és propietat d'un conegut empresari estager gandià.
    
== Arquitectura ==
 
== Arquitectura ==
−
A lo llarc dels segles [[segle XVI|XVI]] i [[segle XVII|XVII]] se configura l'estructura monumental actual del convent. Francesc Colóm, artífice valencià, dirigí en [[1597]] una ampliació del cenobi, particularment del claustre. Noves obres se daten en [[1633]], sent en [[1695]], quan se traça i alça la nova iglésia en transagrari, sacristia, retaule major i torre campanar, ablamant-se alguns altars.  
+
A lo llarc dels sigles [[sigle XVI|XVI]] i [[sigle XVII|XVII]] se configura l'estructura monumental actual del convent. Francesc Colóm, artífice valencià, dirigí en l'any [[1597]] una ampliació del cenobi, particularment del claustre. Noves obres se daten en [[1633]], sent en [[1695]], quan se traça i alça la nova iglésia en transagrari, sacristia, retaule major i torre campanar, ablamant-se alguns altars.  
 
L'edifici s'articula al voltant del claustre al qual recauen l'iglésia al sur, el conjunt de la granja al Nort i el gran cos rectangular de cinc plantes que domina el conjunt, recaent a la carretera de [[Alzira]] a [[Tavernes de la Valldigna]] a l'Este. A l'Oest recauen la torre campanar, l'iglésia, el portaló d'accés al claustre i les edificacions de la granja.  
 
L'edifici s'articula al voltant del claustre al qual recauen l'iglésia al sur, el conjunt de la granja al Nort i el gran cos rectangular de cinc plantes que domina el conjunt, recaent a la carretera de [[Alzira]] a [[Tavernes de la Valldigna]] a l'Este. A l'Oest recauen la torre campanar, l'iglésia, el portaló d'accés al claustre i les edificacions de la granja.  
   −
El claustre de reduïdes proporcions es ric en talla i decorats en pintures al fresc. En el centre hi ha una cisterna. A l'esquerra del claustre està el refectori, i paralelament al mateix, la cuina.  
+
El claustre de reduïdes proporcions és ric en talla i decorats en pintures al fresc. En el centre hi ha una cisterna. A l'esquerra del claustre està el refectori, i paralelament al mateix, la cuina.  
   −
La torre campanar mostra un llarc cos vertical, en l'unic aditament d'un rellonge solar. Un doble i escassa molura dona pas al cos de campanes en finestres verticals en arc de mig punt. La coberta a quatre aigües de teula aràbic s'arremata en veleta de ferro.  
+
La torre campanar mostra un llarc cos vertical, en l'únic aditament d'un rellonge solar. Un doble i escassa molura dona pas al cos de campanes en finestres verticals en arc de mig punt. La coberta a quatre aigües de teula aràbic s'arremata en veleta de [[ferro]].  
   −
La fachada de l'iglésia acusa l'enteulat a dos aigües de la mateixa aixina com les vertents de les cobertes dels contraforts. La porta d'accés es allindada en un drap de ceràmica representant a Nostra Senyora d'Aigües Vives. La fachada del claustre enquadra un portaló d'arc rebaixat en escut nobiliari, flanquejat per sendes finestres rectangulars. En la planta superiora sobreïxen un balcó i dos finestrals. Adossats a estos cossos se troba un cos de varies dependències destinades a la granja en estructures de distintes époques.  
+
La frontera de l'iglésia acusa l'enteulat a dos aigües de la mateixa aixina com les vertents de les cobertes dels contraforts. La porta d'accés es allindada en un drap de ceràmica representant a Nostra Senyora d'Aigües Vives. La frontera del claustre enquadra un portaló d'arc rebaixat en escut nobiliari, flanquejat per sendes finestres rectangulars. En la planta superiora sobreïxen un balcó i dos finestrals. Adossats a estos cossos se troba un cos de vàries dependències destinades a la granja en estructures de distintes époques.  
   −
La fachada Este corresponent al gran cos que domina espacialment el conjunt, presenta una ampla verticalitat. Una prolongada escalinata d'accés, remonta a l'alt terraplé. En este petreu podium fa de contrafort i fonamenta i reforça l'estructura de l'obra. Sobre el podium s'obrin sis finestrals, en simulació pictòrica de sellars en llindars i machones. L'últim cos, arrematat per una cornisa teula varies pintures, entre elles flanquejada per l'inscripció any [[1767]], la Verge d'Aigües Vives. Entre finestrals se mostren elements pictòrics ornamentals. La coberta es a una vertent i de teula aràbic.  
+
La frontera Este corresponent al gran cos que domina espacialment el conjunt, presenta una ampla verticalitat. Una prolongada escalinata d'accés, remonta a l'alt terraplé. En este pétreu podium fa de contrafort i fonamenta i reforça l'estructura de l'obra. Sobre el podium s'obrin sis finestrals, en simulació pictòrica de sellars en llindars i machones. L'últim cos, arrematat per una cornisa teula vàries pintures, entre elles flanquejada per l'inscripció any [[1767]], la Verge d'Aigües Vives. Entre finestrals se mostren elements pictòrics ornamentals. La coberta és a una vertent i de teula aràbic.  
   −
Al fachat Sur recau la torre campanar, la nau lateral del temple i una edificacio adossada, la primitiva sacristia i el flanc del cos recaent a la fachada este. El fachat nort correspon a les distintes edificacions de la casa de llabor.  
+
Al fachat Sur recau la torre campanar, la nau lateral del temple i una edificacio adossada, la primitiva sacristia i el flanc del cos recaent a la frontera este. El fachat nort correspon a les distintes edificacions de la casa de llabor.  
   −
L'iglésia es d'una nau i en ella hi ha ademés de l'altar sis capelles laterals. El presbiteri te dos portes, una que dona accés al claustre i atra que comunicava a l'antiga sacristia convertida en trull. L'iglésia te cor alt en barana semicircular i cadiram de dos époques: [[segle XV]], [[arquitectura gòtica|gòtica]] i atra [[plateresca]]. La volta del temple es de cano.
+
L'iglésia és d'una nau i en ella hi ha ademés de l'altar sis capelles laterals. El presbiteri te dos portes, una que dona accés al claustre i atra que comunicava a l'antiga sacristia convertida en trull. L'iglésia te cor alt en barana semicircular i cadiram de dos époques: [[sigle XV]], [[arquitectura gòtica|gòtica]] i atra [[plateresca]]. La volta del temple és de cano.
    
== Vore també ==
 
== Vore també ==
Llínea 31: Llínea 31:     
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==
 +
{{Commonscat|Aigües Vives Monastery of Saint Mary}}
 
* [http://www.cult.gva.es/dgpa/documentacion/interno/54.pdf Ficha en la biblioteca de Patrimoni]
 
* [http://www.cult.gva.es/dgpa/documentacion/interno/54.pdf Ficha en la biblioteca de Patrimoni]
   −
==Referencies==
+
==Referències==
 
{{Traduït de|es|Convento de Aguas Vivas}}
 
{{Traduït de|es|Convento de Aguas Vivas}}
    
[[Categoria:Monasteris de la Comunitat Valenciana]]
 
[[Categoria:Monasteris de la Comunitat Valenciana]]
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/wiki/Especial:MobileDiff/57045...278989»

Menú de navegació