Canvis

La '''Segona República Espanyola en guerra''' és l'història de la [[Segona República Espanyola]] durant la [[Guerra Civil Espanyola]] de [[1936]]-[[1939]] i que constituïx l'últim periodo de la seua història. El territori espanyol que va permanéixer baix la seua autoritat despuix del [[colp d'estat en Espanya de juliol de 1936]], i que va ser denominat '''zona republicana''' o '''zona lleal''', va anar reduint-se conforme va anar estenent-se la [[zona sublevada]] fins que al final va ser completament ocupada pel [[bando franquiste]] (que l'havia cridat durant tota la guerra la '''''zona roja''''').

La '''Segona República Espanyola en guerra''' és l'història de la [[Segona República Espanyola]] durant la [[Guerra Civil Espanyola]] de [[1936]]-[[1939]] i que constituïx l'últim periodo de la seua història. El territori espanyol que va permanéixer baix la seua autoritat despuix del [[colp d'estat en Espanya de juliol de 1936]], i que va ser denominat '''zona republicana''' o '''zona lleal''', va anar reduint-se conforme va anar estenent-se la [[zona sublevada]] fins que al final va ser completament ocupada pel [[bando franquiste]] (que l'havia nomenat durant tota la guerra la '''''zona roja''''').

Durant eixe temps es varen succeir tres governs: el presidit pel republicà d'esquerra [[José Giral]], encara que durant el seu curt mandat (de [[juliol]] a [[setembre]] de [[1936]]) el poder real va estar en mans dels centenars de comités que es varen formar quan va esclatar la [[revolució social espanyola de 1936]]; el següent govern va ser presidit pel socialiste [[Francisco Llarc Caballero]], el líder d'un dels dos sindicats ([[UGT]]; junt en [[Confederació Nacional del Treball|CNT]]) havien protagonisat la revolució; i el tercer govern va ser presidit pel també socialiste [[Juan Negrín]], com a conseqüència de la caiguda de Llarc Cavaller despuix dels [[successos de maig de 1937]], i que va governar fins a principis de [[març]] de l'any [[1939]], quan es va produir el [[Colp de Casat|colp d'estat del coronel Casado]] que va posar fi a la resistència republicana, donant pas a la victòria del [[bando sublevat]] encapçalat pel [[Franco|general Franco]].

Durant eixe temps es varen succeir tres governs: el presidit pel republicà d'esquerra [[José Giral]], encara que durant el seu curt mandat (de [[juliol]] a [[setembre]] de [[1936]]) el poder real va estar en mans dels centenars de comités que es varen formar quan va esclatar la [[revolució social espanyola de 1936]]; el següent govern va ser presidit pel socialiste [[Francisco Llarc Caballero]], el líder d'un dels dos sindicats ([[UGT]]; junt en [[Confederació Nacional del Treball|CNT]]) havien protagonisat la revolució; i el tercer govern va ser presidit pel també socialiste [[Juan Negrín]], com a conseqüència de la caiguda de Llarc Cavaller despuix dels [[successos de maig de 1937]], i que va governar fins a principis de [[març]] de l'any [[1939]], quan es va produir el [[Colp de Casat|colp d'estat del coronel Casado]] que va posar fi a la resistència republicana, donant pas a la victòria del [[bando sublevat]] encapçalat pel [[Franco|general Franco]].