Diferència entre les revisions de "Aha (faraó)"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
m (Lluísm pàgina traslladada Aha a Aha (faraó) sense deixar una redirecció)
(Text reemplaça - 'Palerm' a 'Palermo')
Llínea 3: Llínea 3:
 
'''Aha''' (nom d'Horus: Horus-Aha; nom de Nebti: Aha; nom de Nesut-Biti: Iti, Men, Meni, Teti; nom grec donat per [[Manethó]]: '''Athothis''') fon el segon [[faraó]] de la [[Dinastia I|primera dinastia d'Egipte]], que va governar cap a l'any 3100 a.C. per un periodo, segons les fonts, d'entre 23 i 30 anys.
 
'''Aha''' (nom d'Horus: Horus-Aha; nom de Nebti: Aha; nom de Nesut-Biti: Iti, Men, Meni, Teti; nom grec donat per [[Manethó]]: '''Athothis''') fon el segon [[faraó]] de la [[Dinastia I|primera dinastia d'Egipte]], que va governar cap a l'any 3100 a.C. per un periodo, segons les fonts, d'entre 23 i 30 anys.
  
Se supon que fon fill i successor de [[Narmer]] i de la princesa [[Neithhotep]]. El seu nom volia dir 'Falcó lluitador'. Segons la pedra de Palerm, va comerciar en les ciutats fenícies, va dirigir una expedició a [[Núbia]] i va rebre tributs de les tribus líbies (ancestres dels amazics, que vivien a l'oest del país).
+
Se supon que fon fill i successor de [[Narmer]] i de la princesa [[Neithhotep]]. El seu nom volia dir 'Falcó lluitador'. Segons la pedra de Palermo, va comerciar en les ciutats fenícies, va dirigir una expedició a [[Núbia]] i va rebre tributs de les tribus líbies (ancestres dels amazics, que vivien a l'oest del país).
  
 
Va tindre com a dones: Berenib i Khenthap, i segurament atres més. Els seus fills es creu que foren [[Djer]] (el successor), Het, Rekhit i Saiset.
 
Va tindre com a dones: Berenib i Khenthap, i segurament atres més. Els seus fills es creu que foren [[Djer]] (el successor), Het, Rekhit i Saiset.

Revisió de 18:55 27 ago 2023

Fragment de vaisell, en el nom d'Aha

Aha (nom d'Horus: Horus-Aha; nom de Nebti: Aha; nom de Nesut-Biti: Iti, Men, Meni, Teti; nom grec donat per Manethó: Athothis) fon el segon faraó de la primera dinastia d'Egipte, que va governar cap a l'any 3100 a.C. per un periodo, segons les fonts, d'entre 23 i 30 anys.

Se supon que fon fill i successor de Narmer i de la princesa Neithhotep. El seu nom volia dir 'Falcó lluitador'. Segons la pedra de Palermo, va comerciar en les ciutats fenícies, va dirigir una expedició a Núbia i va rebre tributs de les tribus líbies (ancestres dels amazics, que vivien a l'oest del país).

Va tindre com a dones: Berenib i Khenthap, i segurament atres més. Els seus fills es creu que foren Djer (el successor), Het, Rekhit i Saiset.

Atres transcripcions del seu nom: Horaha, Ity, Mena, Min.