Aha (faraó)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Fragment de vaisell, en el nom d'Aha

Aha (nom d'Horus: Horus-Aha; nom de Nebti: Aha; nom de Nesut-Biti: Iti, Men, Meni, Teti; nom grec donat per Manethó: Athothis) fon el segon faraó de la primera dinastia d'Egipte, que va governar cap a l'any 3100 a.C. per un periodo, segons les fonts, d'entre 23 i 30 anys.

Se supon que fon fill i successor de Narmer i de la princesa Neithhotep. El seu nom volia dir 'Falcó lluitador'. Segons la pedra de Palermo, va comerciar en les ciutats fenícies, va dirigir una expedició a Núbia i va rebre tributs de les tribus líbies (ancestres dels amazics, que vivien a l'oest del país).

Va tindre com a dones: Berenib i Khenthap, i segurament atres més. Els seus fills es creu que foren Djer (el successor), Het, Rekhit i Saiset.

Atres transcripcions del seu nom: Horaha, Ity, Mena, Min.