Diferència entre les revisions de "Gaspar Gil Polo"
(Text reemplaça - 'Cerdenya' a 'Serdenya') (Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils) |
(Text reemplaça - 'Serdenya' a 'Sardenya') (Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils) |
||
| Llínea 16: | Llínea 16: | ||
Naixqué en el sí d'una família acomodada i inclinada a l'eixercici del Dret. Seguint esta tradició familiar, també Gaspar es va inclinar per l'estudi de les Lleis, eixercint com a notari en la capital del [[Túria]]. Allí va viure relacionant-se en la més rància noblea (la seua ''Diana enamorada'' va dedicada a Jerónima de Castro i Bolea, esposa del vicecanceller dels regnes de la [[Corona d'Aragó]]) i participant en reunions lliteràries de les quals adquirí l'afecte dels escritors del seu temps, als que rendix homenage en el seu llibre ''Canto del Turia''. | Naixqué en el sí d'una família acomodada i inclinada a l'eixercici del Dret. Seguint esta tradició familiar, també Gaspar es va inclinar per l'estudi de les Lleis, eixercint com a notari en la capital del [[Túria]]. Allí va viure relacionant-se en la més rància noblea (la seua ''Diana enamorada'' va dedicada a Jerónima de Castro i Bolea, esposa del vicecanceller dels regnes de la [[Corona d'Aragó]]) i participant en reunions lliteràries de les quals adquirí l'afecte dels escritors del seu temps, als que rendix homenage en el seu llibre ''Canto del Turia''. | ||
| − | Va contraure matrimoni en Isabel Gil Polo, cap a l'any [[1565]], en la que va tindre huit fills que li varen espentar a solicitar llocs d'especial rellevància social i econòmica, com el de primer coadjutor de [[mestre racional]] del [[Regne de Valéncia]]. La seua relació personal en [[Felip II]], al que tal volta coneguera durant les Corts de Monsó en l'any [[1564]], li va valdre el nomenament, que es va fer efectiu el [[28 d'agost]] de [[1572]]. La confiança que en ell va depositar el Monarca es va vore favorida temps despuix, quan el va nomenar, en [[octubre]] de l'any [[1581]], comissari per a la capbrevació dels bens reals en [[Catalunya]], redactant ''Les Mulasses'' o ''Libre d'alienacions'' en colaboració en Ferran Maymó i Jeroni Manegat. En l'any [[1584]], de nou el benefici real li va otorgar una concessió per a que poguera dispondre d'una important cantitat de blat procedent de [[ | + | Va contraure matrimoni en Isabel Gil Polo, cap a l'any [[1565]], en la que va tindre huit fills que li varen espentar a solicitar llocs d'especial rellevància social i econòmica, com el de primer coadjutor de [[mestre racional]] del [[Regne de Valéncia]]. La seua relació personal en [[Felip II]], al que tal volta coneguera durant les Corts de Monsó en l'any [[1564]], li va valdre el nomenament, que es va fer efectiu el [[28 d'agost]] de [[1572]]. La confiança que en ell va depositar el Monarca es va vore favorida temps despuix, quan el va nomenar, en [[octubre]] de l'any [[1581]], comissari per a la capbrevació dels bens reals en [[Catalunya]], redactant ''Les Mulasses'' o ''Libre d'alienacions'' en colaboració en Ferran Maymó i Jeroni Manegat. En l'any [[1584]], de nou el benefici real li va otorgar una concessió per a que poguera dispondre d'una important cantitat de blat procedent de [[Sardenya]]. |
Per aquell any, la seua salut va empijorar, demorant la conclusió dels treballs. Es desconeix la data exacta de la seua mort, pero en document escrit el [[18 de giner]] de [[1585]] pel mestre racional de Valéncia, se li dona ya per mort. Encara va seguir gojant de l'afecte real, que li va concedir una pensió a la seua dòna i una ajuda al seu primogènit Julián. | Per aquell any, la seua salut va empijorar, demorant la conclusió dels treballs. Es desconeix la data exacta de la seua mort, pero en document escrit el [[18 de giner]] de [[1585]] pel mestre racional de Valéncia, se li dona ya per mort. Encara va seguir gojant de l'afecte real, que li va concedir una pensió a la seua dòna i una ajuda al seu primogènit Julián. | ||
Última revisió del 03:29 27 ago 2023
| Gaspar Gil Polo | |||
|---|---|---|---|
| Nacionalitat: | Valenciana | ||
| Ocupació: | Juriste i escritor. | ||
| Naiximent: | 1540 | ||
| Lloc de naiximent: | Valéncia, Regne de Valéncia, Espanya | ||
| Defunció: | 1584 | ||
| Lloc de defunció: | ¿Barcelona?, Espanya | ||
Gaspar Gil Polo (Valéncia, 1540 - † ¿Barcelona?, 1584) fon un juriste i escritor valencià.
Biografia[editar | editar còdic]
Naixqué en el sí d'una família acomodada i inclinada a l'eixercici del Dret. Seguint esta tradició familiar, també Gaspar es va inclinar per l'estudi de les Lleis, eixercint com a notari en la capital del Túria. Allí va viure relacionant-se en la més rància noblea (la seua Diana enamorada va dedicada a Jerónima de Castro i Bolea, esposa del vicecanceller dels regnes de la Corona d'Aragó) i participant en reunions lliteràries de les quals adquirí l'afecte dels escritors del seu temps, als que rendix homenage en el seu llibre Canto del Turia.
Va contraure matrimoni en Isabel Gil Polo, cap a l'any 1565, en la que va tindre huit fills que li varen espentar a solicitar llocs d'especial rellevància social i econòmica, com el de primer coadjutor de mestre racional del Regne de Valéncia. La seua relació personal en Felip II, al que tal volta coneguera durant les Corts de Monsó en l'any 1564, li va valdre el nomenament, que es va fer efectiu el 28 d'agost de 1572. La confiança que en ell va depositar el Monarca es va vore favorida temps despuix, quan el va nomenar, en octubre de l'any 1581, comissari per a la capbrevació dels bens reals en Catalunya, redactant Les Mulasses o Libre d'alienacions en colaboració en Ferran Maymó i Jeroni Manegat. En l'any 1584, de nou el benefici real li va otorgar una concessió per a que poguera dispondre d'una important cantitat de blat procedent de Sardenya.
Per aquell any, la seua salut va empijorar, demorant la conclusió dels treballs. Es desconeix la data exacta de la seua mort, pero en document escrit el 18 de giner de 1585 pel mestre racional de Valéncia, se li dona ya per mort. Encara va seguir gojant de l'afecte real, que li va concedir una pensió a la seua dòna i una ajuda al seu primogènit Julián.
Home de lletres i de lleis, Gil Polo va començar la seua marcha lliterària component versos que, a bon segur, compartia en els seus amics valencians en tertúlies i acadèmies cortesanes. Alguns varen passar a encapçalar les obres dels seus companyers, com els sonets encomiàstics a la Carolea de Semper i a la Passió del nostre Senyor Jesucrist [...] de Girón de Rebolledo; uns atres apareixen desperdigolats a lo llarc de la seua novela pastoril en forma de glosses, redondelles, quintetes, tercets, octaves i demés estrofes, ya provinents de la tradició provençal o italiana, ya de la castellana.
Diana Enamorada[editar | editar còdic]
L'èxit lliterari el va alcançar en la continuació que feu de la Diana del seu amic Jorge de Montemayor, al que segurament va conéixer durant la seua estància en les vores del Túria a finals de la década de 1550. La Diana enamorada es va publicar en la ciutat de Valéncia en l'any 1564 i ha segut reeditada i traduïda a diferents idiomes (des del llatí al francés, l'anglés, l'alemà o l'holandés). Es tracta d'una interessant continuació de l'obra del portugués, i competix en l'atra Segona part de la Diana que escriguera Alonso Pérez.