Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
Text reemplaça - 'calze' a 'càliç'
Llínea 13: Llínea 13:  
L'edifici és de proporcions catedralícies, de planta de creu llatina, en una llongitut de 86 metros, 56 m. d'amplària en el creuer i una llum de la nau de 16 m.  
 
L'edifici és de proporcions catedralícies, de planta de creu llatina, en una llongitut de 86 metros, 56 m. d'amplària en el creuer i una llum de la nau de 16 m.  
   −
Consta d'una nau central i dos laterals a on s'obrin quatre capelles en cadascuna. Sobre el creuer s'alça una cúpula de [[ferro]] i [[ciment]] que substituïx l'original de carreus que es va ensorrar en [[1886]]. La continuació de les naus es soluciona en un [[deambulatori]] que envolta el presbiteri i a on s'obrin nou capelles radials.
+
Consta d'una nau central i dos laterals a on s'obrin quatre capelles en cadascuna. Sobre el creuer s'alça una cúpula de [[ferro]] i [[ciment]] que substituïx l'original de carreus que es va ensorrar en l'any [[1886]]. La continuació de les naus es soluciona en un [[deambulatori]] que envolta el presbiteri i a on s'obrin nou capelles radials.
    
L'estil de l'interior es podria adscriure a la influència [[Juan de Herrera|herreriana]] per la seua austeritat semblant a la del [[Monasteri de l'Escorial]]. La nau central es cobrix en una volta de canó en llunetes i les laterals en voltes bufades.  
 
L'estil de l'interior es podria adscriure a la influència [[Juan de Herrera|herreriana]] per la seua austeritat semblant a la del [[Monasteri de l'Escorial]]. La nau central es cobrix en una volta de canó en llunetes i les laterals en voltes bufades.  
   −
L'iglésia té quatre portades, totes de carreus i monumentals: la de l'apsis (o del mercat), d'adscripció [[Sebastiano Serlio|serliana]] feta en [[1600]]; les dos laterals, bessones i eixemple destacat del barroc valencià; i la frontera principal, construïda en elements romànics i bizantins i acabada el [[1920]] (obra de [[Lluís Ferreres i Soler|Lluís Ferreres]]).
+
L'iglésia té quatre portades, totes de carreus i monumentals: la de l'apsis (o del mercat), d'adscripció [[Sebastiano Serlio|serliana]] feta en [[1600]]; les dos laterals, bessones i eixemple destacat del barroc valencià; i la frontera principal, construïda en elements romànics i bizantins i acabada en l'any [[1920]] (obra de [[Lluís Ferreres i Soler|Lluís Ferreres]]).
   −
La primera pedra del campanar es colocà el [[2 de juliol]] de [[1796]] i s'acabà el [[1877]]. Medix 69 metros d'alçada i és el segon més alt de tota la [[Comunitat Valenciana]].
+
La primera pedra del campanar es colocà el [[2 de juliol]] de [[1796]] i s'acabà en l'any [[1877]]. Medix 69 metros d'alçada i és el segon més alt de tota la [[Comunitat Valenciana]].
 +
 
 +
== Museu ==
 +
El [[Museu de la Seu (Xàtiva)|museu de la Seu]] és un museu d'art sacre (pintura, escultura, orfebreria i arqueologia), en el que destaca el retaule de Santa Anna pintat per [[Joan Reixach]] en el [[sigle XV]]. Atres obres migevals ressenyables són el càliç de Calix III, la custòdia gòtica i el retaule pintat pel Mestre de Xàtiva dedicat a la Mare de Deu. Des de el museu es pot pujar al campanari del [[sigle XIX]].
 +
 
 +
== Referències ==
 +
* [https://eduwp.edu.gva.es/patrimonio-cultural/ficha-inmueble.php?id=1459 «Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià»]
 +
* Maceda, Víctor «De mesquita a Seu». Sàpiens [Barcelona], núm. 71, setembre 2008, p. 58. ISSN: 1695-2014
 +
* Garcia Company, Josep Manel. «La música en Xàtiva durant el S. XVIII». Departament de Filosofia. Universitat de Valéncia. «Archiu de la Colegiata de Xàtiva. Acords capitulars»
    
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==
 +
{{Commonscat|Seu de Xàtiva}}
 +
 
* [http://www.seudexativa.org Pàgina de la Seu de Xàtiva]
 
* [http://www.seudexativa.org Pàgina de la Seu de Xàtiva]
 
* [http://www.cult.gva.es/dgpa/documentacion/interno/293.pdf Ficha en la Biblioteca de Patrimoni]
 
* [http://www.cult.gva.es/dgpa/documentacion/interno/293.pdf Ficha en la Biblioteca de Patrimoni]

Menú de navegació